Per què hi ha pressa perquè s'acabi la infantesa?

BanyolesA Catalunya, com en altres països d’Europa, s'estableix que la infància comprèn des del naixement fins als 12 anys. És una definició ajustada a la Convenció dels Drets dels Infants de les Nacions Unides.

El joc i el desenvolupament del cervell

Alison Gopnik, psicòloga especialitzada en infància, explica que els anys d'infantesa de qualsevol espècie tenen una relació directa amb les capacitats que ens calen desenvolupar, i per això els humans tenim una de les infàncies més llargues del planeta. Estem dissenyats per acumular tota mena d’experiències durant la infantesa mitjançant el joc, i al fer-ho, tal com diu Gopnik, els nadons i infants es converteixen en el departament d’investigació i desenvolupament de l’espècie humana.

Qui té pressa per fer-los créixer?

Tenim molt clar que les famílies no, perquè sabem que la infància és una etapa crucial, però com que formem part d’una societat competitiva i consumista, és fàcil confondre’ns, i de forma inconscient estem adultitzant la infantesa.

I què podem fer?

1. Reconèixer i ser conscients del joc com a eina principal de desenvolupament. No ho diem nosaltres, hi ha innumerables referències científiques al voltant d’aquest tema.
2. Revisem la càrrega extraescolar. Busqueu solucions si penseu que estan invertint massa temps en activitats que escurcen les hores de joc –extraescolars, classes de reforç o deures–. Coneixem famílies que parlant amb l’escola han aconseguit reduir-los.
3. Respectem les etapes de joc. Ells us serviran de brúixola: retireu les joguines, observeu què fan i oferiu propostes que enriqueixin allò que realment els interessa posant a l’abast joguines i propostes que afavoreixin el joc lliure.
4. Solucionem el dèficit de joc. Rebem moltes consultes de famílies que pensen que els seus infants no saben jugar, o que no juguen sols. No hi ha una resposta única davant d’aquesta situació: us recomanem l’ajuda d’un professional expert en joc.
5. Vestim-los d’acord amb la seva edat, amb roba que no condicioni cap experiència de joc. La manera com ens vestim condiciona com ens comportem i com ens veuen els altres.
6. Limitem el temps de pantalla.
7. Procurem temps per no fer res.

Conclusió

Vivim en una paradoxa: valorem la infància però alhora la veiem com una fase a superar i oblidem que cal temps i una varietat d’experiències i habilitats, que només pot donar el joc, per desenvolupar completament un cervell complex i flexible. Ara més que mai, cal que actuem per preservar el joc i la infància.