El català com a llengua de diversió dels joves

Aquest any, en un dels treballs de recerca en els quals vaig estar de tribunal es va arribar a una conclusió interessantíssima que revelaré al final d’aquest article. El treball en qüestió analitzava l’oferta de lleure en català adreçada als joves. N’hi havia per a tots els gustos i edats. Per als més petits, activitats musicals i teatrals. Aquestes, evidentment, les triaven els pares.

Pel que fa als joves, hi ha una colla d’artistes que tenen un èxit notable, tenint en compte l’acotat mercat de la música en català. Des de cantautors que fan concerts en petits locals fins als grups que omplen grans estadis. L’oferta literària també sembla prou consolidada, tot i les dades d’ús del català i la dificultat per crear nous lectors. Això sí, mentre a les escoles i als instituts “s’obligui” a llegir en català hi haurà mercat pel que fa a la literatura infantil i juvenil.

En canvi, hi ha poca oferta de cinema o sèries en català o doblades al català. Estirar els joves a veure una pel·lícula que estigui parlada íntegrament en català encara és una raresa. Tot i això, des de l’Acadèmia del Cinema Català es vol potenciar que apareguin títols que atraguin diferents franges d’edat, també els joves. Si es crea una oferta de qualitat i està ben promocionada segur que hi haurà públic o se’n crearà de nou.

Fomentar contingut en català

D’altra banda, els adolescents han deixat de consumir massivament la televisió i prefereixen seguir l’actualitat a través de plataformes. És aquí on caldria fomentar i premiar l’aparició de contingut en català. Que els influencers, estrímers, youtubers i tiktokers catalans prefereixin connectar amb la seva proximitat més que amb una globalitat abstracta, i per tant explicar la realitat en català. Les subvencions en aquest camp serien una bona inversió de futur i una injecció de vitamines per al relleu generacional de la llengua. L’efecte "Montserrat Pujol", que demana als catalans que es plantegin fer (també) contingut en català o almenys alternar-lo amb el castellà, demostra que és un debat que cal obrir.

És en aquest punt en el qual arribem a la sorpresa final del treball de recerca. Una enquesta afirmava que els catalanoparlants consumeixen oci fet en català i que també l’alternen amb el castellà i l’anglès. En canvi, els joves castellanoparlants que viuen a Catalunya gairebé mai consumeixen oci fet en català. I això que entenen perfectament aquesta llengua i fins i tot la poden parlar. Per què, doncs, no els interessa gens per als moments de lleure? Crec que hauríem d’intentar fer-los canviar d’opinió, perquè al meu entendre és, bàsicament, una qüestió de prejudicis i de prestigi. Perquè com deia en Dalí, el més ultra local pot esdevenir universal.