Professors cremats: "Marxo, he vist trinxada la meva vocació"

BarcelonaEl Joan (nom fictici com la resta de testimonis perquè prefereixen mantenir l'anonimat per motius laborals) ja ha entrat a la quarantena i treballa de professor de Formació Professional (FP) a un institut de la demarcació de Tarragona. Fa unes setmanes, però, ha començat a buscar feina al sector privat. "He rebut una bufetada de realitat, no m'esperava aquest descrèdit de l'educació postobligatòria ni la desídia de molts docents que es queixen però no denuncien", lamenta.

Fa només quatre anys va decidir fer el mateix camí que ara però en sentit contrari: va deixar el seu lloc de treball a una empresa privada per fer de professor. "Fins llavors combinava la meva feina amb classes a la universitat perquè sempre m'ha agradat la docència, és molt vocacional i vaig voler fer el pas, tota la meva família s'hi dedica", explica.

El Joan forma part del terç de personal docent de Catalunya (36%) que, segons un estudi del sindicat USTEC-STEs (IAC) presentat recentment, està disposat a deixar la seva professió. Les conclusions d'aquest informe són fruit d'una enquesta que ha rebut més de 14.000 respostes entre els més de 90.000 docents que treballen a centres públics a Catalunya.

L'entrada del Joan com a docent substitut a FP va ser dura. Era el 2021 i encara estaven vigents moltes restriccions per la pandèmia del covid. "Vaig substituir una persona d'un dia per l'altre, em van fer tutor sense cap mena d'acompanyament, hi havia molta improvisació i senties molta pressió", recorda. Just acabat el curs, el 29 de juny, li van comunicar que el professor titular havia demanat l'alta. "Em vaig quedar sense cobrar vacances i sense saber si tindria feina o no el curs que ve". Però al setembre el van tornar a cridar del mateix institut, en aquest cas per fer una substitució fins Nadal. "De nou l'últim dia de classe abans de les festes el professor va tornar". El que quedava de curs 2021-22 encara li van donar dues substitucions més en un segon institut. "L'última era d'una persona que vivia a la ciutat on hi havia el centre amb uns horaris ple de forats i pensats exclusivament per ella, jo, que residia a una altra ciutat, començava a treballar al matí i tenia classes fins al vespre", explica. Quan va arribar a l'estiu, a finals de juny, i per tercer cop consecutiu es va quedar sense lloc de treball perquè el docent que substituïa va tornar. "Me'n vaig assabentar per un sms de la Seguretat Social", recorda.

Per evitar passar un altre cop per aquesta situació, l'estiu del 2023 es va treure les oposicions "desencantat amb el sistema, però mogut per la meva vocació". Després d'una nova substitució, finalment aquest curs ha tornat a incorporar-se al segon institut en què ja havia treballat.

En tot aquest periple, en la majoria de centres on ha estat s'ha trobat sense fer les programacions de tot el curs de les assignatures que impartia. "És incomprensible, perquè el centre coneixia amb antelació quines matèries eren", lamenta. Alhora ha estat molt sol en el procés d'integració en alguns dels instituts. "En un només entrar em van donar una llista de tot el que havia de fer i amb qui havia de parlar sense saber ni on era el lavabo", recorda.

Ara bé, el que més el molesta és el valor excessiu que se li dona a l'antiguitat del docent. "A l'hora de repartir les assignatures no es fa per l'especialització del professorat sinó per quins són els millors horaris que pot tenir el docent que porta més anys treballant. Estic impartint matèries que no són la meva especialitat i en canvi hi ha altres docents que estan donant la meva especialitat, tot i no tenir la formació només perquè per antiguitat volen escollir un millor horari". Aquesta situació, assegura, no passa a la universitat: "T'agafen pel nivell d'especialització i t'assignen més classes per la teva vàlua". Quan ho ha comentat algun cop a instituts on ha treballat la resposta que rep sempre és la mateixa: "ja tindràs aquests privilegis d'aquí a quatre anys". El mateix passa, apunta, amb les tutories (que suposen cobrar 60 euros més al mes). "El professorat més antic pot escollir i te les assignen si ningú les vol. És un tracte clarament discriminatori només per haver arribat més tard", denuncia.

"La FP és una farsa"

El Joan també està decebut amb el nivell educatiu: "La FP és una mica una farsa, fem de monitors d'esplais i per una llei no escrita s'ha d'aprovar l'alumnat sí o sí, si no et penalitzen posant la lupa sobre teu, en lloc de preguntar-se si realment els alumnes tenen prou nivell. Algun cop m'han dit "aquest alumne només ha suspès les teves assignatures" i t'intenten pressionar perquè facis la vista grossa. Actualment per aprovar la FP només s'ha de venir a classe i entregar les tasques", conclou.

Davant d'aquesta situació té clar que l'única sortida per recuperar la motivació és tornar a l'empresa privada. "Ho tinc clar, he vist trinxada la meva vocació de professor, marxo". Li és igual canviar la feina per una amb menys sou. "L'únic que vull és que em doni per viure i sentir-me valorat", apunta mentre afegeix que actualment hi ha poca vocació de docent i "als que la tenen i intenten sortir una mica d'aquest sistema establert posant al centre a l'alumne els tallen les ales", conclou.

