Per què cada cop més famílies prefereixen tenir nenes que nens?

Una parella nord-americana organitza una festa per celebrar el moment en què descobreixen quin serà el sexe del seu futur nadó. “És un nen!”, exclamen en un vídeo de TikTok que s’ha fet viral. Però la futura mare no pot fingir l’alegria gaire estona. Al cap de pocs segons, s’abraça al company plorant. Ell la tranquil·litza dient-li que ja tindran una nena més endavant, just abans que tots dos abandonin l’habitació perquè estan massa afectats per quedar-se amb els convidats.

Les festes de “revelació de gènere” poden ser molt elaborades, amb canons de confeti o bombes de fum que esclaten de color rosa o blau per anunciar el sexe del nadó. Hi ha etiquetes a les xarxes plenes d’expectació com #nenonena i #tractorsotiares. Però les celebracions que acaben amb decepció de la futura “mare d’un nen” (#boymom) i amb la compassió dels assistents han donat pas a tot un nou gènere a les xarxes socials: els vídeos de “decepció pel gènere”, alguns dels quals acumulen milions de visualitzacions. Innumerables publicacions mostren o descriuen "la tristesa de no tenir una nena petita”.

Quan només es volien nens

Arreu del món, abans les famílies solien tenir preferència pels nens. En moltes cultures, tradicionalment, els nois heretaven tant el nom de la família com la seva riquesa. De fet, els fills eren més desitjats que les filles, fins al punt que molts pares optaven per avortar quan sabien que tindrien una nena, cosa que va provocar generacions amb molts més nois que noies a la Xina o l’Índia, entre més llocs. Però els últims anys, aquesta preferència ha disminuït dràsticament en països rics, on comencen a aparèixer signes d’un biaix a favor de les nenes. Potser per primera vegada en la llarga història de la humanitat, en moltes parts del món els nois són vistos cada cop més com una càrrega i les noies, com una benedicció.

En condicions naturals, hi ha aproximadament 105 naixements de nens per cada 100 de nenes. Aquesta proporció pot fluctuar lleugerament, per motius que els científics encara no tenen clars. Per exemple, els naixements masculins tendeixen a augmentar immediatament després de les guerres. Però fins als anys 80, quan les ecografies es van abaratir prou perquè la majoria de futurs pares poguessin saber el sexe del fetus, les famílies poca cosa podien fer davant la preferència de tenir nens, més enllà que tenir molts fills i mimar els que eren nens. I com que les famílies solien ser nombroses, la majoria de pares acabaven tenint tant nois com noies.

Aquestes últimes dècades, amb tot, a mesura que les famílies en una gran part del món començaven a tenir menys fills, ja no podien donar per fet que almenys un d’ells seria nen. L’ecografia, doncs, va oferir als pares una manera d’escollir. El resultat va ser una autèntica massacre de fetus femenins. Segons càlculs de The Economist, des del 1980 han nascut aproximadament 50 milions menys de nenes del que es podria esperar de manera natural. L’any més crític, el 2000, hi va haver uns 1,7 milions més de naixements masculins del que hauria estat normal. Fins i tot l’any 2015, el nombre de naixements de nens “en excés” superava el milió.

Tot i això, aquest any The Economist estima que la xifra caurà només fins als 200.000. El descens abrupte en el desequilibri de sexes equival a uns 7 milions de nenes "salvades" des del 2001, i la xifra continua augmentant. La preferència global pels fills homes quasi ha desaparegut.

Els països amb els desequilibris més grans a favor dels nens en la proporció de sexes en néixer han vist una tendència cap a la taxa natural. A Corea del Sud naixien gairebé 116 nens per cada 100 nenes l’any 1990. La desigualtat era encara més pronunciada en les famílies nombroses. Entre els tercers fills, hi havia més de 200 nens per cada 100 nenes. Entre els quarts fills, la proporció s’acostava als 250 nens per cada 100 nenes. Però avui, Corea del Sud presenta una distribució gairebé equitativa entre sexes. El desig de tenir fills homes també ha disminuït ràpidament a la Xina i l’Índia, tot i que la proporció de sexes en néixer hi continua sent desequilibrada.

Canvi de tendència

Les enquestes confirmen aquest canvi. En molts països en desenvolupament, quan la gent expressa alguna preferència pel sexe dels fills, ara sembla que volen una combinació de nens i nenes. Per exemple, les dones de Bangladesh que encara no tenen fills manifesten un desig gairebé idèntic de tenir nens i nenes. Els investigadors també han observat una tendència semblant en la major part de l’Àfrica subsahariana.

A llarg termini, la reducció de la preferència pels nens hauria de permetre que els països amb poblacions més desequilibrades tornin a una distribució de sexes pròxima a la normalitat. Això implicaria, eventualment, superar molts problemes socials associats amb el dèficit de nenes —des de l’augment de la delinqüència fins al tràfic de núvies estrangeres—, tot i que caldran dècades perquè desaparegui del tot l’herència d’aquest biaix històric.

