Els gossos d'assistència

Quines coses poden fer

Hi ha diversos tipus de gossos d’assistència. El gos pigall o gos guia ajuda les persones amb pèrdua de visió a l’hora de superar obstacles o moure’s pel carrer. Els gossos de servei són els millors amics de les persones amb una discapacitat física, i estan entrenats per fer coses com ajudar-los a vestir-se o encendre i apagar els llums. Els gossos de senyalització de sons ajuden les persones amb discapacitat auditiva, i poden avisar els seus propietaris quan senten sons com ara el timbre de la porta o el plor d’un infant. I, finalment, els gossos d’alerta avisen quan l’amo té un problema, com ara un atac de cor o una caiguda greu. 

Les races predilectes

La majoria de gossos d’assistència són de les races labrador retriever, pastor alemany o golden retriever. La selecció de l’animal es fa quan encara és un cadell, i tant és si és mascle o femella, el que compta és que tingui un bon caràcter. 

Gossos que van a l’'escola'

L’ensinistrament dels gossos d’assistència comença quan són ben petits. Han d’aprendre moltes coses, com ara superar obstacles, moure’s per la ciutat o obeir les ordres. I, quan finalment coneixen el seu propietari, també passen uns dies adaptant-se l’un a l’altre, entrenant plegats i corregint el que encara no estigui del tot afinat.

‘No em toquis, estic treballant’

Si mai et trobes un gos d’assistència pel carrer, procura no tocar-lo ni cridar-lo, perquè es podria despistar i fer anar malament la persona que acompanya. Si veus que el gos porta un arnès, és senyal que està treballant. 

Protegits per la llei

El Parlament de Catalunya va dictar una llei que garanteix que els gossos pigall pugin entrar a llocs com ara el metro o les universitats. Tampoc solen tenir problemes per accedir a espais com botigues, restaurants o teatres, perquè tothom entén que són inseparables dels seus propietaris. A més, aquests gossos estan tan ben entrenats que gairebé ni es nota que hi són. 

I quan es fan grans?

Els gossos d’assistència també es jubilen. Quan tenen entre vuit i deu anys, quan ja s’han fet grans, deixen de treballar. Tot i que poden tornar al centre on van ser ensinistrats o ser adoptats per altres famílies, el més habitual és que el seu propietari se’ls quedi com a animal de companyia. Amb els anys s’han fet inseparables!