Fora estereotips sexistes

Si poguéssim saber a quants nens els han portat una nina els Reis o a quantes nenes els han regalat una pilota de futbol, segurament les xifres ens esgarrifarien. Encara som molt lluny d’una societat igualitària en què els infants s’eduquin sense estereotips de gènere. De fet, “la majoria de pares i mares no són conscients ni s’adonen que estan educant els seus fills amb estereotips sexistes, perquè estan tan normalitzats i tan integrats en el funcionament de la nostra societat que les criatures des del moment que neixen ja comencen a rebre estímuls sexistes”, assegura Núria Solsona, professora i investigadora, experta en coeducació. Que si l’habitació rosa o de colors pastel i peluixos ben suaus per a la nena, que si la roba i els llençols blaus o amb estampats amb animals, pilotes o cotxes per al nen...

Solsona, autora del llibre 'Ni princeses ni pirates. Per educar nenes i nens en llibertat' (Eumo Editorial), és del parer que “continuem reproduint un funcionament que abans era habitual” i que “si no volem una societat sexista i discriminatòria, s’hauria d’anar eliminant de mica en mica”.

Encara ara els principals estereotips femenins tenen a veure amb la idea que les nenes han de ser dolces, presumides, atentes, boniques i disposades al servei als altres, i els principals estereotips masculins fan referència al fet que els nens han de ser valents, atrevits, moguts, fins i tot agressius, i els ha d’agradar el futbol tant sí com no. “Hi ha nens -explica Núria Solsona- que no els hi agrada el futbol però que per Reis han demanat l’equipació del Barça perquè volen ser iguals que els altres”.

MISSATGES QUE DISCRIMINEN

Els nens i les nenes es passen hores davant la televisió i les tauletes rebent missatges de tota mena, molts dels quals plens d’estereotips i prejudicis sexistes. Només cal veure els models de noia que ofereixen sèries com Barbie, Monster High o Shin Chan, on es mostra una mare com una dona histèrica que només crida i que està boja per les rebaixes.

Núria Solsona reconeix que les famílies tenen molta feina a fer en aquest tema i les anima a “estar al costat de les criatures intentant analitzar i discutir els missatges sexistes que ens arriben a través dels mitjans de comunicació i comparant-los amb pràctiques familiars que puguin ser coeducatives i diferents”.

Recomanacions per a pares i mares

• Els pares són el primer model per als fills; per tant, cal evitar comportaments que transmetin estereotips o prejudicis de gènere.
• No utilitzar un llenguatge sexista ni discriminatori, ni amb els fills ni amb ningú.
• Tenir les mateixes expectatives cap als fills i les filles i afavorir que escullin aficions, esports o estudis tenint en compte les seves preferències i capacitats, i no seguint estereotips socials vinculats amb el gènere.
• No oferir-los de manera sistemàtica roba o joguines que reforcin els estereotips de gènere.
• Observar com els fills juguen i es relacionen amb els companys o els amics, ja que això permet veure com perceben i interpreten els rols de gènere.
• Cal fer-los entendre que s’ha de valorar totes les persones de la mateixa manera, independentment del seu gènere.
• Repartir les tasques domèstiques entre tots els membres de la família.
• Promoure que els fills expressin les emocions i els sentiments, independentment que siguin nens o nenes.
• Cal ser crítics i reflexionar sobre els valors que transmet l’entorn (publicitat, televisió, videojocs, etc.), perquè sovint reprodueixen estereotips sexistes.

Font: Generalitat de Catalunya

Els contes són una altra gran font de prejudicis sexistes. Molts contes tradicionals dels que llegim a casa també estan plens de princeses desvalgudes que esperen pacientment els seus prínceps valents, tot i que cada vegada hi ha més oferta que s’allunya de paràmetres com aquests. Fins i tot Disney intenta deixar enrere estereotips com la Blancaneu, la Sireneta o la Ventafocs amb protagonistes femenines fortes i valentes com la Vaiana, la Mèrida de Brave o l’Elsa i l’Anna de Frozen.

