S'ha de canviar de tutor cada curs?

BarcelonaDurant quatre cursos, des d’I4 fins a segon de primària, el Martí va tenir la mateixa tutora a l’escola pública on estudia. El nen va fer un vincle fort amb la mestra però la seva mare –i de fet la majoria de les famílies– creien que ja calia un canvi, més que res perquè els infants coneguessin altres formes d’ensenyar i de relacionar-se. El cert, però, és que va ser una sort que pogués fer la transició d’infantil a primària amb la mateixa mestra, ja que el canvi de cicle al Martí li va costar força i mantenir aquesta figura coneguda ho va fer menys feixuc. La filla del Marc, l'Aurora, estudia en una escola Montessori. Allà els alumnes tenen el mateix tutor durant tres cursos seguits, però diverses situacions van portar a una pèrdua de confiança de la família cap a la mestra que va acabar amb la demanda d'un canvi de tutor.

El cas del Martí és poc habitual, ja que a l'escola pública s'acostuma a canviar de tutor cada curs o cada dos. Però què és millor, mantenir el mateix mestre de referència durant diversos cursos o anar canviant? I si s'ha de canviar, quin és el temps mínim aconsellable que un tutor ha d'estar amb el mateix grup? Alenteix el ritme, el canvi d'un tutor o tutora per curs? Hem parlat amb famílies, mestres i pedagogs per analitzar-ho. Des del departament d'Educació puntualitzen que la gestió dels tutors recau en les escoles i que, per tant, és cada centre, segon el seu pla de treball, qui decideix, tot i que la recomanació és fer coincidir el canvi de tutor amb el canvi de cicle.

Precisament, a l'escola de l'Anaïs Andreu, l'escola rural de Sant Esteve de Guialbes, canvien els tutors cada dos cursos coincidint amb el canvi de cicle: cicle inicial (primer i segon de primària), mitjà (tercer i quart) i superior (cinquè i sisè). "És el que té més sentit a nivell d'aprenentatge perquè en el cicle inicial hi ha l'assoliment de la lectoescriptura; en el segon, l'entrenament d'aquest hàbit i aprendre l'ortografia i, en el tercer, perfeccionar-ho". Aquest és el segon curs que té el mateix grup. "He començat molt més tranquil·la que l'any passat perquè ja conec l'alumnat tant personalment com acadèmicament, sé perfectament en quin nivell d'aprenentatge es troba cada un i ells ja saben quines dinàmiques faig servir a l'aula", relata. El curs passat –explica– no coneixia les seves fortaleses ni febleses ni si hi havia algun conflicte que arrossegaven del curs anterior. "Tampoc gosava apretar-los, era més prudent i fins al novembre o el desembre no vaig tenir la sensació que coneixia bé el grup", apunta.

Establir vincle

Aquest és un dels handicaps de canviar de tutor cada curs. Esther Martínez, mestra d'educació infantil i primària, assegura que "establir un vincle amb els alumnes i les famílies requereix temps, constància i voluntat". "I si cada any hem de fer aquest procés entre aquest triangle alumnes-mestre- família estem destinant una energia molt gran que podríem focalitzar en altres coses més importants –opina–. A banda del trasbals que significa per a nens tan petits adaptar-se a diferents mestres i diferents maneres d’ensenyar", afegeix aquesta professional, que ara s'està formant en pedagogia Waldorf.

A les escoles Waldorf mantenen el mateix tutor durant tota la primària (que aquí s’allarga fins als 14 anys), és a dir, vuit anys, i un altre tutor fins a batxillerat. "El mestre es converteix per a l'alumne en una persona amb qui estableixen un vincle molt fort, quasi familiar. És més, hi ha la tradició que el mestre visiti la casa de la família i vingui a dinar o berenar un cop l’any", explica Martínez, que com a mare ha optat per aquesta pedagogia per a l'educació dels seus fills. "A mesura que els infants es fan grans hi tenen una relació de conseller i confident. El tutor és una persona a qui demanar ajuda perquè els ha conegut durant vuit anys de la seva vida. I als mestres els serveix per veure molt més enllà de l'alumne: saben com és la seva família, la seva vida o quins fets de la seva història li fan ser com és", diu.

Però què passa quan la relació amb el tutor no flueix, com li va passar al Marc, pare de l'Aurora? Martínez reconeix que sempre que li fan aquesta pregunta pensa que és "molt trist" que tinguem la predisposició a pensar que les coses han d’anar malament. "I això es pot extrapolar a les relacions d’avui dia, en què no ens comprometem gaire amb res –opina–. Hem fet un vot de confiança i, com en qualsevol altra relació, quan passen coses es parlen i s’intenten buscar solucions", diu.

Si bé el Marc ha optat també per una escola on els tutors acompanyen durant tres cursos els alumnes, ell, després de la seva experiència, és taxatiu: "No soc gaire partidari de mantenir tutors –reconeix–. És veritat que quan la tutora ens ha agradat ha estat molt bé, però quan no t'agrada és una putada –admet–. Ara em pregunto: i què, si canvien cada any? No canvien de pares cada any. Hi ha tot de coses que es mantenen i que són constants, el que es modifica és una cosa que és habitual a la vida, com és l'entorn de treball, i s'han d'adaptar a noves situacions", opina. Admet que la mala relació amb la tutora la tenien més ells, com a pares, que la nena com a alumna. "Una cosa que hem après és que quan perds la confiança ja no es pot reconduir", diu.

