“Comparada amb l’escola xinesa, la catalana és un esplai”

PequínA la Xina hi trobes universitats ben dotades econòmicament, amb una estructura jeràrquica i alumnes motivats, però no hi trobaràs debats. Joan Cortada treballa al departament d'espanyol d'un d’aquests centres universitaris a Pequín. El Beijing Institute of Technology, on fa classes i també on viu, és un recinte modern al sud de la capital xinesa. Les instal·lacions generen enveja, tot i que sorprèn trobar alguns tancs i material militar exposat a les grans avingudes del campus; la universitat té una part dedicada al desenvolupament de tecnologia d’ús militar.

El Joan, de 36 anys i nascut a Vilanova de Bellpuig, va arribar a la Xina una mica per casualitat fa més de set anys. Mentre estudiava la carrera de filologia hispànica, una beca el va portar a Varsòvia, on va treballar durant tres anys en una acadèmia d'espanyol. Li va agradar l'experiència i va voler buscar destins més llunyans. Va acabar amb un contracte a la Universitat de Shijiazhuang. Assegura que va ser tot un xoc cultural, to i que ho agraeix perquè el va ajudar a entendre millor la Xina. La capital de la província de Hebei és a unes hores de Pequín, però la distància en desenvolupament són anys. La Xina ha crescut a moltes velocitats i té diferents realitats. D'aquí va passar a altres universitats de més nivell a Changsha (Hunan) fins a arribar al que es considera la cúspide: Pequín.

Aquesta és una de les característiques del sistema educatiu xinès. Està molt reglat i jerarquitzat. L'objectiu dels alumnes és obtenir una bona nota al gaokao (l’equivalent a l'examen de selectivitat) per poder accedir a una bona universitat que els donarà més oportunitats professionals. Pequín concentra algunes de les més desitjades.

De la seva universitat el Joan valora que té un enfocament eminentment pràctic. Els alumnes estudien llengua espanyola i alguna cosa més, com economia, biotecnologia, intel·ligència artificial... Aquesta dualitat els aporta un plus per enfrontar-se al mercat laboral.

De la seva feina diu: "Em permet desenvolupar la creativitat i m'ofereix opcions molt interessants; no és una feina monòtona”. Assegura que combina l'acció de fer classes a les aules amb la creativitat de poder desenvolupar altres eines, en el seu cas enfocades a crear audiovisuals, videojocs i aplicacions amb IA.

Professors molt respectats

Per a ell, l'avantatge que ha trobat a les universitats xineses és que deixen espai als professors estrangers. Si “vols cenyir-te al programa i al manual, no et demanaran més”, però afegeix que estan oberts a altres propostes. L'altra cara de la realitat és que el professor estranger sempre és una excepció i no s'integrarà mai en l'organigrama de la institució.

El paper del professor a la Xina és més fàcil perquè és respectat, reconeix. Afirma que fins i tot “cal rebaixar el nivell de respecte amb què et tracten els alumnes perquè et poden arribar a veure com una figura a emular i a seguir”.

A les aules xineses els alumnes no qüestionen el professor i no cal bregar amb estudiants conflictius ni reclamar atenció. Aquesta visió la comparteixen altres professors que destaquen que, a la Xina i en altres països asiàtics, es pot treballar tranquil·lament amb el programa perquè se sap que s'arribarà al final sense interferències.

Prendre apunts als 7 anys

Durant la pandèmia va estar un temps a Catalunya treballant en línia per a la seva universitat i ho va combinar amb classes de llengua en un institut local. També ha impartit classes en col·legis xinesos adjunts a la universitat i assegura que les comparacions són difícils. L'escola catalana “és com un esplai” comparat amb la xinesa.

A la Xina ha vist criatures de set anys prenent apunts a classe i movent-se ordenadament en files per l'escola, sense crits. És una imatge molt allunyada de la realitat catalana. Destaca que els alumnes tenen una manera de pensar molt racional i eficient. Reconeix la sobrecàrrega de deures i l'exigència, perquè el sistema és molt competitiu fins a aconseguir passar el gaokao. Els alumnes que arriben als estudis superiors tenen una motivació alta.

Un dels problemes que veu en el sistema xinès és que els alumnes aprenen espanyol de la mateixa manera que aprenen xinès, repetint i memoritzant. A més, “apliquen l'esquema de correcte i incorrecte”, sense deixar espai als matisos. A això cal afegir-hi que els manuals d'espanyol són de fa més de 20 anys, estan descontextualitzats i, assegura, “de vegades a classe cal fer una feina de desconstrucció” perquè aprenguin un llenguatge més modern. Educar-se en un sistema tan jeràrquic fa que hi hagi molt poc debat.

El Joan també valora, entre els avantatges de la feina, les bones condicions laborals. El contracte inclou l'allotjament al campus i la jornada és de 14 hores de docència setmanals. A més, té moltes vacances: dos mesos a l'estiu i gairebé un mes i mig per Nadal.