2 min
- Deixar les regnes de la nostra vida al cos, baixar la guàrdia intel·lectual per sentir més profundament.
- Centrar-nos en degustar aquest precís moment i allò que ens aporta ara. Parlar del que sentim ara, ni abans ni després, expressar les percepcions del present.
- Obrir-nos a tot allò que ens porta la vida: aire per respirar, escalfor per destapar-nos, flaires per ensumar, colors per observar, sons per escoltar.
- Aportar canvis a la nostra vida, trencar patrons, deixar de fer les coses com les hem fet sempre i començar-les a fer com més ens plau, com més s’ajusta a la nostra manera de ser, com més ens agrada.
- Adaptar el ritme de la nostra quotidianitat a les nostres necessitats. Anar tan lents com calgui, deixar de fer les coses que no tenim temps de fer.
- Centrar-nos en les relacions que ens importen. Dedicar temps a cultivar els vincles amb els nostres fills, a construir ponts, experiències comuns, complicitats, espai íntim.
- Estar alerta i mantenir la curiositat viva: aprendre una cosa nova cada dia.
- Invertir en allò que ens fa feliços: invertir temps, atenció i presència en allò que ens aporta satisfacció i benestar: una dutxa, una estona de lectura, caminar descalços, contemplar la posta de sol, cuinar un bon àpat, ballar,...
- Fer-nos la promesa d’expressar-nos amb sinceritat: manifestar la nostra autenticitat, exposar les nostres peculiaritats, mostrar la nostra personalitat, ensenyar la nostra veritable forma de ser sense pretendre encaixar en cap model, ser normals o ser acceptats.
- Estar en contacte amb els elements, estar el màxim de temps possible a l’aire lliure: caminar per la terra, banyar-nos al mar o a la piscina, deixar-nos acaronar pel vent. Habitar el lloc on realment pertanyem: la natura.
- Fer neteja emocional: tallar i desfer-nos de les relacions que no ens fan sentir bé, dels pensaments que no ens nodreixen, de les paraules que no construeixen els nostres propòsits, de les manies que no teixeixen els nostres somnis, del menjar que no acabem de digerir, dels obstacles que no ens fan feliços, de les obligacions que ens reprimeixen, de l’absurd que no ens permet gaudir de l’existència en plenitud.
