Com erradicar els estereotips sexistes en els adolescents

Si bé és cert que els últims anys s'ha avançat en matèria de coeducació, la veritat és que encara queda un llarg camí per recórrer. I és que la societat actual segueix sent "patriarcal" i per això, els nois i les noies d'avui estan repetint els mateixos rols i patrons de comportament d'abans.

Segons expliquen des Youthcamp, grup de professionals orientats al desenvolupament de les habilitats personals i de lideratge dels adolescents, els joves interioritzen els patrons culturals o estereotips de gènere que la societat els ha transmès des que són ben petits, de manera que se'ls traspassa informació que avui dia queda obsoleta. Uns condicionants que marquen la seva manera de relacionar-se i que en l'adolescència ressorgeix i crea patrons de relació que repeteixen aquests models obsolets.

"Nosaltres treballem diàriament amb joves, i veiem que la coeducació és l'única alternativa per evitar tot això. No obstant, aquesta responsabilitat de coeducar no hauria de recaure de forma exclusiva en les escoles o en les entitats d'educació en el lleure, sinó que hauria de ser una responsabilitat compartida, és a dir, del conjunt de la societat. Per això insistim que s'hauria d'entendre la urgència de l'assumpte, la importància del problema per erradicar els estereotips sexistes", afirma Lita Muñoz, cocreadora de Youthcamp.

Els nens i les nenes no neixen amb un patró de comportament predeterminat; els models referents els perceben de la societat. I es continuen transmetent uns estereotips que van des de les expectatives dels adults sobre el comportament dels adolescents, la pressió dels iguals o els mitjans de comunicació i el seu poder al dictar com és l'adolescent ideal, passant pels llibres de text o els contes. Això fa que adoptin aquests estereotips sexistes i els assumeixin com els correctes.

Per això, assumir aquests referents culturals en una societat canviant no és fàcil per als joves, ja que han d'anar trencant patrons, com la capacitat intel·lectual en tasques tecnològiques en les noies o en la dimensió afectiva i emocional en els nois. "Així ens ho mostren abundants resultats d'estudis empírics, de manera reiterada: hi ha un comportament diferenciat de gènere en l'elecció de carreres universitàries i/o professionals", explica Muñoz.

Tant és així, que la manca de força, d'autoconfiança o d'interès per les qüestions universals que, per exemple, s'atribueix a les noies com a estereotips culturals pot portar a una baixa autoestima i provocar dependència, inseguretat i una identitat feble disposada a ser infravalorada. Així, en l'etapa de secundària les noies que tenen un baix concepte de la seva identitat poden renunciar a certs estudis pel fet de no creure en la seva pròpia capacitat a causa de creences arrelades, que es poden transformar. Si realment la societat vol disposar de tot el talent de les joves cal empoderar-les en lloc d'infravalorar-les i creure en la seva curiositat i capacitat al mateix nivell que els nois. Així mateix, la prepotència masculina és una realitat que pot generar abusos i agressivitat i pot promoure una identitat "superioritzada" que comporta invasió i negació del que és impropi. Pot generar un efecte no desitjat, com haver de carregar el pes del paper assignat, no complir les expectatives de l'estereotip o no poder expressar obertament les seves emocions o inseguretats.

En conseqüència, la societat té el repte de passar d'una educació androcèntrica a la incorporació de noves formes d'expressió i educació sense distinció de sexe, raça, religió o condició. El repte de treballar la diversitat i l'enriquiment de les relacions entre els i les joves aportant models d'igualtat en tots els àmbits de la seva vida, generant igualtat d'oportunitats i evolucionant cap a una societat més avançada, connectada i que pensa en la humanitat i el seu creixement.