5 Estratègies per a una reunió de pares amb èxit

BarcelonaQuan com a professionals de l’educació hem de parlar amb uns pares del seu fill o filla ens venen a sobre tot un seguit de sentiments i emocions que no són sempre fàcils de gestionar. Alhora, també hem de tenir present que per als pares no resulta una empresa senzilla perquè s’està parlant del seu fill i en un moment donat poden tenir la sensació que la persona amb qui parlen no l’entén.

Tot i així, aquestes reunions poden ser molt productives i això ve confirmat per l’esforç que es fa des de les institucions públiques i per part de diverses fundacions per crear documents i guies, com per exemple Redissenyar les reunions amb les famílies. En aquesta ocasió hem volgut seguir contribuint a aquestes reflexions a partir d’un article d’Edutopia que planteja cinc de les preocupacions més comunes entre pares i docents i intentant identificar estratègies per millorar l’assistència, la comunicació i els resultats acadèmics dels estudiants. A algunes d’aquestes hi hem afegit les nostres pròpies reflexions. Abans de tot, sí hem de dir que evidentment aquestes propostes no són receptes màgiques, sinó unes ulleres diferents per veure la realitat des d’un altre punt de vista.

Què pot ser un problema?

És difícil que els pares vinguin a les reunions.

Algunes solucions en context...

Cuidar la forma de convocar els pares i ser flexibles, dins del que permet el nostre horari, en l’hora de les reunions. Saber abans de què es vol parlar i preveure una estimació de la durada.

En molts casos els dos pares treballen i es converteix en tot un repte fer coincidir els horaris de les reunions amb els seus. Als Estats Units, Charles Saylors, expresident de la National Parent Teacher Association (PTA), anima a ser més flexibles amb els horaris adequant-se als dels pares. Fins i tot encoratja els docents a visitar les cases dels estudiants. És un altre país, un altre context, però resulta refrescant escoltar propostes d’aquest tipus.

De vegades simplement ens oblidem dels esdeveniments. Podem comptar per resoldre-ho amb els recursos tecnològics i les eines de missatgeria directa. Un recordatori uns dies abans pot fer augmentar molt l’assistència a les reunions i/o conferències. I si pactem i/o informem les famílies sobre quins tipus de comunicacions i amb quina periodicitat es faran, marcarem uns límits clars amb ells i uns canals d’informació segurs i coherents.

Què pot ser un problema?

El professorat i la família veuen de forma diferent el rendiment de l’alumne. Això genera confusió en els pares.

Algunes solucions en context...

Una pràctica útil pot ser compartir les dades de l’alumne amb els pares amb regularitat, no deixar-ho tot per a la reunió o per a les avaluacions finals que arriben en forma de paper a casa. Els docents poden ser un punt de comunicació freqüent i positiu i un referent per als pares.

Si a principi de curs s’estableixen uns límits clars entre professor i família, alhora que definits en temps i espai, es facilitarà la comunicació. Per exemple, explicar que cada X temps s’enviaran notificacions als pares amb impressions sobre el que s’ha treballat a classe, enviar gràfics de rendiment de forma periòdica o definir i descriure de forma concreta quina terminologia s’utilitza en les avaluacions i què representa cada terme.

Què pot ser un problema?

Els pares tenen dificultats per escoltar comentaris negatius sobre els seus fills.

Algunes solucions en context...

Quan els pares fem broma dient que els nostres fills són perfectes té certa part de veritat; en el fons ho creiem una mica...

Per fer front a aquestes situacions, en què de vegades s’han de fer comentaris negatius als pares respecte als seus fills, estaria bé evitar fer “paquets de comentaris” alineats amb punts un rere l’altre, i és millor si els enfoquem en el context, hora i lloc on es produeix la situació problemàtica. Podem acompanyar les explicacions amb observacions específiques i objectives del que passa. També podria ser útil si a continuació es descriu com les accions de l’alumne influeixen emocionalment en els altres i expliquem els motius pels quals això és important.

Un cop en aquest punt podem preguntar als pares com podem resoldre de manera constructiva el problema, i d’aquesta manera enfocarem el problema juntament amb ells i buscarem objectius comuns.

“L’escola no és aquí per passarals estudiants”, diu Dan St. Louis, director del Parc Universitari.”Són un participant actiu”.

Què pot ser un problema?

Els estudiants no reben informació sobre com poden millorar.

Algunes solucions en context...

No sempre qui rep la informació comprèn el que es vol explicar, i potser no sabem com transmetre aquesta informació a un tercer.

Per ajudar els alumnes a prendre consciència del seus aprenentatges i mantenir més línies obertes en la comunicació família-escola, a l’Escola de Magnetwood, una escola pública K-8 de Chicago, promouen exposicions orals dels alumnes davant dels pares i professors on exposen reflexions com ara “He tingut èxit en…” i “Encara necessito ajuda…”. En altres escoles, els alumnes comparteixen en reunions amb els pares i els docents els seus punts forts i febles, i també estableixen els seus objectius acadèmics i de conducta, a més de fer una reflexió posterior de com ha anat la reunió i els canvis que s’han de produir a partir de la trobada de cara al futur immediat i a les següents reunions. A mesura que avancen els cursos, els temes evolucionen fins a acabar podent discutir sobre els seus interessos acadèmics i professionals, així com creant plans d’acció per preparar-se.

Què pot ser un problema?

Els pares no saben com ajudar els seus fills a millorar.

Algunes solucions en context...

Ajudar els pares a donar suport als seus fills pot ser tan senzill com donar-los algunes indicacions o replantejar les tutories entre pares i professors.

Un model, utilitzat a Creighton, Phoenix, planteja tres reunions anuals amb el grup de pares i el tutor amb l’objectiu de proporcionar l’assessorament i/o el suport necessari per ajudar els seus fills. Els pares es reuneixen de forma individual amb el tutor per observar el seu rendiment i els ajuden a crear un pla acadèmic de 60 dies amb objectius específics, mesurables, assumibles, realistes i oportuns per a l’estudiant. El pla i els resultats són revisats pels pares, els alumnes i els professors durant l’any, amb les modificacions realitzades segons sigui necessari. De vegades, amb una o dues reunions no és suficient…

Altres models, com el d’una escola de San Diego, Design 39, proposen una sèrie de tallers a principis de curs per augmentar la seguretat i el vincle entre l’escola i els pares. En aquests tallers conviden els progenitors a l’aula durant tota una jornada escolar, i els nens comparteixen el treball diari amb ells. Després, els professors fan una xerrada als pares de 30 minuts sobre el treball que els nens fan a l’escola. Posteriormentes proporcionen recursos als pares, com ara jocs, webs i lectures que les famílies poden endur-se a casa per utilitzar-los amb els seus fills.

Reiterem que aquest seguit de propostes estan contextualitzades en una altra realitat, però enllegir-les podem observar situacions i/o dinàmiques aplicables als nostres entorns més directes. Potser algunes seran accions puntuals, i d’altres de llarg recorregut. Però el petit gest de reflexionar sobre la nostra pràctica ens pot fer canviar el nostre focus d’atenció i ja haurem començat a posar la llavor per millorar la relació dels docents amb els pares, amb incidència directa sobre els nens i nenes que atenem.