"Hi ha molts casos de bullying, ja aprendràs a relativitzar-ho"

La Laura, de 33 anys, tampoc vol sentir a parlar de tornar a treballar de professora. En el seu cas, ella va estudiar Traducció i Interpretació i el màster de formació de professorat. "Tenia clar que volia ser docent perquè era vocacional", apunta. De seguida va trobar feina i després de passar per dos instituts, el tercer any ja li van oferir plaça fixa a un tercer centre a la demarcació de Barcelona. Els problemes van arribar quan en el segon any en aquest institut li van assignar la tutoria d'un curs "difícil". "Tenia 28 alumnes, em vaig trobar dos nens amb hiperactivitat, una nena amb un trastorn alimentari que cada dues setmanes necessitava un ingrés hospitalari, un nen amb depressió i altres alumnes amb molts problemes familiars com ara separacions, etc.", recorda. "Les famílies m'exigien molt, em demanaven reunions contínuament però no tenia temps material per fer-les, i em feia sentir molt malament perquè estava participant en un sistema que no et permet atendre els alumnes i les famílies com es mereixen", afegeix la Laura que en aquell moment tenia 27 anys.

La gota que va fer vessar el got va ser quan un dels seus alumnes va estomacar un company i va anar a la cap d'estudis per demanar que li obrissin un expedient. La resposta que va rebre la recorda perfectament: "Hi ha molts casos de bullying, amb els anys ja aprendràs a relativitzar-ho". "Vaig sortir d'allà plorant". Els dies següents, a banda de no obrir cap expedient a l'alumne, es va trobar a la direcció controlant-li com feia les classes. Quan van arribar les vacances de Nadal va comunicar que ho deixava. "Em van oferir quedar-me sense tutoria però ho vaig rebutjar perquè veia companys de feina de 45-50 anys molt cremats i que no marxaven perquè no sabien on anar, no em volia veure en aquesta situació", relata.

Al quedar-se sense feina va tirar diversos currículums a escoles concertades i també a una empresa de màrqueting que buscaven traductors. Un centre la va trucar. "Vaig acceptar la feina per donar-me una altra oportunitat però al cap de dues setmanes vaig dir prou", apunta i se'n va anar a treballar a l'empresa de màrqueting. "He vist molts docents amb moltes ganes de fer-ho bé, innovar, mirar per l'alumnat; però també he vist un sistema, equips directius i famílies molts exigents que acaben amb la vocació d'aquests professionals", apunta. "He descobert que encara que es cobri menys, a fora s'hi està més bé", afegeix.

"Em va superar la quantitat d'alumnes"

La Mercè, que ara també té 33 anys, admet que a diferència de la Laura o el Joan, no tenia vocació de docent. Quan va acabar la carrera de filologia anglesa, tothom li deia que apostés per l'educació perquè tindria feina segura i ben remunerada. Ella, però, va optar per fer de professora a una acadèmia d'anglès on va estar diversos anys fins que va començar a estudiar una segona carrera: arts escèniques. Per poder combinar millor estudi i feina va deixar l'acadèmia per fer d'administrativa. Just llavors va sortir l'opció de poder-se apuntar-se a llistes sense el màster de professorat però amb el compromís de fer-lo si aconseguia feina. Va començar a treballar a un institut de la demarcació de Barcelona i paral·lelament va matricular-se al màster. Tenia 30 alumnes i era tutora. "Em va superar la quantitat d'alumnes, tothom em deia que era una xifra normal, però a mi no m'ho semblava perquè pots fer que la classe vagi més o menys bé a nivell acadèmic però tothom té problemes i has de tenir temps per atendre tant els nens com les seves famílies", relata.

A aquesta manca de temps s'hi va sumar l'excés d'informes i burocràcia i la dificultat de combinar-ho tot amb el dia a dia a l'institut. "Arribava a casa i a banda de la feina que em quedava pendent, com a persona compromesa que soc, em costava molt desconnectar". La Mercè assegura que és conscient que aquesta situació passa a molts altres llocs de treball però a ella, admet, li costa gestionar-ho. Quan duia gairebé dos anys treballant de professora, se li va afegir un problema de salut. "Al juny del 2023 vaig dir prou, no podia més, estava desbordada", recorda.

Durant aquest any i escaig no ha tornat a treballar i ha optat per formar-se, fet que l'ha ajudat a créixer personalment. "Quan ets professor hi ha molta feina, no s'acaba mai, s'ha d'aprendre a gestionar-la bé i jo em vaig excedir". Però el departament, afegeix, també ha de fer la seva feina: s'han de reduir les ràtios a un màxim de 20 alumnes i de manera definitiva perquè es pugui atendre l'alumnat com es mereix. La Mercè no descarta tornar a treballar de professora: "Amb la distància pots veure on has fallat tu i on falla el sistema i aconseguir trobar un punt mig per gestionar-ho bé".