Coneixes tots els perfils dels teus fills a les xarxes?

Barcelona“La majoria té com a mínim dos comptes a Instagram i a Tiktok”, diu la Selma, de 17 anys. Al seu costat, la Victoria, de la mateixa edat, explica que en té tres a Instagram i tres a TikTok. S’ha acabat això de tenir només un perfil a les xarxes socials. De fet, el 2021, un estudi d’Unicef sobre l’impacte de la tecnologia en l’adolescència ja revelava que el 61,5% dels joves tenen diversos comptes o perfils en una mateixa xarxa social, mentre que el 83,5% tenen presència en tres o més plataformes. Però per què volen tants perfils i com els utilitzen?

“La gent acostuma a tenir un compte públic, amb tots els seguidors, i un altre de privat, en què accepten només gent que coneixen: familiars i amics. Després hi ha gent que en té tres: el públic, el privat i el privadíssim, en el qual només accepten gent de molta confiança. Després hi ha qui té un compte amb una identitat falsa per parlar amb desconeguts, i qui té un compte compartit amb amics”: la Mariona, de 13 anys, fa cinc cèntims de l’espectre de possibilitats. Ella en té dos, que diferencia segons la privacitat. És el que s’ha anomenat finstagram, de fake instagram (compte fals), i rinstagram, de real instagram (compte real). Mentre que el rinsta es fa servir, paradoxalment, per ensenyar el jo ideal que senten que s’espera d’ells, el finsta s’usa per mostrar la seva cara més humana. “Per exemple, poso un vídeo fent un ball”, explica la Selma: “Hi pujo coses que em faria vergonya posar-les al públic. I no faig servir filtres”. A vegades, també utilitzen perfils per compartir el seu hobby o vessant més artístic. És el cas de l’Andreu, de 17 anys, que utilitza el compte públic per parlar de filosofia: “Són filtres pels quals tots hem de passar”.

Cal apuntar que amb els nous comptes adolescents que Meta va posar en marxa l’any passat, els perfils són sempre privats i tenen restriccions que han d’acceptar les famílies. Tanmateix, això no afecta els comptes ja creats i, a més, no és difícil enganyar les màquines amb una edat fictícia.

Els adolescents volen privacitat

Sota la mirada dels adults, els perfils múltiples poden ser una pràctica incompresa i qüestionada, però no pensen el mateix a la cooperativa Eines, especialistes en pantalles i xarxes socials a les aules. “Separar la seva identitat digital en diferents parcel·les és una pràctica que considerem molt vàlida. Que un jove valori el que penja i quina és l’audiència a què arriba vol dir que hi ha un procés de reflexió al darrere sobre on van aquests continguts i de quina manera els pot protegir”, afirma Ester Angelats, tècnica de prevenció en usos de les TRIC i sòcia de la cooperativa Eines. De fet, troba més perillós “tenir un únic perfil molt públic en què deixes entrar tothom”.

En aquest sentit, no és aquesta l’única pràctica que ha canviat els últims anys. Els adolescents ja no fan publicacions al feed d’Instagram, sinó que la majoria únicament pengen històries, publicacions que tenen una durada de 24 hores. “No volen que el seu relat de vida constant sigui permanent, i això per a nosaltres també és positiu perquè hi ha menys risc que puguin agafar una foto teva de quan tenies 14 anys”, continua Angelats.

Però els experts també discrepen. La psicòloga Júlia Pascual considera que tenir fins a dos perfils ben organitzats és símptoma de normalitat, però que a partir de tres en actiu cal estar “alerta” perquè hi ha una relació directa entre l’ús de les xarxes socials i els trastorns de conducta alimentària (TCA) i d’estat d’ànim: “Com menys salut mental, més hores de xarxes socials”. En casos greus de TCA amb ingressos psiquiàtrics ha detectat que diverses pacients es creen perfils per explicar el procés de recuperació mentre mantenen un compte en el qual fan apologia de l’anorèxia. “Les xarxes alimenten el monstre del trastorn”, alerta Pascual.

“No parleu amb desconeguts!”

Aquests perfils secundaris poden ser també una manera d’allunyar els pares i mares. “Entraria dins la normalitat d’un procés d’intimitat adolescent decidir què és el que et vull mostrar i què és el que no”, afirma Angelats. Per la seva banda, Pascual diu que “no només hem de vigilar les xarxes socials per veure amb qui s’està relacionant el nostre fill, sinó que hem de vigilar amb quines identitats s’està mostrant”. Com passa a la sèrie Adolescència (Netflix) de la qual tant s'ha parlat, “si no tenim informació, creiem que no ho estan fent”.

En el cas dels comptes amb identitat falsa, sovint els comparteixen amb altres amistats. La Berta, de 17 anys, en té un amb amigues per observar publicacions alienes sense patir perquè se’ls escapi un like, explica. També parlen a vegades amb persones que no coneixen, però “només per fer broma”. En aquest sentit, Angelats considera que els missatges dels adults han d’evolucionar. “Sempre se’ls ha dit que no parlessin amb desconeguts. Aquest missatge està obsolet. Avui dia parlaran amb desconeguts, fins i tot en jocs educatius online. Si tu li has donat el missatge que no ho ha de fer, si té un problema, no t’ho dirà. No tindrà eines per identificar una relació abusiva o un engany”, explica. I reformula el discurs: “El millor és no parlar amb desconeguts, però si algun dia ho fas tingues en compte que un groomer [assetjador sexual a través d’internet] és una persona que es farà passar per algú de la teva edat i que parlarà dels teus interessos. Quan et demanin dades personals o fotos ho faran després d’una relació de confiança”.

Una personalitat fragmentada

Si en un perfil es mostren fent postureig a llocs fancies, en un altre es graven expressant-se lliurement, en un tercer hi comparteixen fotografies artístiques i encara potser tenen un quart perfil amb un nom fals i un cinquè compartit amb un amic, ¿saben qui són realment? Segons Pascual, crear-se múltiples comptes respon a la necessitat de provar: “És la disfressa de la primera prova d’ego a través del seu avatar digital”. Fins aquí tot bé perquè “es permeten descobrir amb quina personalitat se senten millor”. El problema és que ho fan “a través d’una validació externa controlada per algoritmes i pel factor sort”. “Construeixen una identitat sense bases molt manipulable i influenciable. Construir la identitat solament des del reconeixement fa que puguin tenir molts problemes de salut mental”, afegeix Pascual.

Xavier Bruguer, psicòleg especialitzat en infants i joves, també troba que el consum de xarxes complica la construcció identitària, independentment del nombre de perfils que es tinguin. “Durant l’adolescència ens desvinculem dels pares i ens enganxem a un grup d’amics. A través de les xarxes, els adolescents no només estan immersos en el grup d’iguals de la classe o de l’esplai sinó que, de cop, se sumen grups d’iguals. Per exemple, un grup de fans de la Taylor Swift s’afegeix a la teva identitat d’haver d’encaixar com a swifty, o formes part d’un grup de lectura de fantasia. Tantes opcions no ajuden. El bufet s’ha ampliat”. En la conversa, Bruguer recorda l’exclamació d’un pacient: “Això és tan 2017!” Al cap i a la fi, l’ús de les xarxes canvia com canvia el llenguatge perquè “els adolescents sempre volen diferenciar-se de les generacions anteriors”.