L'apunt docent

Jordi Roca i Font

Diuen que el Fortnite és educatiu

Analitzant el joc de moda

Fets

Classe de sisè, són les 9 i cinc i veig que falta un nano.

  • No ha arribat en Cesc, algú sap si està malalt?
  • No m'ha dit res.
  • Hi has parlat?
  • Sí, al Fortnite.
  • Al Fortnite? A quina hora?
  • A les 8 del matí hem fet unes partides i hi he parlat.
  • De bon matí ja jugueu al Fortnite?
  • Sí, cada dia. I al migdia si no ens quedem a menjador.
  • Ah. I suposo que a la tarda també hi jugueu.
  • Sí, clar.

El Fortnite és el joc més addictiu dels últims anys. Ara fa temps que ja no parlen dels Youtubers i els estúpids "retos" que els proposen, ara només miren vídeos de Youtubers que juguen a Fortnite. Em comenten que molts paguen força diners per comprar skins o no sé què que milloren l'experiència. Em volen convèncer que no és un joc violent però no cola; és violent perquè hi ha armes i per guanyar t'has de carregar tot el que es mou.

Debats

A Twitter vaig estar seguint una successió de tuits d'en Pepo Jiménez (@kurioso):

Fortnite1 Zoom

Fortnite1

Fortnite2 Zoom

Fortnite2

Desenes de persones contesten el tuit a favor o en contra. Dels arguments a favor se n'extreu la idea educadora del Fortnite que exposa en Pepo en el segon tuit; dels arguments contraris se n'extreu l'addicció i l'angoixa que aquest joc provoca a molts nens i nenes. El mateix Pepo replica els contraris demanant una supervisió adulta del joc.

En què quedem, el Fortnite és educatiu o no?

Els vídeojocs cooperatius online són educatius, sí. La lògica ens diu que en el moment que un grup de persones s'organitza conjuntament per un objectiu comú s'està socialitzant i està aconseguint competències: estan creant coses, estan administrant el temps (en teoria perquè a la pràctica perden la noció del temps) i alhora s'ho passen de conya. Si agafem literalment la definició d'educació estarem d'acord que amb aquestes eines hi ha efectes formatius.

Val, molt bonic però no fem trampes.

El Fortnite és violent i hi juga mainada a primària quan l'edat recomanada per l'empresa distribuïdora és 13 anys, és a dir, cap a 2n d'ESO. Si hi ha una edat recomanada deu ser per alguna cosa, no? Un xat obert amb nens de 8 anys encara no formats en els potencials perills de la xarxa és un paradís per pederastes i altres tarats que corren per Internet, poca broma.

No totes les competències que aporta són necessàriament positives: penseu que es creen grups tancats i això podria provocar exclusió d'alguns companys i si anem més enllà podrien donar-se casos de ciberassetjament.

Tots, absolutament tots els possibles beneficis que anomenava en Pepo al seu tuit es poden aconseguir presencialment sense pantalles pel mig i amb objectius més adients que no siguin haver d'eliminar enemics amb armes de destrucció massiva. Un partidet de bàsquet al parc, la construcció d'una cabana, una passejada amb bicicleta per descobrir l'entorn o una excursió per la muntanya explorant camins també potencien la socialització, la creativitat i tot plegat a més de combatre el sedentarisme davant de les pantalles que té uns efectes nocius que en els propers anys anirem constatant amb més problemes de visió i obesitat infantil per posar dos exemples.

Conclusions

Els hem de prohibir els videojocs? No, en cap cas però sí que ens hem d'assegurar que el seu oci no passi exclusivament per aquí com passa amb molts nens; hi ha d'haver altres alternatives i han de ser més saludables en el sentit esportiu o almenys sense tanta fixació en finestres de 5 polzades.

I el més important: és necessària sempre una supervisió adulta tot i que aquesta -malauradament- no sempre és sinònima d'assenyada.