Jo m'organitzo, tu m'ho recordes

Com podem ajudar els estudiants amb TDAH a mantenir-se organitzats

Les aplicacions digitals com Moodle, Google Classroom o Calendar ajuden a organitzar-nos a tots, però poden beneficiar especialment els estudiants que tenen dificultats amb l’organització i les funcions executives.

Els estudiants poden tenir dificultats per mantenir les coses organitzades. Aquestes dificultats per als alumnes amb trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat solen ser més accentuades.

Alguna vegada heu mirat la motxilla o la taquilla d’un estudiant amb TDAH? Pot semblar que hi ha passat un tornado!

En el cas dels alumnes amb dificultats atencionals i en les funcions executives, això no passa perquè aquests estudiants siguin mandrosos o descuidats.Tot i que aquesta pot ser una lluita amb els adolescents en general, en aquest cas específic aquests alumnes tenen dificultats específiques en l’organització i n’hem de ser conscients. Si a més, hi sumem la comorbiditat d’altres trastorns del neurodesenvolupament, l’exigència per mantenir l’organització encara pot ser més elevada.

Podem fer-hi alguna cosa? Els podem donar suport sense haver de ser nosaltres qui gestionem constantment la seva organització? Estarem treballant la seva autonomia?

Si el que volem fer és preparar-los per ser competents en el futur, dins de la societat on estem, on multitud d’elements i sistemes lluiten per captar la nostra atenció (els anomenats lladres d’atenció), un bon sistema és l’exemple que com a adults els donem de la nostra pròpia gestió.

El camí tampoc no ha estat fàcil per a nosaltres: vàrem començar amb agendes, amb paperets enganxats amb clips... Després van arribar els calendaris mensuals a la nevera, els planificadors —aquests funcionen prou bé, però també es poden perdre—, els post-it...primer semblava que teníem la casa plena de pistes, i després, que es quedarien per sempre.

Però quan va arribar el món digital, tot això va canviar: horaris, calendaris, localitzacions... i tot online. Ara podem accedir-hi des del mòbil, el portàtil o des d’un altre ordinador.

Cal fer un apunt sobre les dades: qui les gestiona i el rastre que deixem en altres dispositius o en les mateixes apps o el navegador que utilitzem. Aquí encara ens queda batalla per fer per nosaltres i per protegir i formar els joves.

En les classes on la majoria del contingut està pujat al núvol, hi ha sistemes de gestió de l’aprenentatge que podem utilitzar per pujar i presentar tota la informació que els estudiants necessiten: documents, qualificacions, calendari d’entregues... I tot això es pot vincular al seu calendar i fer servir widgets al seu mòbil per tenir-hi fàcil accés. Sistemes com Google Classroom, Apple Classroom, Moodle o Canvas, per citar-ne alguns, poden ser sistemes efectius per als estudiants que lluiten amb l’organització de l’aula. Cal destacar que en el nostre entorn molts instituts ja fan servir aquestes eines, tot i que de vegades falta que els alumnes coneguin tot el seu potencial i en treguin el màxim rendiment. Però en contrapunt, qui ha de dirigir la transformació educativa?

I a la pràctica com ho fem?

1. Seguiment de tasques i calendaris. Pot ser molt útil fer una publicació en el calendari i que aquest estigui vinculat al dels alumnes, de manera que la data d’entrega els aparegui en el seu calendari. Fins hi tot podem programar un recordatori per al dia d’abans en forma de correu electrònic. Amb els widgets també hi ha l’opció que apareguin cronològicament, de manera que la primera a aparèixer és la més urgent, o les podem classificar per urgència o importància. Podem arribar fins als diagrames de Gantt, que ens ofereixen algunes aplicacions, i això ja seria encara més professional.

Així que en comptes d’estar els primers 10 minuts de classe com si fóssim arqueòlegs excavant dins les motxilles i les carpetes per desxifrar els deures que s’havien de fer, en un minut, de forma autònoma i independent, poden trobar-ho i repassar-ho.

2. Quan els alumnes envien una activitat via aquestes aplicacions, el mateix professor pot editar i comentar en el mateix document, de manera que els comentaris estan vinculats a frases específiques del text, i és fàcil veure a què es refereix el professor exactament. L’accés per part dels alumnes és molt fàcil i, encara millor, poden respondre al comentari del professor, creant un diàleg entre l’alumne i el docent.

3. Edició i reescriptura: ja hem deixat de banda els temibles comentaris en vermell en els nostres treballs —tot i que encara hi ha a qui li continua agradant molt el vermell—, que ho deixaven tot marcat i treien les ganes que ningú veiés la nostra feina.

Podem obrir el debat de si l’escriptura a mà beneficia certs processos del desenvolupament d’infants i joves, però potser falta més evidència. Alhora, en el nostre món d’adults editem, copiem, reescrivim correus electrònics, documents i presentacions entre dues o més persones amb Google Docs o altres plataformes. Aquestes són competències que també hauran d’adquirir els adults del futur.

Ara vivim en un món digital, hem d’acceptar-ho i hem d’intentar que no es converteixi en una dictadura de les dades i el control de les persones. Potser necessitem sistemes públics que gestionin les dades dels nostres alumnes en comptes que quedin en plataformes privades; són reptes que hem de solucionar o regular l’ús d’aquestes dades en aquest món global. Però mentre hi pensem, amb les eines que tenim ara, podem ajudar els alumnes amb dificultats d’aprenentatge no tan sols en la seva organització i planificació, sinó també en la seva autonomia i a confiar en les seves capacitats de gestió, entregues i interacció amb els professors en espais digitals. Una competència necessària per al futur.

Articles de referència:

Ezra Werb, Helping Students With ADHD Stay Organized, Edutopia, 2019.

E. González, Google for Education, La Revista de Trivium, 2019.

E. González, Lladres de la nostra atenció, La Revista de Trivium, 2019.

Byung-Chul Han, La expulsión de lo distinto, Herder, 2017.

Ingrid Guardiola, L’ull i la navalla, Arcadia, 2018.