El català, l’eina de cohesió en una escola d’alta complexitat

CanovellesEls centres d’alta complexitat són avui l’avantguarda del nostre sistema educatiu. Allà on conviuen desenes de llengües, històries i expectatives, s'hi concentren també les desigualtats socials més dures i les oportunitats més transformadores. En aquests contextos, la llengua catalana juga un paper decisiu: pot esdevenir el passaport que obre la porta a la igualtat d’oportunitats o, si no es treballa amb intensitat i rigor, pot convertir-se en un factor més de desigualtat.

“Assumir responsabilitats. Celebrar la diversitat. Construir escola des del compromís i la confiança.” Aquesta no és només una frase bonica, sinó que també és la idea que ha guiat l’elaboració i la posada en marxa del Pla de millora educativa de la llengua catalana a l’Escola Jacint Verdaguer, de Canovelles. I tot i que neix en un centre concret, el repte que planteja és compartit per totes les escoles d’alta i màxima complexitat del país.

El punt de partida és clar i incòmode. Una part significativa de l’alumnat no arriba a dominar prou bé el català en finalitzar primària, sobretot pel que fa a la comprensió lectora i l’expressió oral. Les famílies tenen coneixements molt diversos de la llengua i això condiciona el suport que poden oferir. I els recursos hi són. Tanmateix, sovint no arriben amb la flexibilitat que la realitat diària de les aules exigeix. Aquesta fotografia no és exclusiva del Verdaguer: és la que comparteixen molts centres que, dia rere dia, treballen per transformar la diversitat en oportunitat i no en obstacle.

Davant d’aquesta realitat hem decidit actuar. El pla que hem dissenyat posa el focus en els moments decisius de l’etapa: a cicle superior, en què les bretxes es fan més visibles, hem reforçat el treball oral i escrit; a I5 i als primers cursos de primària hem establert mecanismes de detecció primerenca per identificar dificultats abans no siguin irreversibles, i a tot el centre hem incorporat instruments propis d’avaluació que ens permeten fer un seguiment individualitzat de cada alumne. Però l’aposta no s’atura dins les parets de l’escola. Sabem que la llengua creix quan tota la comunitat educativa s’hi implica, i per això treballem braç a braç amb famílies, inspecció, serveis educatius i entitats locals.

La inclusió no és una etiqueta

Aquest esforç seria incomplet sense una convicció ferma: la inclusió no és una etiqueta, és una pràctica. Per això ens hem compromès a personalitzar l’aprenentatge quan cal, adaptant-lo al context i a les necessitats reals de cada infant, i a fer universals les metodologies que funcionen més bé perquè tothom, sense excepció, tingui accés a la mateixa clau de futur.

Un pla com aquest ha de ser mesurable, perquè la credibilitat només s’aconsegueix amb evidències. Ens hem fixat objectius clars: millorar la comprensió lectora en català a cicle superior en un 20% en dos anys, reduir del 18% al 10% el nombre d’alumnes que acaben primària amb competència oral insuficient abans del 2027 i aprofitar totes les avaluacions externes no com a tràmits burocràtics, sinó com a eines pedagògiques que orientin la millora. Aquest compromís amb les dades és també un compromís amb la comunitat: famílies, mestres, administració i, sobretot, alumnat.

La llengua catalana és l’element que fa possible que una aula diversa esdevingui una comunitat cohesionada. No es tracta de suplantar cap altra llengua, sinó d’assegurar que tothom disposa d’un codi comú que garanteix l’accés al coneixement, a la cultura i a la plena ciutadania. La llengua és, alhora, espai compartit, eina de cohesió i garantia d’igualtat real. I si alguna cosa ens recorda l’experiència del Verdaguer és que la diversitat no resta, sinó que multiplica quan es gestiona amb rigor i compromís.

El que hem posat en marxa és només una peça d’un mosaic molt més ampli. Tots els centres d’alta i màxima complexitat comparteixen la mateixa necessitat: convertir el català en palanca de transformació educativa i social. No parlem d’iniciatives aïllades, sinó de la necessitat de protagonitzar avui un nou gran salt endavant, amb la mateixa determinació que va inspirar les polítiques d’immersió lingüística dels anys vuitanta. Aquella aposta col·lectiva va marcar una generació. Ara ens toca a nosaltres renovar-la i adaptar-la als reptes del segle XXI, amb criteris compartits i amb la convicció que l’escola és, i ha de continuar sent, l’autèntic motor de cohesió social.

El Pla de millora educativa de la llengua catalana és, en definitiva, una aposta valenta i necessària. Ens recorda que la igualtat no és un eslògan, sinó una feina concreta, mesurable i compartida. Ens diu que la llengua no és un mur, sinó un pont.

Que per nosaltres no quedi. Aquesta ha de ser la convicció de tots els centres que sosté l’escola en els contextos més exigents. Si volem que el català sigui força de cohesió i d’igualtat, caldrà que tots, sense excepció, ens hi comprometem. Només així l’escola continuarà sent el motor de transformació social que aquest país necessita.