Cinc menjars alternatius per a les festes d’aniversari infantils
Aperitius i dolços poden tenir també presència però d’una manera més saludable
Les festes d'aniversari infantils són una sobredosi sense control de sucre (sobretot) i també de sal per l'altíssima presència de dolços, llaminadures, snacks i entrepans. Tot i que les festes, per la seva naturalesa, són puntuals, es converteixen pràcticament en un hàbit mensual o quinzenal quan l'infant s'hi exposa habitualment de la mà dels aniversaris de tots els companys de la seva classe. És en aquest sentit que paga la pena plantejar-se, entre tots, fer festes d'aniversari molt més saludables i que no trenquin totalment amb els paràmetres alimentaris establerts a casa amb tant d'esforç, alineats molt sovint amb una alimentació saludable i equilibrada.
Evidentment, no cal fer que les festes es converteixin de cop en la secció de la fruita i la verdura del supermercat, però sí que cal limitar en general l'exposició al sucre, la sal i especialment als additius, gens saludables, que porten els productes ultraprocessats en aquesta mena d'esdeveniments. Per això, cal tenir a l'horitzó unes idees alternatives i, això sí, posar-se a la cuina una bona estona. Al cap i a la fi, als aniversaris no s'hi va només a menjar, sinó a celebrar entre tots una fita de vida que poc té a veure amb una ingesta descontrolada.
El poder endolcidor de les fruites del bosc com els gerds i els nabius no s'ha de menystenir en cap cas i menys en una situació de tanta necessitat de dolços. En funció de l'edat de les criatures que assistiran a la festa, aquestes fruites silvestres poden ser una gran opció per acompanyar un iogurt distribuït en gots. Per acabar de donar un toc al conjunt, a aquesta proposta s'hi poden afegir altres toppings, com fideus de xocolata negra (com si fos stracciatella) o fruits secs, sempre que les criatures tinguin una certa edat i sàpiguen mastegar-los.
Per aconseguir la fita que mengin fruita enmig d'un aniversari i més enllà de servir-ne tallada, es poden fer piruletes de fruites que siguin fàcils de tallar i manipular i que combinin bé amb la xocolata negra. El plàtan, el kiwi, la taronja, la mandarina, les maduixes, la pera i la poma són ideals. Només cal tallar la peça en trossos petits, clavar-hi un bastonet de fusta com el dels gelats i sucar les peces en xocolata de rebosteria desfeta. Quan es refreda, la capa de xocolata s'ha endurit i les piruletes estan preparades per menjar. Ara bé, si es vol prescindir de la xocolata, també es poden fer piruletes de fruita divertides que cridin l'atenció de la canalla.
Malgrat les seves calories, les crispetes són un gran aperitiu, i més per a un aniversari. Conquereixen quasi totes les criatures i són molt millors que els snacks comercials com els gusanitos i les patates de bossa perquè també aporten nutrients com vitamines, ferro i calci. Les crispetes tenen l'avantatge que es poden coure a casa directament en una paella ben tapada (des del seu estadi en llavor) i es poden controlar els additius com la sal i la mantega. També es poden fer en versió dolça afegint-hi mantega i sucre (en quantitats raonables) un cop han esclatat, i fins i tot colorants alimentaris (ja no tan saludables).
En aniversaris més complets, aquells els convidats dels quals marxen a casa amb la panxa ben plena, es poden servir minihamburgueses trampa. La canalla sol adorar aquesta opció. Ben abrigades dins dels panets i amb un format icònic, s'hi poden amagar més verdures de les que sembla. Només cal fer-se picar la carn (compte amb les carns picades de supermercat, que són plenes d'additius) i barrejar-hi pastanaga, pebrot verd, xampinyons i ceba en cru ben picats, tot ben lligat amb ou i pa ratllat. Les minihamburgueses es poden servir fetes a la planxa amb enciam i tomàquet tallat.
Res de refrescos comercials a taula! El més habitual en la canalla és que demanin allò que tenen al davant dels ulls; per tant, en la majoria dels casos, evitar l'exposició a certs aliments passa simplement perquè no els els mostrem. Per ajudar a empassar-se totes les delícies anteriors, es pot posar a taula aigua, aigua amb cítrics (per exemple rodanxes de llimona) i ampolles de suc de taronja natural espremut. És cert que el suc de taronja no és la manera més aconsellable de prendre fruita (per la pèrdua de la fibra i l'acumulació de sucres de diverses peces en un sol got). Tanmateix, no és comparable l'efecte de prendre un suc de taronja a engolir litres de refrescos plens de sucres o d'edulcorants rics en additius que cal evitar.