Cal fer regal als mestres?

BarcelonaArriba el juny i torna a sortir el tema de si cal fer regal als mestres. Fins i tot li he preguntat al ChatGPT a veure què n’opina i em diu que “és un gest bonic si és una cosa senzilla i feta amb respecte”. Esclar que sí, fes un regal a qui tu vulguis, només faltaria. Pots tenir un detall amb el professor de ioga, amb la veïna que et guarda els paquets o fins i tot regalar unes flors a la moni de l’esplai que el teu fill s’estima tantíssim i que enguany diu que plega. Que estiguem qüestionant l’art de fer feliços els altres em fa plantejar seriosament en què ens hem convertit. Sincerament us dic que a mi regalar em fa molt feliç. Fins i tot més que no pas rebre regals perquè mai sé quina cara posar i sempre em fa patir que l’altra persona es pensi que no m’ha agradat. Estic a favor de fer regals? Sempre, sí.

El que no m’agrada és veure en què s’han transformat els regals dels mestres. Ho hem reduït tot a una dinàmica de tansemenfotisme anomenada bizum. Sento dir amb orgull i una mitja rialleta frases del tipus “Ah, jo no en tinc ni idea de què li han regalat, he pagat i llestos”. Ja ens va bé que se n’ocupi la mare motivada de torn (ho sento, però sempre acostuma a ser una mare) i la resta ja li enviarem els cinc euros, en el millor dels casos. Que el sistema capitalista ens hagi robat el nostre temps ho puc mig entendre, però que ens robi la il·lusió de fer un detall és un problema enorme. Arriba un punt que ens és igual si el regal és un massatge o un cap de setmana en un hotel encapsat. Circulem per la vida com pel carril del Teletac: pagar de pressa i continuar. Perdoneu, però jo no vull PAGAR regals, jo vull FER regals a la gent a la qual estic agraïda.

Per això entenc molt bé que alguns centres educatius recomanin no fer regals als mestres i així evitar aquests debats de xats grupals que poden ser una font de conflictes. Fer un regal perquè “toca” no té cap sentit si no ens ve de gust o econòmicament no ens va bé. Potser algun cop ho acabem fent només per compromís o perquè el nom del nostre fill també surti a la targeta. I de debò que no cal.

El que m'han regalat

Ara si voleu anem a la part sucosa i us explico què m’han regalat al llarg dels anys. En molts casos no ho recordo, però no patiu, als alumnes els recordo perfectament. Sé que a l’ESO sembla que no hi hagi tant vincle i és tot el contrari. És una etapa delicadíssima en la qual els intentem acompanyar en tot el que podem i els escoltem moltíssim perquè és quan més ho necessiten. Precisament a la secundària és on menys regals rebem (i no passa res, eh?) però jo recordo amb especial estima l’any en què cada alumne em va fer un punt de llibre perquè sabien que m’agrada molt llegir. L’any passat una alumna em va regalar la beguda en llauna vermella per donar-me “energia” per als darrers dies de curs. Fins i tot va haver-hi un any que un grup de famílies van fer un petit donatiu a una ONG en nom meu. Sí, jo també faig flipar.

I ara aprofito que us tinc aquí per demanar-vos un detall especial i és que ens ajudeu a tornar a dignificar el nostre ofici. Que després del regal dels mestres no arribi la cantarella de les nostres vacances. Que massa vegades ens sentim qüestionats o poc valorats per les famílies. Som ben conscients que el repte d’educar no és fàcil i és molt important que fem equip i remem en la mateixa direcció. No centrem el debat ni ens feu protagonistes del regal del juny: busquem la complicitat els 365 dies de l’any.