Consells per celebrar una festa d'aniversari infantil (normal i senzilla)

BarcelonaDecoració única, activitats dirigides per entretenir la mainada, menjar variat i, com a colofó, un detall per als convidats perquè s’emportin un record d’aquest dia. Una festa de revista (o, millor dit, instagramejable) –i també amb un cost econòmic important, segurament–. Però qui és realment el protagonista de la celebració? Els progenitors (per lluir-s’hi) o l’infant que fa un any més? Imma Marín, presidenta de l’Institut del Joc, ens acosta, amb els seus consells, a una festa d’aniversari genuïna: sense gaires complicacions i on la criatura participi –sota criteris i valors de la família– en la presa de decisions. “És essencial la seva implicació. No només per decidir, sinó també per corresponsabilitzar-se i fer coses”, subratlla. “Com més simple i senzilla sigui la festa, més la posarem a l’abast de l’infant: en canvi, si l’allunyem del que el nen pot decidir i participar serà una festa per quedar bé –i tot serà moníssim–, però serà més difícil que la senti seva”.

Quin és el millor lloc?

Evidentment, un emplaçament “significatiu” per a la criatura com ara casa. Als nens els agrada “ensenyar” les seves joguines i “lluir” de casa. Si la festa es fa a casa hi haurà algunes joguines que no voldrà compartir i “l'hi hem de respectar”. Un altre bon espai pot ser un parc amb natura. Marín adverteix que es confon el gaudi amb el fet de cridar, córrer i suar. “En un parc, surten bruts, radiants i contents. En un lloc més tancat, com un parc de boles, surten vermells, excitats i nerviosos. Els espais poc ventilats i amb un nivell de soroll elevat solen generar més estrès. No és el mateix tipus de joc ni hi ha el mateix oxigen que a l’exterior”. A la festa, s'hi pot convidar tota la classe o bé només uns quants. “No podem excloure, però sí escollir”, destaca l'experta.

Com ha de ser el joc?

Portar pilotes, globus, disfresses... és una bona idea quan són petits. Donar-los recursos perquè s’inventin el seu joc. Ara bé, com més joc lliure, millor, i més “lleuger” per a tots. Si s’acostumen al fet que algú altre els organitza el lleure, de grans els serà més difícil gestionar-se’l. “Si t’hi impliques, et fas corresponsable. Si tot et ve donat, pensaràs que participar no és tan important”. Per donar un sentit a la festa, el fet de canviar de número pot representar-se amb un ritual. L’estil Montessori n’és un exemple: col·loquem una espelma al mig i al voltant els mesos i les estacions. La criatura ha de donar voltes a l’espelma segons els anys que faci i hi pot haver fotografies de cada any. “Canviar de número és màgic i important. Això crearà vincle amb la festa. Els infants el que volen és presència”. A partir dels 8 anys, potser preferiran veure una pel·lícula o fer altres coses.

Cal un regal?

Hi ha moltes opcions. Des de la gent que es posa d’acord a aportar una petita quantitat i fer un regal conjunt, passant per un dibuix fins a no regalar res. Una alternativa –plausible segons Marín– és que l’infant que va a la festa pensi què vol regalar i què pot agradar al protagonista de la celebració. Un bon treball és agafar un objecte de casa (un trencaclosques, una joguina...) que no faci servir i aprendre a desprendre-se'n per oferir-l'hi. “Això té valor perquè és un objecte personal, més que no pas anar al basar i comprar el primer que trobo”, sentencia Marín. El moment de repartir els regals, a més, ha de ser conscient. “Ens podem posar en una rotllana, treure’ls d’una caixa...” I la família caldrà que doni detalls als convidats? La resposta és clara: “Si a la criatura li fa il·lusió fer algun detall, com ara una manualitat, i l’economia ho permet i va d’acord amb els valors de la família, endavant". El mateix amb les invitacions: "Que la criatura hi participi”.

Què mengem?

Se sol associar les festes d’aniversari amb dolços i sucre. En canvi, és possible fer festes “divertides i saludables a la vegada”. Cal tenir en compte, a més, que no és un àpat i els convidats tampoc hi van a atipar-se sinó a jugar. El que no pot faltar, això sí, és el pastís i l’espelma. Però aquest pastís també podem fer-lo a casa. “El nostre fill pot remenar la massa, posar-hi alguna decoració...”, assenyala. De menjar, pot haver-hi pa amb tomàquet i, fins i tot, no cal ni que estigui preparat. I, al costat, fruita i fruits secs. “És a dir, aliments que mengi habitualment la criatura”, evidentment, amb algun “aliment extra especial”, que per això, segons Marín, “és el seu aniversari!”