'Adolescència' revifa el debat: cal prohibir l'accés a les xarxes als adolescents?

LondresEl guionista i dramaturg britànic Jack Thorne ha escrit diversos drames televisius amb què esperava suscitar un debat polític. Però fins fa poques setmanes mai no ho havia acabat d'aconseguir. Se n'ha sortit amb la seva nova sèrie, Adolescència, que es pot veure a Netflix.

Des que es va estrenar, el 13 de març, aquest drama en quatre parts sobre un noi de 13 anys sospitós d'haver matat una noia de la seva escola després d'haver estat exposat potencialment a idees misògines a internet, s'ha convertit en l'èxit més recent de Netflix. Després de la seva estrena, va ser el programa més vist de la plataforma en desenes de països, incloent-hi els Estats Units. Al Regne Unit la sèrie ha estat alguna cosa més que un tema de conversa al lloc de treball. També ha revifat el debat sobre si el govern hauria de restringir l'accés dels nois als telèfons mòbils per evitar que tinguin accés a continguts nocius.

Els diaris han publicat desenes d'articles sobre Adolescència, que Thorne va escriure amb l'actor Stephen Graham. Un titular de The Times of London el va anomenar “El drama televisiu que tots els pares haurien de veure”, i els activistes a favor de la prohibició del telèfon a les escoles han aconseguit més suport en la seva causa. Al Parlament del Regne Unit els legisladors han utilitzat el programa per fer política. Fa pocs dies el primer ministre, Keir Starmer, va dir a la Cambra dels Comuns que estava veient Adolescència amb els seus dos fills, i va afirmar que era necessari actuar per abordar les “conseqüències fatals” que els joves i els nens vegin continguts nocius a internet.

Austràlia ha prohibit les xarxes fins als 16 anys

Thorne va dir en una entrevista que s'alegrava que el primer ministre hagués fet referència a la seva sèrie. Tot i això, va afegir, volia que els legisladors britànics fessin alguna cosa més que parlar del seu drama: vol que aprovin una llei que prohibeixi als joves accedir a les xarxes socials fins als 16 anys. Adolescència apareix en un moment de creixent preocupació mundial per l'impacte dels mòbils en la salut i el desenvolupament social dels nens. L'any passat Austràlia va prohibir als menors de 16 anys l'accés a xarxes socials (tot i que la llei inclou moltes excepcions), i al febrer el govern de Dinamarca va anunciar que aviat prohibiria els mòbils a les escoles, cosa que França ja va implementar a les escoles primàries i secundàries.

Sembla que el Partit Laborista, que governa al Regne Unit, no té gens d'interès a impulsar una llei similar. Tot i això, al Regne Unit hi ha un llarg historial de programes de televisió que tenen l'habilitat de convertir temes de preocupació social en les qüestions polítiques més urgents del moment. A la dècada de 1960 la BBC emetia un drama cru com Cathy come home, de Ken Loach. Aquest programa va encendre el debat sobre la difícil situació de les persones sense llar, un tema del qual en aquella època gairebé no es parlava. Més recentment, després de la transmissió el 2024 de Mr. Bats vs. the Post Office, un drama sobre centenars d'empleats de correus reals que van ser condemnats injustament per robatori, Rishi Sunak, el primer ministre en aquell moment, va anunciar ràpidament una llei per exonerar-los. James Strong, director de Mr. Bats vs. the Post Office, ha dit que part de la raó per la qual Adolescència està generant tant de debat és que els espectadors poden identificar-s'hi fàcilment, ja que gira al voltant d'una família normal i afectuosa. "També aborda una preocupació social que estava a punt d'explotar", alerta Strong.

Thorne ha explicat que va començar a treballar en Adolescència fa al voltant de dos anys i mig, quan Graham, l'actor, es va posar en contacte amb ell per dir-li que li havia commocionat una sèrie d'assassinats en què uns nois havien matat a punyalades unes noies, i que volia escriure una sèrie que explorés per què havien passat aquests crims.

Al principi van tenir problemes per trobar una motivació per al personatge protagonista de la sèrie, Jamie Miller (Owen Cooper), fins que una assistent va suggerir que investiguessin la cultura dels incels, homes que es consideren cèlibes involuntaris i que ataquen les dones a internet. Thorne es va comprar un telèfon d'un sol ús amb què va crear nous comptes a les xarxes socials i va passar sis mesos submergint-se "en forats molt foscos" de contingut incel. Això el va fer adonar que l'ombrívola aritmètica de la visió incel del món –la creença que el 80% de les dones se senten atretes per només el 20% dels homes, per la qual cosa els nois han de manipular les noies si volen trobar parella sexual– també podia semblar “increïblement atractiva” per a molts homes. La investigació, segons Thorne, el va deixar aterrit davant la possibilitat que el seu fill de 8 anys es trobés amb aquest tipus d'idees quan tingués un mòbil. Daisy Greenwell, fundadora de l'organització Smartphone Free Childhood, diu que la sèrie parla d'aquesta “profunda sensació de pànic” que senten molts pares, però que “el govern va darrere del públic en això”.

La reacció dels pares

Greenwell explica que al grup de WhatsApp de l'organització s'havia estat comentant els moments de la sèrie que els havien fet plorar i molta gent havia destacat el tercer episodi de la sèrie, en què una psicòloga, interpretada per Erin Doherty, interroga el Jamie sobre la seva opinió sobre les dones. En aquest moment el Jamie passa de ser un noi dolç i aparentment innocent a un adolescent agressiu ple d'ira, i Greenwell ressalta que aquest canvi pertorba i espanta molts pares.

En una entrevista, Doherty explica que els actors van passar dues setmanes assajant l'episodi, que, com cada capítol d'Adolescència, és una sola presa que dura aproximadament una hora. En van fer 11 versions, i el director finalment va triar la darrera. Doherty diu que només pot fer conjectures de per què la sèrie toca una fibra tan sensible, i que part de l'atractiu podria ser que no és didàctica. Tot i que molts espectadors consideren que l'ús dels mòbils és el detonant de les accions assassines del noi, el guió de la sèrie té “la valentia de no donar respostes”, diu Doherty. I encara que en diverses entrevistes als mitjans de comunicació Thorne ha demanat lleis per limitar l'ús dels mòbils, diu que la sèrie no culpa mai únicament la tecnologia. A Adolescència, reflexiona, l'escola del noi està mal finançada i els mestres estan massa estressats i sobrecarregats de feina per aturar l'assetjament escolar, la policia no entén la manera com els adolescents es comuniquen entre si a les xarxes socials, i els amics i la família del noi no s'adonen del que és capaç de fer. Hi ha una vella dita en anglès que diu que per criar un nen cal tot un poble, però Thorne hi afegeix que també “cal un poble sencer per destruir un nen”. I conclou que només voldria que Adolescència “convencés el poble per ajudar aquests nois”.