La IA als instituts: demanar deures a casa és absurd

BarcelonaMe’n recordo perfectament quan, a l’hora del pati de fa quatre anys, un company de feina ens va ensenyar amb el mòbil què era allò de la intel·ligència artificial. Es veu que ho havien explicat a la ràdio i ell, per curiositat, ho havia provat. Davant nostre li va demanar que fes una comparació entre el Modernisme i el Noucentisme i fins i tot que generés una poesia a l’estil de Maragall. Abans de poder xarrupar el cafè, per la pantalla del mòbil ja va començar a sortir un treball llarg i exhaustiu de què li havia demanat. També la poesia. Va ser el més semblant a fer un truc de màgia. On era la trampa? Qui escrivia tot allò? De seguida vam veure que el recurs era fantàstic però també perillós per al món educatiu.

Un altre company va exclamar que això ens deixaria sense feina i en aquell moment ho vam trobar exagerat però no impossible. A més, de seguida vam comprovar que hi havia un munt d’errors i incongruències. Va ser aquell mateix curs que els treballs de recerca de batxillerat van caure en la temptació d’utilitzar el famós ChatGPT. Sempre s’han fet copiades, però ara les generava una màquina gairebé a l’instant. Massa temptador per a qualsevol estudiant, també els bons. Aquell mateix curs vaig suspendre set alumnes que em van escriure en un examen una barbaritat sobre l’argument de Tirant lo Blanc. Quan hi vaig parlar em van explicar que, en comptes de llegir-se la novel·la, la IA els havia fet un resum... que van estudiar, sí, però no van saber detectar-hi errors greus. Simplement hi van confiar a ulls cecs.

Deures a casa

Des de llavors, demanar deures a casa té un punt d’absurd. A la majoria d’alumnes de l’ESO els hi fa la IA. Molts s’ho treuen del damunt ben ràpid i no ho dissimulen, d’altres li posen el seu toc personal, encara que com que no han après pràcticament res del que copien, tampoc detecten els errors. Tenim un alumne nouvingut que va fer uns deures amb IA i la professora va saber que els havia copiat perquè eren en... italià! Es va pensar que el que copiava estava escrit en català. Tot plegat és un despropòsit, sí.

Durant la pandèmia vaig haver de fer exàmens telemàtics i vaig haver de controlar en directe el que escrivien els alumnes per tal d’evitar que copiessin paràgrafs sencers d’alguna web. Confinats, no ho podíem fer de cap altra manera. De moment, el que tindria sentit és fer-los treballar en directe, davant dels ulls del professor. I que consti que la IA té aplicacions molt interessants i que cal aprofitar-se’n en un sentit positiu i pedagògic. És a dir, els deures s’han de demanar d’una altra manera i, per tant, ja ens està obligant a canviar la manera de treballar.

El departament d’Educació ha decidit, finalment, prohibir els mòbils als instituts, però ja fa molts anys que les direccions dels centres han trobat la manera de gestionar el problema. Ara que les IA ens han alterat les regles de l’aprenentatge, també han de ser els centres, de moment, els que temptegin normatives i prohibicions per saber com encarar una realitat complexa que sempre va més de pressa que la burocràcia i les lleis.