16 hores mirant una pantalla

No conec cap invent de la humanitat que sigui tan invasiu com el telèfon intel·ligent. Cap ni un. Al llarg de la història s'han inventat coses interessantíssimes que ens fan la vida més fàcil com pot ser una rentadora o un comandament a distància però cap d'aquests invents té una repercussió tan directa en la nostra vida quotidiana com l'anomenat smartphone. A més, a diferència d'altres invents, aquest estri no sembla que pugui convertir-se en una moda passatgera, més aviat la maquineta sembla que ha vingut per acompanyar-nos al llarg de la nostra existència. I fa de tot, les possibilitats són infinites. Hi pots treballar, jugar, comunicar-te, crear i a sobre et dóna seguretat quan vas sol amb el cotxe per una carretera d'aquelles on no hi passa gaire gent o quan vas a buscar bolets per aquell bosc on diuen que es fan tants rovellons. Ja forma part de nosaltres i per això enganxa tant. Darrerament força gent està començant a alertar dels perills de l'addicció als mòbils. Només cal observar la sortida d'un institut per comprovar com desenes d'adolescents caminen distrets mirant la pantalleta. Queden amb els amics i quan han arribat a lloc en comptes de parlar es posen a mirar pantalletes. I no només ho fan els adolescents, ho fa gran part de la població, del món. A les escoles tenim ordinadors, càmeres i pissarres digitals. Tenim connexions sense fils i també tenim enciclopèdies en paper que s'omplen de pols. Que sí, que s'ha de partir de la motivació de l'alumne; que sí, que són eines que dominen (més que nosaltres, es veu); que sí, que les possibilitats són infinites i avui en dia s'ha de ser innovador. Però, de veritat algú creu que és bo que els nois i noies estiguin setze hores al dia, si en dormen vuit, mirant una pantalla de 5 polzades? Volem innovar? Fem cas a aquest vídeo. Per cert, la captura de pantalla que acompanya l'apunt és del meu mòbil, reconec que el miro massa. L'app es diu Quality Time.