CONSEQÜÈNCIES

Rebre una educació sexista té moltes conseqüències a curt i a llarg termini. Per començar, de conformació de la personalitat. Hi ha estudis que indiquen que als 3 anys els infants ja han assumit que els homes són més importants que les dones. Si els ensenyem determinats estereotips i els assumeixen, hi ha capacitats i comportaments que no desenvolupen perquè els consideren propis de nenes o de nens. En tenim un exemple molt clar a l’hora de triar estudis: si les nenes no juguen a videojocs quan són petites perquè els ensenyen que són jocs més propis de nens, quan siguin grans no escolliran determinades professions d’enginyeria o de ciències perquè s’hauran identificat amb l’estereotip que els diu que han tenir cura dels altres i, per tant, optaran per professions com infermera o mestra. I als nens els passa al revés.

Però la problemàtica encara va més enllà. Si a Catalunya es donen situacions com que els homes cobren de mitjana 7.000 euros més a l’any que les dones, o que, entre els 30 i els 44 anys, els homes dediquen la meitat del temps a feines domèstiques que les dones, segons Núria Solsona, és per culpa de l’educació plena de prejudicis sexistes que hem rebut.

EL PAPER DEL JOC

El tipus de jocs i les joguines que els infants tenen a l’abast també els condicionen, perquè no deixen de ser instruments d’aprenentatge. Per a Núria Solsona, “és important oferir-los la màxima diversitat”.

Conscient de la seva responsabilitat en el sector, aquestes festes la cooperativa Abacus ha dut a terme una campanya amb el lema 'Aquest Nadal, no compris estereotips', que pretenia ser un motor de reflexió perquè els seus clients i proveïdors prenguessin més consciència de la presència dels estereotips de gènere.

La campanya ha consistit a posar a la venda l’Adam, la joguina que no existeix, una capsa buida amb unes ulleres a través de les quals “es veu el món sense estereotips”. Segons Ramón Pérez, cap de màrqueting d’Abacus, ha sigut una campanya “molt ben rebuda, que volia recuperar l’ADN del que ha de ser la cooperativa: un referent cultural que ajudi a reflexionar sobre els valors de la nostra societat”. Per això, el valor íntegre del producte s’ha donat a una entitat social i la producció s’ha fet en una empresa d’inserció laboral en què el 99% dels treballadors són persones amb discapacitat.

100 contes per trencar estereotips

La Charlotte, l’Emily i l’Anne vivien en un poblet del nord d’Anglaterra. Passaven molt de temps soles i els agradava escriure relats i poemes per divertir-se. Un dia la Charlotte va decidir enviar els seus textos a un famós poeta anglès perquè li donés el seu parer, i la resposta va ser que no li agradaven gens i que la literatura era cosa d’homes! La Charlotte no va deixar d’escriure, al contrari, al cap d’un temps va publicar, també sense èxit, un llibre de poemes amb les seves germanes. Més endavant, però, cadascuna d’elles va escriure una novel·la que, quan es van publicar, van ser un èxit rotund. La gent de l’època -era la primera meitat del segle XIX- no podia creure que tres noies haguessin pogut escriure aquelles històries. Les germanes fins i tot van haver de viatjar a Londres per demostrar que eren les autores de les novel·les. Els seus llibres s’han traduït a molts idiomes i s’han llegit arreu del món. Aquesta és la història de les germanes Brontë, una de les 100 històries de vida que explica el llibre Contes de bona nit per a nenes rebels, de les italianes Elena Favilli i Francesca Cavallo, editat per Estrella Polar en català i Destino en castellà. Està sent un fenomen internacional: ens acosta a 100 dones que van canviar el món, trencant estereotips i prejudicis culturals i de gènere. Noms tan coneguts com Serena Williams, Coco Chanel, Frida Kahlo, Hipàtia, Jane Goodall, Nina Simone, Marie Curie... formen part d’aquest recull de models positius que poden servir per educar els fills sense prejudicis sexistes.