Una família nombrosa

Marina Sancho

Si ens miméssim escoltaríem més!

Acabo de sortir de l'escola on he passat més de 5 hores amb els alumnes de 4 anys. La reflexió del dia és que els nens no escolten. No exagero quan afirmo que he de dir les coses més de sis vegades a cada nen. Ho he comptat. La dispersió fa que et facin repetir les coses un cop i un altre perquè no se centren. No s'equivoquen perquè no tinguin habilitats o coneixement sinó per falta de concentració. Ja hi compten amb que aniràs rere seu dient-los les coses vàries vegades, així que, a les primeres, es permeten el luxe de desconnectar i escolten de veritat quan comences a mostrar exhasperació i veuen que la seva àrea de comfort pot perillar.

Tanmateix, he constatat que no és un problema exclussiu dels infants sinó que els adults moltes vegades també posem el pilot automàtic i no hi som del tot en la majoria de situacions. Així, penso que, en general, no escoltem. Estem exposats a multitud d'estímuls i senzillament fem veure que hi som quan en realitat tenim la nostra atenció ben lluny d'allò que tenim entre mans.

Com a conseqüència, tinc la impressió que vivim la vida a mig gas. Enlloc de prioritzar i eliminar de la nostra vida quant ens sobra, seguim intentant acaparant-ho tot, la qual cosa deriva en una resposta automàtica del nostre cos de desconnexió. Oferim a tot el que fem tan sols el 50% de la nostra persona quan seria més indicat fer la meitat de coses oferint el 100% de la nostra persona. La qual cosa comportaria la vivència d'una vida més plena i significativa en tots els aspectes. Però, és clar, elegir i decidir és una tasca difícil que ens compromet. I ens costa molt. Triar una cosa significa prescindir d'una altra. Desfer-nos de tots els obstacles i fins i tot d eles coses que ens pensem que ens aporten quelcom però el preu que paguem per aquestes (el nostre temps i la nostra atenció) és massa elevat i no ens compensa. Activitats com revisar el facebook, atendre els whats up, participar en sortejos, respondre correus electrònics immediatament, mirar la tele, etc acaparen la nostra atenció fent-nos pensar que són quelcom molt important i imprescindible quan en realitat no ho són.

L'arrel del problema, tanmateix, no és que estem dispersos perquè hi ha un allau d'estímuls contínu sinó que no sabem prioritzar. Estem programats per atendre-ho tot i així sentir-nos més eficients quan és ben bé al contrari. Esdevenim més eficients quan diem que NO a un bon nombre de coses i atenem amb excel·lència a les que ens decidim dedicar. Cal tenir clar què és esrtictament necessari i que no. I, sobretot, concedir-nos temps i més temps per fer el que de debó ens carrega les piles com: somriure, descansar, jugar, caminar descalços, respirar profundament. admirar el paisatge, bellugar el nostre cos, cantar, expressar-nos, rebre/fer carícies,... només aleshores el nostre cos estarà preparat per centrar-se amb plena atenció en allò que fem. Només quan la nostra particular piràmide de necessitats bàsiques està perfecament acomplerta podem donar-nos al 100%.

Respirar fons sembla una tonteria en front la importància de posar bé els fulls dins el fastener per confeccionar l'àlbum de fitxes, però potser sinó ens em concedit el goig de satisfer les exigències del nostre organisme, no serem ni estarem en adequades condicions de fer res. Primer és el primer. I el primer sempre és connectar-nos amb la pròpia essencia i gaudir de la qualitat de ser. És només a partir d'aquest punt que estarem preparats per a realitzar qualsevol tasca.

Em sembla que avui als alumnes de la meva classe els faltava fer activitats que els fèssin sentir a gust amb la seva condició de nens.

descarga Zoom

descarga