Totes les famílies volen el millor per als seus fills: que siguin feliços, que tinguin amics i amigues, que els vagi bé a l’escola, que estiguin bé... Però, ¿què els fa sentir satisfets a la seva vida? I, sobretot, què podem fer les famílies per afavorir-ho?
Més enllà de preguntar-ho als nostres fills, més enllà del sentit comú, i a banda de cercar informació sobre què diuen pediatres i psicòlegs, les famílies disposem d’una eina molt valuosa: l’Agenda dels Infants. Aquest document recull les demandes i propostes expressades directament pels nens i nenes per créixer sans i feliços. I, com era d’esperar, les famílies hi tenim un paper fonamental (tot i que no l’únic).
“Per mi el més important és l’amor i l’amistat, perquè sense família i amics no tens amor”, explica la Valentina, de nou anys, del districte d’Horta-Guinardó, a Barcelona. En canvi, la Isabella, de deu anys, ho deixa clar: “Els meus pares estan treballant tot el dia i tenim poc temps per estar junts”.
No només ho diuen els infants, també ho corroboren les dades: passar temps de qualitat amb la família és l’experiència del dia a dia que més contribueix a generar satisfacció amb la vida, seguida de passar temps de qualitat amb els amics i amigues i de fer coses a l’aire lliure i en contacte amb la natura. Ara bé, no tot és qüestió de passar-ho bé: el principal aspecte perquè un infant se senti satisfet amb la seva vida és sentir-se segur (tant a casa, com a l’escola i al barri).
En aquest sentit, els infants demanen que les famílies els tractem bé, sense crits ni baralles, que ens interessem per com els van les coses a l’escola més enllà de les notes, que els donem suport davant de problemes o conflictes, parlant amb mestres o altres famílies si cal, i que els escoltem de debò. “Si has tingut un mal dia i arribes a casa i tens la família, això et dona alegria i també és part de la bona salut”, diu l’Emma, d’onze anys.
Pantalles, temps lliure i vida al barri
Els infants també expressen inquietuds sobre moltes altres qüestions, com ara el temps lliure, el joc, les pantalles i la vida al barri. “Quan estem avorrits, juguem molt amb la pantalla i ja ens enganxem”, diu el Shuang, de nou anys. Per això demanen que les famílies estiguem menys pendents del mòbil i que juguem més amb ells. També que els ajudem a fer un ús saludable de les pantalles.
Conscients que a les xarxes hi ha continguts inadequats, missatges ofensius i models estereotipats sobre la imatge personal, demanen a les famílies que estiguem pendents del que miren i publiquen. “Pots agafar malalties mentals si t’envien missatges dolents i et diuen que ets lleig o gras”, diu l’Oriol, de nou anys. A més, creuen que les empreses tecnològiques i les que fan publicitat haurien d’assegurar “que no ens arribi sempre el model de noia prima o de noi fort” i “que les fotos siguin reals, que no estiguin retocades i representin tots els tipus de cossos”. I és que la pressió estètica ha anat en augment, i la satisfacció amb el propi cos és un dels tres aspectes que més influeix en la satisfacció amb la vida dels infants de 10-11 anys.
Els nens reconeixen que jugar a l’aire lliure és un bon antídot a l’ús intensiu de pantalles (“el que es pot fer és construir porteries o pistes de bàsquet més a prop i així no ens quedarem a casa”, proposa el Pol, que té onze anys i viu a Sant Andreu) i demanen tenir més temps lliure per fer-ho: el 51% dels infants de 10-11 anys de Barcelona pensen que no tenen prou temps lliure. Passar temps a l’aire lliure amb amics i en contacte amb la natura és font de benestar per als infants. I per això demanen que la ciutat sigui més amable amb la infància i que les famílies no els sobreprotegim: volen poder anar sols a l’escola o fer activitats pròpies de la seva edat. També proposen fer activitats plegats: anar a passejar, jugar al parc o participar en activitats al barri.
Ara bé, saben que no tot depèn de les famílies. Per això reclamen que s’ajudi aquelles que ho tenen més difícil, perquè puguin cuidar millor els seus fills. També volen garantir que tots els infants tinguin material escolar i que puguin anar a excursions i colònies, encara que la seva família no ho pugui pagar.
