A quina edat s'ha de començar a trucar a la porta de l'habitació dels fills?

BarcelonaEl primer lloc on els adolescents comencen a expressar la seva identitat és a la seva habitació. A vegades ho fan volent canviar mobles. Són canvis que estan relacionats amb el procés de construcció de la seva identitat. El gest de tancar la porta suposa que el jove comença a buscar la seva privacitat, a explorar i trobar-se amb la seva intimitat. “És l’inici del procés de construcció de la seva identitat més activament. Sol passar entre els 12 i els 15 anys, tot i que hi ha joves que no necessiten fer-ho mai”, comenta Sara Desirée Ruiz, educadora social i psicoterapeuta especialitzada en adolescència. El que proposa a les famílies és que observin i quan els adolescents comencin a tancar la porta, la família haurà de trucar abans d’entrar.

Com cal entrar a la seva habitació?

Primer es pica, es pregunta si es pot passar i s’espera que responguin. Res de picar i obrir a l’instant. Esperar la seva resposta evidencia que es respecta el seu espai, que és el que necessiten, i fa que se sentin a gust a casa. D’aquí la importància de cuidar el clima familiar. Si no se senten bé en el seu espai ni escoltats buscaran qualsevol excusa per no estar a casa.

Quan piquem i no sentim cap resposta –és possible que estiguin escoltant música o pensant en les seves coses–, obrim, i traiem la mà indicant que volem passar. A partir d’aquí se’ls diu que necessitem parlar o demanar-los consulta pel que sigui. “El més recomanable és que siguem breus, així tenim més números perquè atenguin al que els diem, perquè sinó desconnectaran ràpid”, apunta.

Si la resposta a la petició d’entrar és que no, i es tracta d'una cosa urgent, hem de dir-ho i comentar-los el que calgui. Si no és urgent els proposem parlar després, que ells vinguin a buscar-nos i sinó ho farem nosaltres. Ha de quedar clar que se n’haurà de parlar. La psicoterapeuta proposa que intentem tenir les converses fora de l’habitació, perquè aquest és el seu món: “Hem d’aconseguir que tinguin ganes de sortir de l’habitació, xerrar i cuidar el clima familiar, tenir espais compartits on es pugui parlar amb tranquil·litat”. Si són temes delicats millor no fer-ho davant de tota la família, així no passaran vergonya i se sentiran menys observats.

I si estan a l’habitació amb algú?

Sovint aquesta és una de les situacions que més amoïna les famílies, quan estan amb algú amb qui podria tenir relacions sexuals. “Els adolescents també tenen dret a la seva intimitat”, recorda la psicoterapeuta. Explica que la família ha d’entendre que els fills tenen dret a construir relacions de forma autònoma amb altres persones, i recomana als adults que tinguin present que abans o després tindran relacions sexuals, independentment de si ho fan fora de casa nostra o a l’habitació.

Deixar de tancar la porta no evitarà que tinguin relacions d’intimitat. Tot i això, comenta que si hi ha famílies que no poden tolerar que es quedi amb la parella a l’habitació, podrien acordar que la porta es quedi oberta, independentment que el gest no eviti que acabi tenint relacions sexuals en algun moment. “El que hagi de passar, passarà. Podem donar-los l’esquena però així es generen tabús que fan que l’adolescent no se senti a gust parlant-ne. Llavors és quan busquen respostes fora de casa”, conclou Ruiz.