BarcelonaL’actualitat sempre va més de pressa que els textos reflexius, els debats a Twitter s’encenen i s’apaguen tan ràpidament com un llumí i el rastre que deixen impregna el nostre sistema límbic i potser ens fa descendirà les baixes passions del reptilià no deixant espai ni temps que el neocòrtex pensi, reflexioni, compari, contrasti i emeti un veredicte.
Per tant, ens mantindrem al marge de debats actuals sobre la relació especial entre pares, professors i autoritats educatives i entrarem a reflexionar sobre com podem col·laborar en l’educació socioemocional dels fills/es i futures generacions. La comunitat que envolta l’escola té un poder en si mateixa, que s’ha d’aprofitar per cohesionar.
Moltes vegades ens creiem molt diferents de la resta, o ens veiem molt sols, però quan trobem algú amb qui compartim aficions i hàbits ens sentim més recolzats; trobar aquests punts de connexió amb els altres ens fa estar més connectats. Si aquests valors els podem transmetre als alumnes i proposar algunes dinàmiques els primers dies de classe perquè entre ells coneguin les seves aficions, interessos, etc.,i a més ho reforcem a casa, sentirem que tant els nostres fills com nosaltres estem més connectats amb la comunitat.
Les relacions pares-professors poden ser difícils per ambdues parts—en la bibliografia actual hi trobareu articles, dossiers,etc., sobre el tema;nosaltres mateixos algun cop hem escrit sobre les relacions família-escola—, sobretot quan parlem dels reptes acadèmics o del comportament de l’estudiant. Els alumnes sempre surten perdent quan els adults entren en un joc relacional amb culpes, lluites de poder o desconnexió cultural com a eixos centrals de la seva relació.
No obstant això, quan els professors i els pares aprofundeixen en el desenvolupament socioemocional com a socis, la investigació demostra que reforcen l'experiència educativa no tan sols dels nens i les nenes de forma individual, sinó que aquesta experiència, a mesura que els estudiants creixen en autoconeixement, autogestió, consciència social, consciència relacional i presa de decisions responsable, tota l’escola se’n veu beneficiada.
Els estudiants necessiten certes habilitats i competències en el seu desenvolupament socioemocional; en aquest cas, l’escola, com a agent socialitzador, hitéun paper molt important. Aquestes competències, recollides també pel Departament en el currículum, estan orientades a ajudar els alumnes a prosperar en un món complex i interconnectat. Tot i així, l’aprenentatge socioemocional es produeixen en tot moment, no només a l’escola,sinó també a casa, amb els amics, amb els companys d’equip...
En última instància, una bona col·laboració pares-professors requereix una “humilitat cultural” per part del professor, perquè el desenvolupament d’un nen es forma en primer lloc per la seva proximitat a l’estructura familiar i la cultura.
Tant si els professors estan intentant ensenyar lliçons explícites sobre l’aprenentatge socioemocional com si l’incorporen a l’aula durant tot el dia, tindran més èxit si saben quins missatges reben els estudiants a casa al vespre; per això el contacte i la relació professor-pares és tan rellevant. Les escoles també han de ser receptores de l’experiència parental, no només creure que els pares són receptors de la nostra experiència.
Quan els professors saben com es relacionen els estudiants amb els seus pares i germans poden adaptar les seves expectatives i instruccions. El llenguatge emprat també és important: de vegades estem acostumats a parlar amb uns termes entre professionals que ni pares ni estudiants tenen perquè conèixer, i aquest llenguatge crea realitats i de vegades l’ús de determinades paraules tècniques ens situa en plans diferents de la conversa, com si estiguéssim en una altra realitat, quan moltes vegades aquests mateixos conceptes ja es valoren des de casa, tot i que potser en uns altres termes.
Si tots els agents educatius anem en la mateixa direcció, i els missatges van en la mateixa direcció, podem ajudar els nens i nenes a sentir-se més còmodes a l’aula i a l’escola, no només en l’aprenentatge emocional. I els estudiants són conscients quan l’escola i la família ressonen a la mateixa freqüència.
Construir aquestes connexions requereix certa proactivitat i això pot ser difícil, però potser és millor contactar amb una nota positiva que esperar un moment tens, com un retard, una actuació disciplinària o una nota a l’agenda per alguna falta lleu. Només el fet de proposar-nos compartir algun aspecte positiu del seu fill/a ja situarà la nostra mirada en una altra perspectiva.
El desenvolupament socioemocional no és com l’aprenentatge acadèmic, on els nens aprenen tot el que necessiten saber a l'escola. Cap currículum pot cobrir l’àmplia gamma d’habilitats i competències necessàries per tenir relacions d’èxit al llarg de la vida.
Les últimes investigacions de Jennifer S. Miller, Shannon B. Wanlessposen de manifest que si els pares i professors poden col·laborar cobriran una base més àmplia de competències dels nens i nenes que no si ho fessin sols. Treballant juntsreforcem un sistema de suport i cohesió els uns pels altres i pels nens que estimem.
«No hi ha "ells"», va dir. «Només hi ha"nosaltres"».
Articles de referència
Bekah Mcneal (2020).«The Special Relationship: Parents and Teachers Are Critical Partners in the Work of Social-Emotional Learning.The 74», https://www.the74million.org/article/the-special-relationship-parents-and-teachers-are-critical-partners-in-the-work-of-social-emotional-learning/.
Edgar Gonzàlez (2018).«Estratègies per a una reunió de pares amb èxit», ARA Criatures, https://criatures.ara.cat/blogs/trivium/Familia-Escola-Educacio_6_2144845495.html.
Sílvia Blanch Gelabert(2017).«Com redissenyar les relacions amb la família?»,Fundació Jaume Bofill, https://www.fbofill.cat/etiquetes/relacio-familia-escola?lg=es.
Direcció General d’Educació Secundària obligatòria i Batxillerat(2018)Competències Bàsiques de l’àmbit personal i social, Departament d’Educació, http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/competencies-basiques/eso/ambit-personal-social.pdf.
Jennifer S. Miller, Shannon B. Wanless, and Roger P. Weissberg. «Parenting for Competence and Parenting With Competence: Essential Connections Between Parenting and Social and Emotional Learning», School Community Journal, 2018, Vol. 28, No. 2.
