L’impacte de la intervenció en els trastorns d’aprenentatge

L’impacte  de la intervenció en  els trastorns  d’aprenentatge- il·lustració

BarcelonaL’estudi The Long-Run Impacts of Special Education(Els impactes a llarg termini de l’educació especial), publicat a l'American Economic Journal: Economic Policy, sobre l’impacte de les polítiques educatives a l’estat de Texas als EUA ha pogut demostrar amb xifres l’impacte que té la intervenció en alumnes amb dificultats d’aprenentatge.

La publicació d’aquest estudi als mitjans locals i al diari digital The 74 ha posat de manifest com les polítiques públiques educatives afecten les famílies amb menys recursos.

Els resultats de la investigació manifesten que aquells alumnes que no tenen accés a un suport addicional tenen un 52% menys de probabilitats d’aconseguir el graduat a la Secundària, i un 38% menys de probabilitats d’anar a la Universitat.

El cas concret de l’estat de Texas, en què es basa aquest estudi, i el motiu pel qual aconsegueixen tenir una mostra control, és que el 2004, a partir d’unes decisions polítiques que afecten el sistema d’atenció a alumnes amb necessitats educatives especials, Texas Kids, es va reduir el tant per cent d’alumnes que podien entrar en aquest programa, fet que va deixar uns 250.000 nens cada any sense serveis d’intervenció especialitzada. Fins al 2018, el Departament d’Educació dels EUA no va revertir la situació perquè s’apliqués la legislació vigent.

Els efectes eren esperats pels investigadors, però el que constata l’estudi és que les famílies amb menys recursos i que no podien suplir els recursos negats per l’escola van ser els més afectats. L’estudi va més enllà en posar de manifest que els costos d’una educació especial són elevats, i que també són molt elevats els costos de tenir persones que no superin la secundària i que no accedeixin a estudis superiors.

L’estudi reivindica que els alumnes amb necessitats educatives especials han de rebre intervenció especialitzada per poder tenir un accés equitatiu als reptes acadèmics.

Com indicàvem en un paràgraf anterior, fins a aquest moment no havia estat possible fer una recerca amb un grup control de nens als quals s’haguessin retirat els suports necessaris. Els investigadors van poder observar alumnes en situacions similars abans que l’estat de Texas establís el límit, decretat il·legal pels funcionaris del Departament d’Educació dels EUA, durant dos anys: aquells que foren exclosos en la reducció del pressupost i els alumnes amb atenció especialitzada i aquells que foren exclosos després de l'inici de la pressió per reduir costos i alumnes amb atenció personalitzada.

Els investigadors deixen clar que “és una situació realment desafortunada, però que ofereix un entorn únic en el qual es va restringir l’accés a l’atenció especialitzada”, i també expressen que “el que fa única aquesta situació a Texas també fa que apareguin uns resultats realment bons”.

Van observar els registres de 227.000 estudiants que van perdre el servei després d’instaurar el nou límit que restringia l’accés a la intervenció especialitzada, molts dels quals tenien diagnòstics de trastorns d’aprenentatge com ara TDAH, dificultats en la parla, problemes de conducta...

Els investigadors van trobar que els estudiants amb famílies amb més recursos o que vivien en districtes rics en recursos que van perdre els serveis d’intervenció especialitzada no van experimentar la mateixa caiguda brusca dels seus resultats acadèmics que els seus iguals amb entorns i famílies sense recursos.

L’impacte positiu de dotar aquesta població de recursos i atenció especialitzada és molt gran.

Altres investigacions estimen que fins al 90% dels alumnes amb necessitats educatives especials són capaços de desenvolupar-se acadèmicament amb els suports adequats.

Articles de referència

Briana Balli,and Katelyn Heath(2019).The Long-Run Impacts of Special Education,(Job Market Paper), R&R at American Economic Journal: Economic Policy.

stats