Mentrestant, als països rics cada cop hi ha més indicis d’una preferència creixent per les nenes. Entre 1985 i 2003, el percentatge de dones sud-coreanes que consideraven “necessari” tenir un fill va caure del 48% al 6%, segons l’agència d’estadística de Corea del Sud. Gairebé la meitat ara prefereixen tenir filles. El mateix passa al Japó, on les enquestes indiquen una clara preferència per les nenes. L’Enquesta Nacional de Fertilitat del Japó, que es realitza cada cinc anys, mostra que l’any 1982 el 48,5% de les parelles casades que volien només un fill deien que preferien una nena. El 2002, el percentatge ha pujat fins al 75%. Un canvi semblant s’observa entre els pares que volen tenir dos o tres fills.

Decepcions infantils

Als Estats Units, els pares que només tenien filles solien ser més propensos que els que només tenien fills a continuar tenint criatures, presumiblement per intentar tenir un nen. Aquesta tesi la recollia un estudi publicat l’any 2008 per Gordon Dahl, de la Universitat de Califòrnia a San Diego, i Enrico Moretti, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. L’informe, que analitzava dades del cens entre 1960 i 2000, concloïa que als Estats Units els pares preferien tenir fills homes.

Però actualment la preferència s’ha invertit. Un estudi del 2017 liderat per Francine Blau, economista de la Universitat de Cornell, va descobrir que tenir una nena com a primer fill ara s’associa amb taxes de fertilitat més baixes als Estats Units. La investigació, que utilitza dades del període 2008-2013, suggereix una preferència per les nenes entre les parelles casades.

Altres països rics segueixen un patró semblant. S’ha detectat un biaix a favor de les nenes als països escandinaus. En aquests països, els pares amb un fill i una filla solen tenir menys criatures; els que tenen dos fills presenten taxes de natalitat notablement més altes que els que tenen dues filles. A Finlàndia, per exemple, les famílies que tenen primer una nena tendeixen a tenir lleugerament menys fills. Alguns estudis també han suggerit una preferència per les nenes a la República Txeca, Lituània, els Països Baixos i Portugal.

Els tractaments de fertilitat aporten més proves d’un biaix cap a les nenes. A New York City IVF, una clínica situada a Manhattan, els pares poden arribar a pagar fins a 20.000 dòlars (més de 17.000 euros) per seleccionar el sexe del nadó concebut mitjançant fecundació in vitro. Famílies adinerades hi van des de països com el Regne Unit, on aquesta pràctica està prohibida. “Abans, tot girava al voltant dels nens”, diu Alyaa Elassar, que dirigeix la clínica. “Però cada cop més pares opten per tenir nenes".

Les famílies que adopten també tendeixen a preferir les nenes. Segons un estudi publicat el 2010, als Estats Units estaven disposats a pagar fins a 16.000 dòlars (més de 13.500 euros) per assegurar-se una filla. El 2009, Abbie Goldberg, de la Clark University, va preguntar a més de 200 parelles nord-americanes que esperaven adoptar si volien un nen o una nena. Tot i que molts van dir que tant els feia, tant homes com dones heterosexuals i lesbianes mostraven de mitjana una preferència per les nenes. Només els homes gais preferien nens.

Diferents causes

Les raons darrere la creixent preferència per les nenes i la relativa desvalorització dels nens no són clares. Podrien intervenir-hi molts factors. En l’estudi de Goldberg, que classificava els pares segons la seva orientació sexual, diferents grups donaven raons diverses per les seves inclinacions. Per exemple, els homes heterosexuals creien que les nenes serien “més fàcils de criar”, més “interessants” i “complexes” i “menys exigents físicament” que els nens. Les dones lesbianes mostraven preocupació per si serien capaces de socialitzar bé els nens, entre altres qüestions.

En països que abans patien un fort biaix a favor dels nens, el canvi podria simplement reflectir el desig d’evitar els problemes derivats d'aquest desequilibri entre sexes. Actualment a la Xina molts homes han acabat sent solters i sense fills. A més, és un país on és més car tenir fills, perquè tradicionalment s'espera que els homes de classe mitjana urbana tinguin un apartament en propietat abans de poder casar-se i això fa que els pares de fills sovint es queixin de la despesa que els suposa ajudar-los a comprar una casa.

Una altra possibilitat és que la preferència per les nenes sigui un reflex de rols de gènere persistents. La idea que les filles seran més afectuoses i cuidadores i els fills més distants està arrelada fins i tot a les societats més igualitàries. A Dinamarca, Noruega i Suècia, on les dones estan relativament ben representades tant en el món empresarial com en la política, les parelles continuen donant més importància a tenir almenys una filla que no pas a tenir almenys un fill. Alguns sociòlegs argumenten que es deu al fet que és molt més probable que siguin les filles, i no els fills, les que cuidin els pares grans que viuen sols.