Dels 10 als 17 anys també són infants, deixem-los jugar!

BarcelonaL’essència del joc és el joc lliure. És a dir, poder decidir amb qui vols jugar, a què vols jugar i quan vols jugar. I perquè això sigui possible cal que les persones adultes donem valor al joc —que no només és una activitat vital per als nens i nenes, sinó també un dret que tenen reconegut per la Convenció dels Drets de l’Infant— i posem les condicions necessàries: el temps, l’espai adequat, companys i companyes de joc i autonomia per fer-ho. Jugar és font de benestar físic i mental, d’aprenentatges i té impactes positius en el desenvolupament dels infants. Però la qüestió és jugar per jugar. Jugar és una activitat plaent en què el procés és més important que els resultats. La vida productiva, les activitats de consum i altres tasques i responsabilitats que tenim les persones adultes sembla que es van estenent cap a la infància i que, de mica en mica, estem oblidant que fins als 17 anys encara són infants i tenen dret a poder jugar. De fet, ja per als infants de 10 i 11 anys de Barcelona, un dels àmbits que estan pitjor valorats de la seva vida des del 2017 és la quantitat de temps lliure: la meitat pensen que no en tenen prou.

El potencial i els grans beneficis del joc s’amplifiquen quan és compartit i ric en materials i reptes, no només físics sinó també mentals i socials. La curiositat i el repte són motors del joc que es tradueixen en interès i esforç. Competències bàsiques per a la vida, igual que l’empatia i la capacitat de relacionar-se. Tanmateix, la societat empeny els infants a deixar de jugar cada cop més aviat. Avancem la preadolescència, sexualitzem la roba, els espais urbans no tenen en compte els més grans de 10 anys, i les pantalles desplacen altres formes de joc. Cal deixar de definir els adolescents com a “petits joves” i començar a pensar en ells i elles com a “infants grans”.

Espais per a adolescents

L'hostilitat i la por envers la presència d’adolescents als espais públics, i la manca de planificació urbana i infraestructures recreatives adaptades obstaculitzen la llibertat d’accés al joc durant l’adolescència, tal com adverteix el Comitè dels Drets de l'Infant des de l’any 2016. A més, el Comitè recorda que el dret dels adolescents al descans, a l'esbarjo, i a participar lliurement en activitats lúdiques, recreatives i artístiques, és alhora un element clau en la recerca de la seva identitat i en les relacions amb l’entorn.

La necessitat de millors espais per jugar a l’espai públic i la importància que té a l’adolescència es comença ja a desvetllar a partir dels 10 anys. De fet, la meitat dels nens i nenes (54%) no estan del tot satisfets amb els espais a l’aire lliure del seu barri. “Quan et fas gran no hi ha gaire parcs on puguis anar a jugar”, diu el Jordi que té 11 anys i viu a Barcelona, al districte de Ciutat Vella.

A partir del programa Parlen els nens i nenes, dut a terme per l’Institut Infància i Adolescència per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, hem descobert que els infants no deixen de jugar perquè estan amb pantalles sinó que estan en pantalles perquè no poden sortir a jugar i, per això, en ple debat sobre la prohibició els mòbils, el que demanen és tenir alternatives divertides fora de les pantalles. Demanen “una ciutat amable amb la infància on poder jugar i fer vida a l'aire lliure”. Proposen que hi hagi més natura, més espais per divertir-se —no només àrees de joc per a infants petits— i uns carrers que els permetin anar sols pel barri.

No només ho demanen els nens i nenes quan els ho preguntem, sinó que hi ha evidència que justifica aquesta importància per al seu benestar. La recerca ens mostra que, entre els 8 i els 12 anys, les tres experiències del dia a dia que més contribueixen a estar satisfets amb la seva vida són passar temps de qualitat amb la família, passar temps de qualitat amb els amics i amigues, i fer coses a l’aire lliure i en contacte amb la natura. Només cal que les persones adultes els donem la possibilitat de fer-ho.