19/05/2022

Fer carrera

2 min

Tinc un adolescent a casa i el tinc de mala llet. Ja ho sé, em direu que això va amb el pack, que aquesta època vital no s’anomena l'edat del mastegot per casualitat, que dia sí dia també t’agafen ganes de fotre-li una cleca a veure si li passa la tonteria d’una punyetera vegada. Però us ben asseguro que no és el nostre cas. A veure, hi ha dies que no saps com agafar-lo, és cert, però en línies generals, el nen ens ha sortit molt més responsable que son pare i no deixa totes les feines fins al darrer dia com un servidor. D’aquí ve precisament l’origen del mal humor que tragina darrerament. Està a punt de fer els exàmens de GCSE, una mena de revàlida final en versió britànica, i porta cinc setmanes remugant, tancat a l’habitació i repassant tot de coses que no entenc. 

Jo, per la meva part, com que sempre he de patir per alguna cosa i sembla que per les notes no tindré sort, fa dies que penso en la universitat. I ves quines coses, cada cop que ho faig em ve molt de mal de panxa. No, no és pas per veure que d’aquí dos dies marxa del niu, que també, sinó pel cost econòmic que tindrà tot plegat. Sí, ja ho sé, ara pensareu que soc un guino, però és que tothom m’està inflant el cap amb el tema. Es veu que els pares anglesos, els que em trobo a les reunions, ja fa deu anys que estalvien per poder pagar-la. El bo del cas és que quan ho explico als meus amics catalans, em diuen gairebé el mateix.

I aquí ve la meva pregunta: des de quan necessites demanar una hipoteca per treure't un títol universitari? Quan jo me’l vaig treure només vaig haver de pagar una matrícula simbòlica i poca cosa més. Què ha canviat des de llavors? Ho entendria si ara paguessin al professorat uns sous adequats, per fi, a la seva responsabilitat, però em sembla que no és el cas. Els meus amics docents, i en conec uns quants, continuen cobrant una misèria. I, tanmateix, les quotes són estratosfèriques. Algú m’ho pot explicar? Estic segur que hi ha una resposta lògica i que jo soc un ignorant. Però mentre no trobi una explicació raonada seguiré pensant que algú està fent negoci amb una cosa tan sagrada com l'educació dels nostres fills. I el que és pitjor, que, ara per ara, els estudis superiors només estan a l’abast dels nens de casa bona.

stats