Finalment, van demanar canviar la nena de grup per poder canviar de tutora, i la direcció s'hi va avenir, però amb l'argument que era per separar l'Aurora d'una altra companya de classe amb qui tenia una relació poc beneficiosa. El Marc admet que quan la continuïtat de tutor és "una aposta de l'escola" fer un canvi com aquest és gros. "L'Aurora se sentia castigada, però amb la nova mestra hi connecta més, se sent molt benvinguda a l'aula i hi va molt contenta".

Un tutor per cicle

Per a l'Anaïs Andreu dos anys amb un mateix grup d'alumnes és "l'ideal". Joan Gamero, membre de la junta de govern del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, també opina que un tutor per cicle "és el lògic i recomanable" perquè també els continguts s'estructuren per cicle. "Però això no vol dir que la solució d’un tutor per curs sigui dolenta", puntualitza, ja que dependrà de la realitat de cada centre. De fet la professora de Sant Esteve de Guialbes considera que més enllà de dos cursos "el grup ja agafa el que és bo i dolent de la mestra, en el meu cas que soc un nervi", relata. Ho sap perquè durant la covid va arribar a tenir el mateix grup durant tres cursos i va detectar també que per part de l'alumnat hi havia un excés de confiança, tot i que deixa clar que mai ho va viure com una falta de respecte. "Però és positiu que els nens i nenes i també les famílies vegin altres maneres de fer i altres perfils". A més, aquests canvis també faciliten la transició cap a l'institut, on la majoria d'alumnat té un tutor diferent cada curs i el té moltes menys hores a l'aula. "Alguns dels meus exalumnes comenten que troben a faltar la proximitat".

Per a Montse Vilella, en canvi, tres cursos amb el mateix grup és el que més s'adequa a l'escola rural on treballa, l'Heurom ZER, ubicada a Perafita. Com que és un centre petit, té l'alumnat distribuït en tres aules: els petits, on hi ha barrejats tots els infants d'infantil, els mitjans (primer, segon i tercer de primària) i els grans (quart, cinquè i sisè). Ella és la tutora del darrer grup. "És important que al llarg d'infantil i primària l'alumnat tingui més d'un tutor perquè vegi diversos perfils, però ser tutor d'un mateix grup un sol any és molt poc temps per conèixer bé tant els infants com les famílies i per trobar un marc de treball idoni a l'aula", puntualitza.

La tutoria, deixa clar Vilella, que fa més de tres dècades que treballa de mestra, exigeix temps. "S'ha de donar un vincle de confiança per valorar les eines que es poden incorporar en un infant". Per aconseguir-ho a l'escola fan, com a mínim, una tutoria personalitzada amb cada alumne cada trimestre. "És un moment per aturar-nos, analitzar en quin punt estem, què hem après, com cal continuar avançant amb el nen o nena", relata. També es fan com a mínim dues trobades durant el curs amb les famílies, prioritzant els primers dies d'escola les que els seus fills tenen un tutor nou. "És important saber amb quina motxilla comença a caminar cada infant". La fórmula d'aquesta escola encaixa bé a l'hora que els estudiants fan el salt a l'institut, ja que en alguns centres de la zona l'alumnat d'ESO té un tutor per classe i, a més, un tutor individual a qui poden recórrer en el moment que ho necessiti.

No és un factor determinant

Gamero, que també és director de l'escola l'Oreig de Pallejà, defensa que si els claustres són equips compactats i, si a més, es treballa per projectes, el canvi anual de tutor no perjudica l’alumne perquè "a nivell pedagògic són molts els mestres que intervenen en el dia a dia i entren a l’aula, i tots tenen la informació de l’alumne i coneixen la seva realitat pedagògica, així que només canvia la relació amb les famílies".

En el cas d'infantil, en canvi, defensa que el mateix docent d’I5 pugi a primer per continuar amb el procés de lectoescriptura i perquè el canvi d’etapa és prou important per mantenir-lo, tot i que, ara, si el mestre no té doble titulació –infantil i primària– això no es pot fer.

Mestres cremats

El pedagog Joan Gamero explica que el 95% de les escoles funcionen amb un tutor per cicle (dos cursos) o per curs sense que això comporti "cap hàndicap a nivell pedagògic". Reconeix, però, que en l’escola actual, on un de cada tres alumnes té necessitats educatives especials, els mestres tenen "una pressió molt forta per donar resposta a tots els alumnes", i és per això que proposa introduir la figura del cotutor, "per repartir càrregues" i "no cremar abans d’hora el professional". Admet que si el grup és complex el tutor pot estar desitjant que acabi el curs per canviar de grup.

"Hi ha un desgast molt important, mental i físic. Cada centre sap la seva realitat i té autonomia de centre, però si comences a primer de primària amb un tutor i no el canvies fins a sisè, no el retindràs com a professional. No podem tensionar cap de les parts perquè, si no, el sistema no funciona", reconeix aquest pedagog. "Entenc que els mestres es puguin cremar, però els nens també es cremen. Un professor dolent fa molt de mal. Quants professors dolents li poden tocar al teu fill? Un? Dos? Si no canvien cada curs se'ls menja dos o tres anys seguits", opina el Marc, pare de l'Aurora. El dilema, a parer de Gamero, no seria tant si els tutors hi han d’estar més d’un curs "sinó què es fa a cada curs perquè el tutor no es cremi".

Martínez recorda que quan exercia de mestra això passava. "Si tenies un grup difícil, sabies que l’any següent el problema se’l menjaria un altre, però la nostra tasca és acompanyar. És com un fill, que a vegades t’ho posa difícil i no pots prémer el botó d’off", diu. Aquesta mestra creu que moltes de les coses que es fan en pedagogies com la Montessori o la Waldorf, com ara la durada de les tutories, es podrien adaptar a l’escola pública. però que "caldria escoltar les persones dins de l’aula i dotar-les de recursos", conclou.