El caliu de Nadal

BarcelonaAra ve Nadal, matarem el gall...

S’acosta Nadal i sembla que ens surt fum del cap. Tampoc és estrany que ens emboliquem: volem ser tan previsors que una setmana abans -per exemple- ja tenim feina a fer àpats i guardar-los al congelador, tot plegat amb la bona intenció de rebre fills i nets amb bona cara, bona cara de Nadal. Els fogons de l’àvia són un bé preuat de fills i nets i aquí estem, preparant-ho tot amb temps com és el meu cas. Tot fa caliu i el caliu fa guanyar la confiança!

Per fer un bon caliu a la nostra llar també ens preparem per al desordre, quan s’acabin les festes ja tot tornarà al seu lloc. Ens mentalitzem que a la família hi ha vida i l’ordre no podrà ser mai com el de museu, és més aviat com el d’un obrador on trobem moviment. Els avis hi posem colzes perquè volem resultats de bona convivència, estima i que ens tinguem sempre confiança.

Us deixo una il·lustració del meu oncle Miquel Cardona (Quelus) que m’agrada, deu ser de l’any 1934. Aquest gall ben exposat a la Rambla em recorda la meva infantesa. Recordo la meva mare cantant: “Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa li’n darem un tall”. La recordo també molt neguitosa quan els clients del meu pare, que era advocat, li regalaven pollastres vius: ningú es veia amb cor de matar-los. Amb mirada de criatura podia veure-ho com una cosa divertida, però agraeixes ara anar a la polleria on ens els donen ja preparats per només farcir-los i cap al forn. Tot són facilitats.

Us faig un apunt que ens serveix per fomentar la confiança entre tots, perquè ens podrem reunir aquests dies de Nadal. Són punts relacionats amb la flexibilitat i amb la discreció que animen el bon ambient a la llar i que dedico a mares i pares per aquest Nadal i per practicar l’any 2023:

1. Per crear un bon clima de confiança és fonamental ser persones flexibles, la rigidesa és mala companyia per construir un ambient de benestar. Els pares som rígids quan per manca de temps, per estar cansats o per estar capficats en mil problemes, no sabem escoltar el que ens diuen els fills, no calcem les mateixes sabates (tant si són del trenta com del quaranta) i no ens interessem pel que els preocupa. A vegades amb un “fes el que t’he dit i no em donis la llauna” no escoltem les raons que tenen per dur-nos la contrària, raons que s’han de saber, sobretot, si el fill calça el quaranta.
2. Alhora, els pares procurem ser discrets. No ens contagiarem dels programes de la televisió que en diuen del cor que, per cert, de cor sembla que en tenen ben poc. Sabem d’alguns fills que s’entristeixen si els seus pares, o bé per vanagloriar-se o bé per queixar-se, expliquen les confidències que els han fet. Ja es veu que aquest seria un defecte que influiria en la confiança que ens haurien atorgat: no es poden airejar les seves emocions ni la seva intimitat.

No m’allargo més, haig d’anar al súper, però em queda clar: la flexibilitat i la discreció ens ajudaran a crear climes agradables perquè quedin records entranyables de les festes de Nadal.

Aquests dies rebrem els nostres a casa o anirem a casa dels avis. Qui més qui menys passarà els seus estats d’ànim. Hi ha qui plora o hi ha qui està trist, hi ha qui riu, hi ha qui pensa completament diferent del seu germà en política, hi ha qui està a l’atur, hi ha qui té una feina estable fa anys... Hi ha de tot. Posem-hi il·lusió! Tenim tradicions maques que no volem perdre i que ens fan estar bé a casa -el que diem de fer caliu- perquè la confiança flueix i la bona companyia consola.

Us deixo ara un fragment molt petit del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra:

“Ai, si no fos aquesta nit tan clara!

seríem tros de carn i pensament

que no coneix d'on ve, ni on va, ni on para

pell d’home que arrossega la corrent...”

Bon Nadal i bon any 2023