19/02/2021

Festes perdudes

2 min

No soc d’aquells professors als quals els encanta aturar la rutina de les classes per celebrar qualsevol cosa. Prou feina tenim i prou justos anem sempre de temari per afegir distraccions. D’aturades, per sort, també n’he vist de reivindicatives, amb aquell esperit més propi dels estudiants de la universitat.

Ara que la pandèmia ho ha espatllat gairebé tot, és important que valorem la necessitat de parar de tant en tant i divertir-nos. L’institut és coneixement i també convivència. El virus ens ha esgarriat les celebracions que tendeixen a ser multitudinàries i de distància zero. De la castanyada, sincerament, no en recordo absolutament res. Per Nadal, en canvi, es va fer el que es va poder. Sense dinars de germanor, i els amics invisibles plens de gel hidroalcohòlic. A tutoria encara es van decorar les aules amb garlandes i llumetes i els d’arts escèniques van enregistrar un vídeo que van passar pel projector de la pissarra. I vam marxar de vacances contents perquè eren vacances, però evidentment no va ser el mateix.

Tampoc no ho ha estat el Carnestoltes del febrer. Normalment el professorat organitza una comparsa, però les setmanes abans els casos de contagis es van complicar i uns quants grups van quedar confinats en plena tercera onada. Per això es va decidir desconvocar-lo, perquè els ànims no acompanyaven. Tot i així, es va donar llibertat perquè els alumnes que ho volguessin es poguessin disfressar. Aquest any, la no celebració del Carnestoltes ha estat descafeïnada i trista. Els alumnes han fet una mínima festa dins del seu grup bombolla, però el que ens agrada és veure les actuacions i les comparses, quan els alumnes pugen desvergonyits uns minuts a la tarima i es deixen anar.

El Sant Jordi d’aquest curs també patirà els mateixos problemes, farem el que podrem i encara gràcies. I la festa de final de curs, i els actes de graduació de quart d’ESO i batxillerat on ens acompanyaven les famílies. Un curs i mig amb moltes classes presencials i telemàtiques i amb poques activitats especials o excursions. Un curs poc variat, monòton.

Ara bé, viure d’una altra manera la feina a l’institut també ha de servir per valorar tot el que hem perdut o hem fet en precari. En sortirem més forts, no en tinc cap dubte, i les festes, quan les puguem celebrar com abans, ens faran el doble d’il·lusió. Per això, al setembre, no volem començar un altre curs així.

stats