De pòsters a l’habitació a ‘influencers’ a TikTok: així han canviat els ídols dels joves

BarcelonaPer als joves és positiu i necessari que tinguin referents als quals seguir, els ajuda a construir la seva identitat, imaginar-se diferents possibilitats, trobar motivacions i saber cap a on anar. “El més important seria tenir diversos referents i que siguin humans i imperfectes, així es converteixen en una guia en la qual poden emmirallar-se i no en una pressió a qui imitar”, proposa Sylvie Pérez Lima, psicòloga col·legiada i professora de la UOC. Però com són els ídols dels joves a l’era digital?

Dels anys 60 als 2000 les habitacions dels adolescents es van transformar amb pòsters dels seus ídols juvenils penjats a les parets. “Eren joves una mica més grans que ells en els quals s’emmirallaven, i idealitzaven la seva imatge i identitat”, explica Carles Feixa, catedràtic d’antropologia social de la UPF i coordinador de l’Informe Joventut a Espanya (INJUVE 2024). Als anys 60 els adolescents s’apropien per primera vegada de l’habitació i exposen els seus ídols, sobretot els musicals, rock’n’roll i evolucions del rock. Als 70 eren ídols polítics revolucionaris –Mao Tse Tung, el Che o Fidel Castro–, que amb la crisi de finals dels 70 deixen de tenir continuïtat. Llavors tornen els ídols del consum amb música més comercial, no tant de protesta, i ídols esportius, sobretot del futbol i el tenis, que són models de triomf. És a partir dels 2000 que s’inicia la digitalització i emergeixen ídols més artificials, youtubers i influencers, que passaran a ocupar un espai encara més íntim, les xarxes socials.

La Lucía (15 anys) sí que té pòsters penjats a la seva habitació, un parell d’una de les pel·lícules de Spiderman i diversos de la Sadie Sink (@sadiesink_), actriu de Stranger Things: “La segueixo a les xarxes i veig totes les entrevistes que li fan, és el meu crush”. El que més mira a TikTok i Instagram són reels de sèries, música i sobretot humor, comptes amb què riu –“moltes tonteries, caigudes i relliscades”–, en Manu Rivas (@manurivasr) o els balls d’en Pablo Vera (@pablovr11), canals de notícies i gent que les explica com les tafaneries d’en Javi Hoyos (@javihoyosmartinez).

Les seves amigues, la Sara (15) i la Júlia (16) també consumeixen les recomanacions que els algorismes d’Instagram i TikTok els fan: “Miro molt però no segueixo gaire a ningú, soc molt de frases motivacionals, reflexions i rutines de gimnàs”, comenta la Sara, que a l’hora de triar perfils es queda amb el canal de la Carlota Marañón (@Carlo Marañon), “perquè no fa els típics vídeos de YouTube d’estic a casa i explico el que faig, s’ho curra, va més enllà del diari personal”. Al seu top també hi ha Anitarqp (@anitarqp) i Elena Gortari (@elenagortarii), una de les creadores de contingut preferides de la Júlia: “M’agrada el que fa i sobretot el to, és molt natural, explica coses de la seva vida de forma transparent, sense mostrar-se perfecta”. A la seva llista s’hi sumen l’Aitana Soriano (@aitanaasoriano) amb contingut de bellesa, cosmètica i cura personal; la Fabiana Sevillano (@fabiana.sevillano), que es presenta amb la frase “el que veus és el que hi ha”, o la Claudia (@ot2025.claudiaarenas) i l’Olívia (@ot2025.olivia), participants de l’última edició d’OT, i tot i que no és gaire futbolera, en Pau Cubarsí (@paucubarsi), que li encanta. Les tres coincideixen que no es perdran la Velada del Año, perquè hi ha molta gent que els agrada: en Plex (@yosoyplex), la Tati (@tatianakaer) o la Marta Díaz (@martaa_diiaz).

Contingut per a noies i contingut per a nois

La Cooperativa Eines fa tallers a escoles i instituts, formacions a famílies i formadors, i ofereix serveis de prevenció integrals en drogues i pantalles. L’Ester Angelats, tècnica de prevenció en drogues i pantalles i sòcia de la cooperativa, considera que tret d’excepcions, encara hi ha diferències entre el que consumeixen els nois i les noies. Als tallers, les noies s’interessen més per tendències, rutines de bellesa, moda o balls, i el contingut dels nois està més relacionat amb finances i culte al cos. A un gruix important de nois els interessa el futbol, i s’emmirallen en jugadors com Lamine Yamal o Pau Cubarsí, que són pràcticament adolescents com ells. Amb l’auge del futbol femení, moltes noies que fan esport han incorporat nous referents com l’Alexia o l’Aitana Bonmatí, que també són joves, i han aconseguit canviar el rol del futbol, que fins ara era molt masculí.

