Fugir de Barcelona quan et quedes embarassada

BarcelonaL’embaràs és una etapa molt important en la vida d’una dona. Es produeixen molts canvis a diferents nivells —físics, emocionals, socials, etc.— i, especialment, l’autocura pren rellevància. Hi ha aspectes d’aquesta atenció pel benestar personal que són a la mà de l’embarassada i del seu entorn més proper, però n’hi ha d’altres que, en molts casos, s’escapen del seu abast. És el cas dels efectes del canvi climàtic i la contaminació, especialment rellevants en contextos urbans, que poden afectar durant la gestació i la primera infància, i que cada dia preocupen més aquests col·lectius.

Ho constata l’estudi Viure l’embaràs a Barcelona: dones i persones gestants davant l’emergència climàtica, desenvolupat pel Grup AFIN del departament d’antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que assenyala que la contaminació, les onades de calor i les condicions precàries de l’habitatge, entre altres aspectes, afecten de manera directa el benestar de les dones embarassades i de les famílies amb infants a la capital catalana. El projecte de recerca, que ha tingut la professora Diana Marre com a investigadora principal i ha estat finançat per l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital del Mar, buscava conèixer com viuen les dones els canvis ambientals i l’emergència climàtica, especialment durant l’embaràs, i com influeixen en els desitjos reproductius, les decisions quotidianes i els projectes de vida de les persones que viuen a la ciutat.

“Les dones que vam enquestar ens van dir que, malgrat que fan molts esforços per evitar certs riscos, l’ambient urbà a Barcelona s’organitza d’una manera que no sempre és la més adequada per viure etapes tan rellevants com l’embaràs i la criança”, apunta Carolina Remorini, antropòloga i coordinadora del projecte. Així, una àmplia majoria de les mares enquestades a Barcelona assenyala que desitjaria viure en un lloc amb millors condicions ambientals i d’habitabilitat. El 15,3% de les enquestades ja han canviat de residència a la recerca d’un entorn més saludable, el 26,8% tenen la intenció de fer-ho, i el 40,6% voldrien fer-ho, però no poden per motius econòmics. En les entrevistes en profunditat realitzades en el context d’aquest estudi, nombroses participants expressen el desig de traslladar-se fora del centre de la ciutat o als afores, a la recerca d’un entorn més adequat per a la criança.

L’estudi indica que les seves raons es relacionen amb les expectatives sobre com hauria de ser un entorn saludable: reduir l’exposició a la contaminació ambiental i acústica, millorar el confort tèrmic dins de la llar i tenir més contacte amb la natura i els espais verds, que, segons les enquestades, són insuficients i amb horaris limitats, a més de no tenir prou espais d’ombra i fonts d’aigua potable. En els mesos de calor, també moltes persones han de renunciar a l’aïllament acústic que proporcionen les finestres i obrir-les per combatre les nits tòrrides. Per això, en la mesura que els és possible, prefereixen carrers amb poca aglomeració, tranquil·litat i absència de sorolls recurrents. “Vam comprovar que la majoria de les dones tenen una consciència ambiental molt alta. A més, hi ha latent aquesta idea de la prevenció i del canvi transgeneracional, ja que tu no ets solament la responsable de la teva salut ara mateix, sinó també de la de les pròximes generacions”, afegeix Remorini.

Causes i efectes

L’exposició a condicions ambientals adverses derivades del canvi climàtic, com les temperatures extremes, les sequeres o els fenòmens meteorològics extrems, augmenta el risc de complicacions gestacionals. Tal com assenyala l’estudi, per exemple, l’augment dels nivells d’hormones associades a l’estrès durant la gestació afecta l’expressió dels gens, la qual cosa, al seu torn, pot influir en el desenvolupament cerebral del nadó. Passa el mateix quan hi ha elevats nivells de contaminació. “S’ha vist que tots aquests contaminants arriben a la placenta i al fetus, i poden provocar estats hipertensius durant l’embaràs (preeclàmpsia) i efectes en el creixement fetal, amb el resultat de nens més petits. També estem veient alguns canvis pel que fa al neurodesenvolupament a partir de les ecografies que fem als fetus al voltant del tercer trimestre. Hi ha algunes parts del cervell que varien segons si les mares viuen en zones més contaminades o menys”, explica Lola Gómez Roig, cap del servei d’obstetrícia i ginecologia de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

El projecte de recerca també incideix en el fet que diversos estudis mèdics han demostrat que alguns productes químics presents en l’aire, l’aigua o els objectes que fem servir cada dia poden imitar l’acció de les hormones humanes naturals i, fins i tot, impedir el seu funcionament habitual. Aquests disruptors endocrins estan relacionats amb trastorns en la menstruació, problemes de fertilitat i malalties cardiovasculars, entre altres efectes sobre la salut materna i infantil, com la diabetis gestacional, la preeclàmpsia, els parts prematurs o, fins i tot, les morts fetals. Així mateix, la llet materna pot contenir residus d’aquests contaminants, que afecten el sistema immunitari i digestiu dels nounats, i que s’han vinculat amb al·lèrgies o alteracions del desenvolupament neurològic. “I en el cas dels nois, ens trobem amb una quantitat d’esterilitat exagerada. Està augmentant moltíssim i hi ha molts estudis que demostren que està provocada pels contaminants”, afegeix Montserrat Fàbregas, cap d’infermeria de pediatria i nounats i membre del grup de recerca Health & Care research group de l’Hospital del Mar.

Estratègies de cura

L’estudi ha tret a la llum que moltes mares despleguen estratègies per protegir la seva salut i la dels seus fills, però que, alguns cops, estan condicionades per les possibilitats econòmiques. Algunes, un 27,2% de les enquestades, recorren a mobilitats temporals, com ara escapades a segones residències o visites a familiars fora de la ciutat durant els mesos més calorosos.

“Hi ha mares que et traslladen el seu patiment pel fet de viure en un pis poc aïllat tenint en compte els estius tan crus que tenim ara. Alhora, moltes dones ens diuen que Barcelona no és una ciutat pensada perquè hi visquin criatures petites per la quantitat de ciment que hi ha, la calor que hi fa i la manca d’espais verds”, explica Fàbregas. Aquesta angoixa les porta a dur a terme diferents estratègies, com ara adaptar els seus recorreguts per evitar carrers sorollosos, amb trànsit intens o ombra escassa. També n’hi ha que reorganitzen les tasques domèstiques, ajusten rutines familiars o introdueixen petits canvis en el consum.

“Com a professionals, també hem de tenir la responsabilitat de conèixer totes aquestes qüestions per poder explicar-les millor. En el meu cas, dono classes d’infermeria a la universitat, i penso que hauré de parlar als alumnes dels contaminants, del canvi climàtic i de l’afectació en la salut”, exposa Fàbregas. De fet, les participants en l’estudi van reclamar amb les seves respostes a professionals sanitaris i institucions l’accés a informació clara, comprensible i útil sobre salut ambiental, ja que, segons van exposar, la que reben actualment sol ser escassa, contradictòria o poc pràctica. En aquest sentit, la recerca conclou amb la necessitat urgent de desenvolupar polítiques i estratègies de salut ambiental i de prevenció de riscos que no descansin exclusivament en el canvi d’hàbits individuals i que es reconeguin les desigualtats socials, econòmiques i territorials.