L'espai de migdia, el 'forat negre' de les escoles

BarcelonaAvui dia és difícil concebre una escola sense menjador, sobretot en entorns urbans. L’espai de migdia és fonamental perquè les famílies puguin conciliar els horaris laborals amb l'escolar de l’alumnat. Per a moltes famílies és gairebé una necessitat. A més, el menjador escolar és un espai que contribueix a garantir una alimentació sana i equilibrada per als alumnes escolaritzats. No obstant això, no forma part de l’horari lectiu i tampoc cap normativa obliga que formi part del projecte educatiu del centre.

Amb una legislació “vaga” segons molts actors de la comunitat educativa que data del 1996, la disparitat de situacions és molt gran. Hi ha casos en què l’espai de migdia, que inclou el menjador i les activitats lúdiques, és gestionat per la direcció de centres; en uns altres, és responsabilitat de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA), i en uns altres depenen d’alguna administració (consells comarcals, ajuntaments o el departament d’Educació). Però a la la majoria de centres el servei està externalitzat a una empresa. A més, en el temps de migdia intervenen molts actors, alguns dels quals tenen poca relació directa entre ells. El resultat de tot plegat és que l’espai de migdia sol ser el més desconegut de tota la jornada escolar, sobretot per a les famílies.

Per a Antoni Santisteban, director pedagògic de la Fundació Escoles Garbí, l’espai de migdia és una eina amb un gran potencial pedagògic. “És un espai en el qual passen moltes coses i, si hi poses focus, permet desenvolupar competències que és més difícil desenvolupar en espais més reglats”, afirma. Segons diu, es treballen hàbits de salut i higiene, es desenvolupen habilitats socials perquè és un espai de convivència i es fomenta l’autonomia i la responsabilitat.

A les dues escoles propietat d’aquesta fundació, l’Escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues i l’Escola Garbí Pere Vergés de Badalona, el tutor dina amb el seu grup classe. És, segons diu, com una sessió de tutoria. “Està recopilant informació, donant eines d’autonomia i fins i tot ajudant a resoldre conflictes”, valora Santisteban, que afegeix que aquesta pràctica també ajuda a enfortir el vincle dels alumnes amb el tutor i facilita la convivència a l’aula.

Desigualtat entre escoles

Però no és la realitat de moltes escoles, sobretot de les públiques. En la majoria, el servei de menjador i lleure el presta una empresa que contracta personal extern. I això sovint dificulta que l’espai de migdia vagi d'acord amb el projecte educatiu del centre.

Només en alguns centres on la gestió de l’espai de migdia correspon a l’AFA, aquesta en fa una gestió directa. És el cas de l’Escola Espiga de Lleida. Dels 405 alumnes del centre, només 4 no es queden al menjador, cosa que facilita l’organització com la té concebuda ara l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA), segons el seu coordinador, Edgar Nula. Tenen cuina pròpia, cinc cuineres contractades i nutricionista i seleccionen els proveïdors directament. A més, ofereixen als infants activitats cada migdia incloses en el preu del menjador. A infantil, tot l’alumnat fa les mateixes: teatre, anglès, jocs esportius, racons i animació lectora. A primària, els alumnes poden escollir-ne quatre, mentre que la cinquena, l’anglès, la fan tots. És el que en diuen una activitat “complementària”, que es realitza per reforçar el currículum d’aquesta assignatura. “Ens coordinem amb el centre per treballar, des d’un vessant més lúdic, aspectes que es treballen a l’aula en horari lectiu”, comenta Nula.

També hi ha escoles públiques on és el mateix centre qui gestiona l’espai de migdia. L’Escola Jaume I del districte de Sants-Monjuïc de Barcelona n'és una. La prestació del servei també està externalitzat a una empresa, però l’escola disposa d'una coordinadora de l’espai de migdia que treballa set hores a l’escola. Joan Clop, director del centre, considera la Montse com “una extensió de l’equip directiu”. Ella creu que és clau que, com que fa tantes hores a l’escola, coneix de primera mà tot el que hi passa. Per això, malgrat que la prestació del servei també està externalitzada a una empresa, la Montse manté la continuïtat entre escola i menjador.

“Per a nosaltres, el menjador no és un bolet. Volem que apuntali el model de l’escola”, afirma Clop, que considera que gestionar el menjador des del mateix centre genera una feina afegida, però també aporta molts beneficis. “Tenim molt clar com volem que ens acompanyi el menjador”, apunta. Per exemple, comenta que és important que els monitors segueixin la mateixa línia de l’escola, que comparteixin la seva mirada en relació amb temes com ara la resolució de conflictes i l’establiment de límits.

El model de l’AFFAC: públic i directe

Per a les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (AFFAC), el servei de menjador escolar s’hauria de prestar de forma pública i directa, sense empreses intermediàries. La directora, Lidón Gasull, argumenta que aquest model ajudaria a implicar més el personal no docent que ja entra al centre i, per tant, ja coneix els infants, però que sol estar contractat poques hores. D’aquesta manera, hi hauria menys rotació entre els referents dels alumnes. Gasull recorda que durant el temps de migdia afloren molts conflictes que acaben repercutint també a l’aula. “No podem separar les dues coses. ¿Com volem que el menjador estigui connectat amb el projecte educatiu del centre si el personal que hi és no té cap connexió amb el que passa durant tot el temps lectiu?”, reflexiona. I afegeix que aquesta rotació pot dificultar especialment la gestió de situacions més complexes, com quan hi ha infants amb necessitats educatives especials.

L’AFFAC creu que, amb aquest model, l’espai de migdia podria garantir aprenentatges. “Si absorbim el temps de migdia i busquem la manera de fer-lo més educatiu, les nenes i els nens podrien aprendre moltes coses noves perquè és un espai idoni per treballar aspectes com la gestió de conflictes, la sostenibilitat, els hàbits d’higiene i la prevenció de trastorns de la conducta alimentària o de salut mental”, explica la directora, que recorda, a més, que el menjador escolar és una eina per lluitar contra el risc d’exclusió i pobresa. Finalment, Gasull argumenta que s’han de buscar fórmules per abaratir el preu del menjador a Catalunya, que és el més car de tot l’Estat després de les Illes Balears. “I tenir una empresa intermediària no el redueix. Gestionant-ho directament podríem anar a fórmules de proximitat, compres centralitzades...”