A en Guim (17) el que més li agrada dels seus ídols és el que representen, els temes que tracten i la visió que tenen del món. Li interessen temes de política, futbol i societat, i entre els seus creadors de contingut preferits hi ha els rapers Ill Pekeño (@pekeorc) i Ergopro (@ergopro_) pels seus ideals polítics i com els transmeten, Baya Baye MGT (@bayabaye_mgt) per com s’expressa o Santa Salut (@santa.salut) per com comunica, “et fa la sensació que estàs escoltant la cançó amb ella”.

Què els agrada?

Quan a les xarxes es veu sempre gent exitosa i amb plans constants és fàcil creure que t’estàs perdent alguna cosa i que la teva vida és menys interessant. “Et pot distorsionar la percepció del que és normal i afectar l’autoestima, a més de generar una pressió constant per estar i mostrar-se bé”, explica la psicòloga. Segurament per això, encara que sigui de manera inconscient, a l’hora de seguir perfils, els joves busquen espontaneïtat, referents més propers que comparteixin continguts menys preparats, o que almenys ho sembli. Ja no els agraden tant els influencers massa pulcres, valoren l’autenticitat. Per a Angelats, tenint en compte que els joves estan en un moment vital de cerca i construcció de la seva identitat, que segueixin diferents creadors de contingut els permet tenir referents diversos i més d’un punt de vista: “El problema arriba quan tot el que veuen té un enfocament similar, estan dins d’una bombolla ideològica, creuen que tothom pensa el mateix i els costa ser crítics”, apunta.

Pel que fa als continguts suggerits, als tallers es fixen en quines són les recomanacions que els apareixen a cadascú: “Solen ser continguts diferents però similars en funció de si són nois o noies”. Aquest petit experiment els resulta útil per entendre que l’algorisme tria el contingut que sap que s’estaran més estona mirant, i que es faci o no viral no ho determina la qualitat. “És important que hi hagi un consum conscient de les xarxes, si no és el contingut qui et tria a tu i no tu el contingut”, comenta Angelats. També hi ha joves a qui estar exposats constantment a cossos impossibles –suposadament perfectes– els pot afectar l’autoestima. Angelats recomana fer-los reflexionar sobre el model d’èxit que se’ls ven –ser populars, viatjar, tenir diners–, i que entenguin que hi ha molts altres models de vida.

Aquesta experta assegura que els joves han anat modificant la manera d’estar a les xarxes. Fa cinc anys publicaven molt contingut als murs, es mostraven constantment, per això a les intervencions als tallers els recordaven que havien de pensar abans de publicar perquè un cop publicat el contingut ja no el poden recuperar i els representa per sempre. En canvi, ara els murs estan buits, comparteixen stories i tenen diversos perfils –principal i secundaris–, per separar la seva identitat digital, un compte és la seva carta de presentació per a tothom, en poden tenir un altre per als millors amics i un altre per a la família.

Del "per sempre" fins a "que m’agradi"

“No soc gaire fan de ningú en concret ni acostumo a seguir sempre la mateixa gent”, diu en Pau (15), així i tot admet que en Bad Bunny li agrada especialment, “les seves cançons i sobretot el que defensa, la cultura i la justícia”. El contingut que segueix sol ser de música, pel·lícules, política i esport. A banda d’en Bad Bunny, al seu top hi ha 31 FAM i la Mushka.

L’antropòleg Carles Feixa explica que els ídols dels anys 60 i 70 eren per a tota la vida: “Et feies heavy i ho eres per sempre, les ideologies eren més duradores. Avui són volubles, són uns ídols que no se’ls acaben de creure, saben que són temporals i momentanis”. Hi ha dos tipus d’ídols, els digitals que sobretot es troben a les xarxes que agraden als adolescents com TikTok i Instagram, i uns altres que són cara a cara, una mena de mentors, figures adultes que no són els pares ni els professors i que els acompanyen sense jutjar-los ni infantilitzar-los. Així com els primers se’ls troben sense buscar-los gràcies als algorismes, els segons els busquen però els costa molt trobar-los.