Parella de fet o matrimoni: què és millor quan tens fills?

BarcelonaQuan arriben els fills després d'uns quants anys de convivència sol ser el moment en què moltes parelles, si no ho han fet abans, es pregunten si caldria casar-se o registrar-se com a parella de fet. Convertir-se en pares i mares implica tenir en compte situacions que potser no havies previst i voler donar cobertura a la nova unitat familiar que sorgeix en aquell moment.

Hi ha algunes parelles que ho tenen clar, fins i tot abans de l’arribada dels fills, mentre que d’altres posen a la balança quins avantatges i inconvenients poden tenir a partir de llavors segons l’estat civil en què es trobin. Però, realment, hi ha tantes diferències entre contraure matrimoni o convertir-se en parella de fet? En tot cas, cal tenir en compte que la Constitució espanyola diu que tots els fills són iguals davant la llei amb independència de la seva filiació (matrimonial o no matrimonial). Per això, pel que fa a les responsabilitats que els progenitors tenen envers els seus fills, no hi ha cap diferència entre estar casat o no estar-ho.

“Cal tenir en compte que, de moment, a Catalunya, i d’acord amb el Codi Civil català, si mentre convius amb la teva parella tens un fill en comú, se’t considera una parella estable encara que no t’hagis constituït com a parella estable en una escriptura notarial ni t’hagis registrat al Registre de Parelles Estables de la Generalitat de Catalunya”, explica Ramon Quintano, vicepresident primer de la Societat Catalana d’Advocats de Família. “I dic de moment perquè el Tribunal Constitucional té pendent de resoldre diversos recursos d’inconstitucionalitat sobre la normativa catalana que regula les parelles estables, i això pot canviar”.

El Tribunal Constitucional haurà de declarar si aquesta normativa s’ha d’aplicar quan una parella es constitueix per convivència ininterrompuda durant més de dos anys o pel fet de tenir un fill en comú durant la convivència. “Si el Tribunal Constitucional declara que la norma és inconstitucional, milers de convivents en parella estable —tots els que no s’han constituït com a parella estable en una escriptura pública notarial— poden perdre molts drets, com ara els drets successoris o la pensió de viudetat”.

Com es constitueixen les parelles estables

Tal com recorda Quintano, actualment a Catalunya les parelles estables es poden constituir de tres maneres diferents: per la mera convivència ininterrompuda durant més de dos anys, pel fet de tenir un fill en comú durant la convivència o per la formalització de la relació en escriptura pública notarial. “I cal tenir en compte que la immensa majoria de parelles estables es constitueixen per les dues primeres causes”. S’estima que només entre un 10 i un 15% de les parelles estables que hi ha a Catalunya —segons l’Idescat, unes 300.000—, s’haurien constituït en escriptura pública.

La Dolça i l’Antonio tenen un fill, el Toni, que ara té quinze anys. Es van casar l’any 2018, quan en Toni en tenia nou. “No estar casats quan vam tenir-lo només ens va suposar haver d’anar els dos al registre civil per inscriure’l. Era això o haver de fer una autorització a l’altre perquè el pogués inscriure sense problemes”. A banda d’aquesta situació, asseguren que no s’han trobat amb cap altra circumstància que els exigís haver-se de casar o d’inscriure’s com a parella de fet.

La Laia i el Gerard reconeixen que tampoc han viscut cap situació especial pel fet de no casar-se abans que nasquessin els seus dos fills. “Vam optar per casar-nos perquè, tot i que jo vaig estar mirant si hi havia diferències entre fer-se parella de fet o ser matrimoni, només en vaig trobar una respecte a la pensió de viudetat; amb el matrimoni era automàtica, mentre que sent parella de fet havies de portar cinc anys de convivència [tret que tinguessis fills en comú] i, així i tot, te la podien denegar.” És el mateix que van fer la Laia i el Lluís després d’haver tingut dos fills i que un amic proper els expliqués que es va quedar sense pensió de viudetat quan la seva dona va morir malgrat que eren parella de fet. “Hi ha moltes circumstàncies, però crec que la gran majoria de parelles que es casen després de tenir fills ho fa per tenir-ho tot lligat per ells. Si ho fas perquè realment et ve de gust i hi creus, ho fas abans”, reflexiona la Laia.

"Si us estimeu, caseu-vos!"

“Jo sempre dic el següent: si us estimeu, caseu-vos!”, explica Quintano. Les conseqüències legals derivades de contraure matrimoni que es produeixen entre els cònjuges estan molt clares i es regulen extensament al Codi Civil de Catalunya: disposicions generals i efectes (arts. 231-2 a 231-9 del CCCat), relacions econòmiques entre els cònjuges (arts. 231-10 a 231-18 del CCCat), els capítols matrimonials (arts. 231-19 a 231-26 del CCCat), les donacions per raó de matrimoni atorgades fora dels capítols matrimonials (231-27 a 231-29 del CCCat) i règims econòmics matrimonials (arts. 232-1 a 232-38 del CCCat).

“És a dir, si et cases, saps o pots saber perfectament què et passarà tant en l’àmbit personal com en l’econòmic en relació amb l’altre cònjuge. Per contra, les relacions de parella estable, que són les que constitueixen dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial sense casar-se, es regulen exclusivament pels pactes dels convivents mentre dura la convivència”. Tal com assenyala Quintano, el problema és que la immensa majoria de parelles no van a la notaria a constituir-se com a parelles estables ni a explicitar els acords amb les dificultats que això suposa en cas de ruptura.

Diferències en la renda, separació o viudetat

Malgrat que la legislació ha anat igualant, cada cop més, els drets dels cònjuges i dels convivents en parella estable, encara hi ha algunes petites diferències. Quintano recorda que els cònjuges tenen la possibilitat de presentar la declaració de la renda de manera conjunta, mentre que els convivents en parella estable ho han de fer per separat i només un dels membres pot formar unitat familiar amb els fills i optar per la tributació conjunta.

“En cas de produir-se la ruptura de la relació, les conseqüències legals derivades del divorci d’un matrimoni són o poden ser una mica diferents de les derivades d’una extinció d'una parella estable. Bàsicament en relació amb l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar si no hi ha fills i amb la prestació compensatòria (en matrimonis) o alimentària (en parelles estables)”, recorda Quintano.

Pel que fa a la pensió de viudetat, la seva regulació es va modificar a conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional 40/2014, que va fer imprescindible, per rebre-la, la constitució notarial o la inscripció registral de la parella estable com a mínim dos anys abans de la defunció. “Totes les parelles estables constituïdes vàlidament segons la norma civil catalana per la mera convivència ininterrompuda durant més de dos anys o pel fet de tenir, durant la convivència, un fill en comú, han passat a no complir els requisits que la Seguretat Social exigeix per gaudir d’aquesta pensió, cosa que ha provocat conseqüències terribles”, recorda Quintano.