BarcelonaRecordo l’angoixa de la primera vegada que vam prematricular el meu fill gran a l’escola. Com la majoria de pares volíem triar la millor opció, per això vam valorar la proximitat de casa i les instal·lacions, sense oblidar la importància del factor humà i l’acadèmic. D’escoles en vam mirar unes quantes, de públiques i de privades. La veritat és que em vaig sentir més còmode a les públiques. Sempre he volgut creure en la necessitat de disposar de bons centres públics, encara que en alguns instituts on he treballat mai hi hauria dut els fills. L’entorn, les famílies i els companys dels meus fills per a mi són elements clau. Vam tenir plaça a l’escola que volíem, però, ironies de la vida, al cap d’un mes vam haver de canviar perquè ens vam mudar i ens quedava massa lluny.
També he hagut de canviar d’escola un dels meus fills fins i tot a mig curs, justament perquè una escola en la qual ens pensàvem que aniria molt a gust va ser tot el contrari. A vegades l’escola o l’institut que creus que serà el millor per als fills després no ho és i com a pare et sents molt culpable. Per això, com que cada fill és un món, nosaltres, a secundària, els hem matriculat en instituts diferents. Cadascú ha necessitat un perfil i un entorn acadèmic diferent.
Com a docent, a més, cada any participo en les jornades de portes obertes. No tots els professors s’hi impliquen de la mateixa manera, però és el moment en què has de guanyar-te la confiança de les famílies. Evidentment n’he vist de tots colors. Centres on s’ho prenien molt a pit perquè tenien mala fama, i d’altres que ja tenien la demanda coberta i, per tant, l’èxit assegurat. També sovintegen els que es volen fer passar pel que malauradament no són. On millor he treballat coincideix també on el boca-orella de les famílies funcionava, i hi havia més demanda que oferta. Si voleu un consell, des de dins, com a pare i professor, la fama diu molta veritat d’un centre i el seu entorn i, per tant, de la implicació de les famílies i els docents. Pregunteu-ho als pares veterans, els que ja tenen fills grans a l'escola i saben del cert si aquell centre serà adient per als vostres fills. Tot això es nota molt amb la connexió entre docents i alumnes, i en els bons resultats finals.
En el cas de secundària, si també tenen oferta de cicles o uns batxillerats exigents que et preparin per a la universitat. L’escola o l’institut on heu de matricular els vostres fills ha de ser una barreja de bones instal·lacions, bons professionals i bon tarannà i, si pot ser, famílies implicades i amb inquietuds intel·lectuals. Centres on s’organitzin activitats més enllà de les classes i que encaixi amb la vostra manera de ser. Ah, i que hi hagi un equip directiu que sigui capaç de capitanejar amb serenitat els sempre remoguts mars de l’educació.
