Una part del llegat de l'Steve Jobs

Al llibre de matemàtiques de sisè hi ha un histograma sobre el número d'hores que destinen els alumnes d'una classe mirant la tele. A la pissarra faig una taula inicialment per fer la mateixa pregunta als meus alumnes però quan començo a fer ratlles crec que és oportú allargar les preguntes al número d'hores d'ordinador i el número d'hores de consoles vàries. Els temps canvien. Quan jo tenia la seva edat, a la televisió, que a casa ja era en color després del Naranjito, amb prou feines hi havia els dos canals estatals i un nadó anomenat TV3; no hi havia ni ordinadors i les consoles de jocs consistien en l'apassionant moviment d'uns palets picant una pilota simulant una partida de tenis. L'histograma de la classe va més o menys com m'imaginava: la majoria gaudeix d'un oci molt diversificat a casa i combinen les pantalles segons el parer (o la manca de parer) dels pares. Tot s'avança i la supressió del setè i el vuitè no han ajudat gaire al seny consumista; si és que consum i seny poden posar-se a la mateixa frase és clar. Quan acabin la primària aquesta canalla haurà vist més pantalles i teclejat més botons que la majoria de mortals que vam néixer el segle passat en tota la vida. I després vindrà el mòbil:

un súper smartphone carregat d'aplicacions per fer la vida més fàcil i amb més lligam a la dependència tecnològica. Em pregunto si l'escola té l'obligació - o no- d'aturar en certa mesura aquest fet que sembla imparable. Crec que cal utilitzar les TIC, aprendre'n les possibilitats però mai oblidant l'alternativa més manual o més bàsica que van aprendre els nostres avis: les calculadores estan molt bé però el càlcul mental és molt millor. No ens podem permetre que els nostres joves no sàpiguen espavilar-se en un món com el que preveuen (o desitgen) alguns visionaris que pronostiquen una involució tecnològica com a una única via per aturar el col·lapse total de recursos mundials*. Per Internet corria una foto d'una cinta de casset i un llapis junts amb aquest text : "Els nostres fills mai sabran la relació que uneix aquestes dues coses". * Vegeu l'imprescindible reportatge "Comprar, llençar, tirar".