Com vestir-se bé durant l’embaràs sense gastar més del compte

BarcelonaVestir-se durant l’embaràs, lluir la panxa, no gastar massa i fer-ho amb criteris de sostenibilitat i comoditat no és fàcil, però tampoc impossible. Tot i que el cos d’una dona pateix grans transformacions durant l’embaràs, no cal canviar l’armari sencer per poder anar amb roba afavoridora, respectuosa amb la pell i el medi ambient i sobretot, duradora. Durant el primer trimestre no cal res addicional i tot es pot anar adquirint a mesura que creix la panxa i tenint en compte les nostres necessitats. “La panxa comença a ser considerable a partir de les divuit o vint setmanes”, alerta la llevadora Meritxell Gómez, “són pocs mesos per fer una despesa alta”. Per això, recomana evitar comprar roba “en excés”. 

El primer punt a tenir en compte per complir tots aquests requisits és treure’s del cap que cal fer aquesta renovació d’armari. “Cal mirar què tenim perquè és molt possible que tinguem roba que podem aprofitar”, diu Laia Pajuelo, propietària de la botiga La Mamavaca, de puericultura i embaràs, que, en un segon lloc, recomana buscar roba evolutiva, és a dir, que serveixi per al darrer tram de l’embaràs, la lactància, si s’hi opta, i que fins i tot es pugui fer servir després. “En general, les mares busquen que les peces durin el màxim”, apunta Pajuelo, a més d’aconseguir que la roba “ens faci justícia”. 

En aquesta botiga del barri de Gràcia de Barcelona treballen amb aquesta idea. Per això, malgrat el gran assortit de productes per a nadons i roba de primera infància, l’espai dedicat a les futures mares és petit. Prioritzen la producció local i defugen les marques que fabriquen lluny per una qüestió de qualitat. “Si anem lluny, el teixit no és respectuós ni amb la pell ni amb el planeta”, diu Pajuelo. A banda, també valora poder estar en contacte amb els fabricants i compartir les tendències, demanar canvis i altres gestions des d’un vessant més proper. “És bonic poder tenir aquests intercanvis amb les marques”, afegeix la botiguera. 

De la lactància al darrer trimestre de l'embaràs

Lilac és una d’aquestes firmes amb les quals treballa Pajuelo. La seva fundadora, Gisela Gatuellas, va veure la necessitat de donar el pit i portar vestit i es va plantejar dissenyar vestits de lactància amb els quals una dona s’hi pogués sentir bé. “La filosofia és que la dona que acaba de parir no se senti disfressada per donar el pit, després de nou mesos de canvis al cos”, explica Gatuellas: “Totes ens mereixem agradar-nos i sentir-nos còmodes amb la roba que portem”. 

D’aquests primers vestits per a dones lactants, que ja va començar a pensar com un ‘tres en un’, amb vestit, top o jersei, Gatuellas va completar el projecte anant uns mesos enrere i tot el temps que es vulgui en endavant, és a dir, que els mateixos vestits que ella volia portar per donar el pit còmodament, es poguessin utilitzar el darrer trimestre de l’embaràs i molt enllà després de parir. Es dirigeix a les dones que aposten per “una maternitat conscient i criança respectuosa” que valorin, també, la qualitat de les teles. Per Gatuellas és un tema bàsic i el cuida molt perquè la tela sigui bona per a la pell de la mare, però també per al nadó, que hi estarà molt a sobre quan naixerà. 

Macropus va néixer d’una manera semblant, impulsat arran de la primera maternitat de Queralt Haro. És l’ànima d’un projecte de quilòmetre zero a Manresa que distribueix per altres establiments de tarannà similar. Haro va veure que seria carn de porteig i necessitava una jaqueta que pogués cordar-se amb el nadó penjat al fulard o a la motxilla. D’aquí, va començar a dissenyar jaquetes i abrics que complissin aquests requisits i, de mica en mica, totes les peces de roba que trobava a faltar al mercat en els seus dos embarassos posteriors. 

Després de la jaqueta es va adonar que també li calia alguna dessuadora amb la qual no passar fred quan donés el pit i la va enginyar amb dues cremalleres per poder-les obrir arreu. La gràcia és que cap de les peces queda obsoleta després d’aquesta etapa. Per això, a la seva botiga de Manresa, en línia i a les cases que distribueix, s’hi poden trobar vestits, leggings d’embaràs o petos, majoritàriament de cotó i amb petits percentatges d’elastà que facilita aquesta durabilitat. “Prioritzo que siguin còmodes per a l’embaràs i la lactància, amb elasticitat, però són peces que es poden continuar portant”, explica Haro. 

Ella és autònoma i s’encarrega pràcticament tota sola de tot el negoci, que es desenvolupa íntegrament a Catalunya. Aquest és un dels valors que veu que més té en compte el seu públic. Tant Gatuellas com Haro són conscients que les grans marques fan una competència ferotge, sobretot pel preu, però saben que tenen el seu públic. Totes dues arriben a les que valoren productes ben fets i produïts al país. “La despesa no és molt més gran i les peces són per sempre, no es quedaran a l’armari”, manifesta Haro.