FAMÍLIES... PARLEM-NE

Les mares són les culpables?

¿Per què en totes les reunions de famílies hi ha un sentiment de culpa molt arrelat en les mares? En canvi, si es pregunta als pares si tenen aquest sentiment de culpa, un percentatge alt hi respon negativament i altres pregunten per què s’han de sentir culpables. És conegut, per obvi, que la presència i la implicació femenina en el camp de l’educació és més gran, no només en les reunions, sinó també en el procés educatiu de les criatures a nivell familiar. Per això qualsevol dificultat o situació inadequada s’atribueix directament a una mala pràctica educativa de la mare. Curiosament, tot i que cada dia hi hagi més participació dels pares, es continuen focalitzant les dificultats, l’anàlisi i les exigències familiars en les mares i en les seves respostes.

Aquesta mirada, a més de ser culpabilitzadora, dilueix la corresponsabilitat del col·lectiu masculí que, si bé pot tenir menys presència en horaris en què es desenvolupen les activitats domèstiques, no per això ha de minimitzar el seu rol educatiu.

Així doncs, ¿per què és difícil que les mares puguin evitar aquest sentiment de culpa si explícitament ningú ho pretén ni les acusa? La resposta la tenim en les actituds, mirades i comentaris que el provoquen. La clau, però, no està a aconseguir que aquest sentiment el tinguin també els pares, sinó que no el tingui ningú, i cal dir-ho explícitament perquè, sinó, “per defecte” el tindrà la mare.

Qualsevol demanda del centre escolar o d’altres entitats encara va dirigida a les mares, tot i que hauria d’anar dirigida a implicar-hi les persones adultes. Així, en lloc de buscar culpables s’ha de reforçar la idea de compartir criteris i afavorir que les respostes que es donen a les criatures puguin millorar les situacions en clau de disminuir causes. La culpa sols afebleix i, a la vegada, crea un sentiment d’impotència i una imatge d’indefensió que no afavoreix gens la presa de decisions, condicionada per la inseguretat que s’ha creat i la poca credibilitat que es té davant la canalla. Cal, de manera explícita i urgent, alliberar les mares d’aquesta pressió d’exigències i compartir la responsabilitat educativa de forma equitativa perquè es vegi que l’educació és una acció compartida de les persones adultes responsables del grup familiar.