Blog | La convivència, un trencaclosques
Criatures 27/06/2019

Fomentem l'amistat

Victòria Cardona
3 min
Fomentem l'amistat
Fomentem l'amistat

BarcelonaFomentem l’amistat a l’estiu!

El petit princep i l'amistat
El petit princep i l'amistat Coberta llibre Saint Exúpery

Durant les vacances

"Demano perdó als nens per haver dedicat aquest llibre a una persona gran. Tinc una bona excusa: aquesta persona gran és el millor amic que tinc al món. Tinc un altra excusa: aquesta persona gran ho pot entendre tot, fins i tot els llibres per a nens. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on passa gana i fred. I és clar, necessita molt que la consolin. Si amb totes aquestes excuses no n'hi ha prou, vull dedicar aquest llibre al nen que va ser aquesta persona gran. Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin)".

Antoine de Saint- Exupéry

Arriba l’estiu i durant les vacances molts tenim més temps per cultivar l’amistat. Aquestes trobades a l’aire lliure quan ja fa fresqueta amb els amics no tenen preu i les nostres criatures aprenen a tenir amics veien com nosaltres també gaudim amb els nostres.

Avui us he cercat uns paràgrafs del meu llibre Teixint el tapís de l’amistat en el que vaig destacar la importància de dedicar temps, de tenir paciència i de no trencar els lligams de l’amistat recolzant-me amb El petit princep.

L’obra El petit príncep també ens ajuda a valorar l’altre i per això en comentaré algunes frases. Antoine de Saint- Exupéry l’any 1943 va escriure aquesta meravella que relata la trobada de dos protagonistes que tenen unes converses plenes d’al·legories per a tots. Ho va fer en un moment de crisi personal —la separació de la seva dona— i estava força trist per no haver sabut valorar-la quan la tenia a prop.

Al llibre Memorias de la rosa, de Consuelo Suncín, la seva esposa, es poden esbrinar més anècdotes que ens faran comprendre millor el penediment de l’escriptor a terres d’Àfrica desprès d’haver-se deixat enlluernar per altres dones. Antoine volia dedicar El petit príncep a Consuelo, però ella li va suggerir que el dediqués al seu amic Léon Werth, a qui ja n’havia dedicat uns altres.

Molts amics meus nascuts pels volts de 1960 els va passar com a mi: van llegir l’obra i no els van semblar tan transcendents els diàlegs ni les frases, unes frases que, quan ara la intel·ligència emocional els ha donat la importància que es mereixen, han fet córrer molts rius de tinta, i avui molts hi reflexionem o les destaquem en conferències i escrits. Cal dir que jo i molts més l’hem rellegida amb més bons ulls, i reconec que mai no li estarem prou agraïts, a Saint-Exupéry, per una de les obres més emotives del panorama literari que arriba tan directa al nostre cor. Normalment, els nostres fills la llegeixen a escola i podem comentar-la junts per animar-los a viure l’amistat.

Destaquem el significat que hi trobem en algunes frases que ajuden a conservar els amics:

  1. Dedicar temps

Vaig necessitar molt de temps per entendre d’on venia... Van ser paraules dites per casualitat que, de mica en mica, m’ho van revelar tot. Cada dia aprenia alguna cosa del planeta, de la marxa, del viatge. Li anava sortint de mica en mica, entremig de les reflexions que feia. Va ser així com, el tercer dia, vaig descobrir el drama dels baobabs...

Pot ser difícil en l’actualitat tenir amics de debò amb qui conversar, atès que conversar és parlar, explicar-se, ser escoltat i rebre resposta, i que tot això és difícil de condensar-se a les xarxes, en un sms o en un twit.

Cal saber escoltar els sentiments que surten «de mica en mica» i deixar parlar lliurement.

2- Tenir paciència:

Només es coneixen les coses que es domestiquen —va dir la guineu—. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Compren coses fetes als comerciants. Però com que no hi ha comerciants d’amics, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m!

—¿Què s’ha de fer? —va dir el petit príncep.

—S’ha de ser molt pacient —va respondre la guineu—.

Per començar t’asseuràs una mica lluny de mi, així, a l’herba.

Jo et miraré de reüll i tu no diràs res. El llenguatge és una font de malentesos. Però cada dia et podràs asseure una mica més a prop...

Quanta necessitat hi ha avui del coneixement, de tenir cura de servar silencis per conversar i com ens millora la paciència observar, contemplar, tenir la mirada néta per asseure’ns cada dia més a prop de l’altre.

3- No trencar els lligams de l’amistat:

—Els homes han oblidat aquesta veritat —va dir la guineu—. Tu no l’has d’oblidar. Et fas responsable per sempre d’allò que has domesticat. Ets responsable de la teva rosa...

—Sóc responsable de la meva rosa... —va repetir el petit príncep, per recordar-se’n.

Saint-Exupéry ens destaca com provoca tristesa en l’amic que s’acabi l’amistat quan, per pressa, per plaers immediats de novetats emocionants o per frivolitat, s’abandonin lligams afectius als quals ens havíem compromès.

Uns lligams que, un cop trencats, ens poden provocar un desarrelament que ens deixaria amb la tristesa del petit príncep. Ens parla de responsabilitat i tenir aquesta responsabilitat és viure amb compromís i fidelitat vers l’amic.

Jo desitjo de tot cor un bon estiu a tots els seguidors de Criatures. Tots els valors que sorgeixen de l’amistat i la seguretat personal que ens provoca la procurem viure a casa. Podem ser els millors amics dels fills, de la nostre companya/company d’alegries i de fatigues, dels avis i fins i tot de la cunyada i de la sogra.

Visquem doncs les vacances amb alegria, trenquem una mica els horaris i comuniquem-nos amb tranquil.litat: riem, perdonem, compartim, petonegem-nos... i siguem feliços.

stats