L’EXPLORADOR REPRIMIT

Ensenyament ja educa

Des dels primers dies de desembre el departament d’Ensenyament torna a anomenar-se departament d’Educació. Els que van aplaudir quan va tornar a ser Ensenyament, ara protesten per la degradació que comporta ser Educació. I viceversa. També hem tingut les reaccions de qui pensa en les despeses inútils del canvi i el poc pes real que pugui tenir un nom. En un món en què la confrontació de poders comença per robar paraules no estarà de més que en parlem una mica, tenint present que poden haver estat buidades de sentit.

Darrere el debat nominal hi ha la necessitat de reflexió i d’acord sobre el que esperem dels mestres, per què enviem els fills a l’escola i com (i on, quan, i de quina manera) s’ensenya i s’aprèn avui. Curiosament, sense que hagin canviat les forces polítiques del Govern hem transitat d’un nom a l’altre. No oblidem, doncs, que per sota hi ha les contradiccions sobre la funció que políticament es vol atribuir a l’escola. Un nom significa reproducció social: que cadascú continuï en el lloc social que li toca. L’altre significa construcció d’oportunitats: que entre la família, l’escola i el barri tot infant tingui accés al que necessita per ser persona i ciutadà.

Fa temps, en un capítol provocador del llibre 'Cal fer deures?', afirmava que l’escola no ha de servir “ni per ensenyar gramàtica ni per aprendre matemàtiques”. D’aquesta manera suggeria (una vegada més) la necessitat de pensar si l’escola s’havia d’ocupar dels coneixements (el que s’ha d’aprendre), dels procediments (el que garanteix la possibilitat de qualsevol aprenentatge) o de la felicitat (el que farà persones els alumnes que aprenen). Els professors que diuen que l’escola no fa sinó instruir i els pares que només volen fills amb bones notes també afirmen que, al final de l’escola, volen que els nois siguin “persones cultes”. Persones cultes, no alumnes instruïts. La pretensió de certs pares que l’escola no entri en l’educació també és estèril. El desenvolupament (físic, emocional, social, ètic) no és possible sense l’escola. A més, a casa, al barri, a l’escola, se suposa que eduquem perquè siguin persones lliures. I s’aprèn al llarg de la vida, en molts més llocs que a l’escola. Les escoles del departament d’Educació eduquen mitjançant els aprenentatges, les relacions entre iguals i la influència d’adults que tenen l’encàrrec d’educar.