No aprovar i passar de curs? Per què no?

Si tenim un currículum competencial i una avaluació contínua, és raonable pensar que els exàmens no són l’única eina per saber si els nois i les noies, els nens i les nenes, han fet seus determinats aprenentatges. Amb això no volem dir que s’hagi de suprimir aquesta pràctica tan estesa i tan compresa a nivell social. Senzillament volem expressar que cal avaluar també l’avaluació.

Partim de la base que tothom pot aprendre i que la funció docent és fer tot el possible per tal que aprenguin tots i cadascun dels alumnes que hi ha a les aules. Si llegim els consells dels alumnes de Barbiana que trobem a Carta a una mestra, hem de tenir presents tres principis per iniciar qualsevol reforma. Aquests principis són: en primer lloc, no suspendre, perquè el suspens sense acompanyament ens deixa a la intempèrie, a la zona fosca de la relació educativa; en segon lloc, donar més temps a qui el necessita, atès que tots podem aprendre, però tots aprenem de maneres diferents i amb ritmes diferents; i en tercer lloc, donar sentit a allò que hem d’aprendre, que és una manera de descriure què vol dir acceptar un currículum competencial. Fixem-nos ara en quins termes s’expressa William H. Kilpatrick, un dels pares del que avui coneixem com projectes: “Jo no donaria qualificacions ni a primària ni a secundària, ni enviaria informes a domicili, d’una manera especial els destinats a comparar els alumnes entre ells”. 

Si més no, es tracta de punts de vista que ens haurien d’ajudar a anar a fons sobre un tema que és, a nivell escolar i social, delicat. Ens cal molt treball en equip, moltes mirades diferents al nostre alumnat. Farem bé de fixar-nos no només en el moment actual, sinó en tota la seva trajectòria com a aprenents i en les seves expectatives davant la vida: d’on venen? Cap a on els estem orientant? Està bé que mirem cada alumne en relació al saber, però també hem d’aprendre a mirar el saber en relació a l’alumne. La primera mirada ens permetrà detectar si han assolit determinats conceptes, la segona ens ajudarà a valorar si no estem posant barreres innecessàries a una persona que ha de construir el seu projecte de vida. L’equilibri, ho acceptem, no és fàcil. A més, com a colofó, no podem oblidar que molts estudis demostren que les repeticions no serveixen pràcticament per res.