HORMONES, GUIX, ETC.

Esteu buscant escola?

Ara que s’acosten les dates de la preinscripció, les escoles s’esforcen a atreure clientela. Se suposa que a les reunions que fan amb els pares dels possibles futurs alumnes haurien d’explicar-los les excel·lències dels seus mètodes educatius i les estratègies que tenen per complir amb el currículum. Doncs no.

“¿Sabeu dividir un número de quatre xifres per un de dues? ¿Oi que no? Els adults només dividim xifres petites, com quan anem a sopar fora i volem saber quant ha de pagar cadascú. Fem una divisió aproximada o fem servir la calculadora del mòbil. Dividir no serveix per a res. Per això en aquesta escola no els ensenyem a dividir”. Això és el que diu, amb gran alegria, la directora d’una escola pública de Barcelona. I la gent li riu les gràcies (per sort, no tothom). La directora continua: “Aquí treballem per projectes, sense llibres, i això estimula els alumnes a aprendre gràcies a la seva curiositat natural. Si parlem dels aliments i escrivim la paraula arròs, els nens es pregunten què és aquesta ratlleta que hem posat sobre la o. I és així, des de la curiositat, com comencen a aprendre a accentuar. No cal ensenyar-los ortografia. L’aprenen per curiositat”.

A continuació, la mestra explica als pares on dormiran les criatures i la meravella d’il·luminació que hi ha als espais de descans, i els ofereix la possibilitat d’acompanyar els nens fins a l’aula i d’estar-se amb ells una bona estona, a més de compartir els àpats. Al·lucino. Tot menys parlar dels estudis. Tot per convèncer els pares que l’escola gairebé no és una escola, sinó un espai per al desenvolupament de no sé quines emocions. ¿Que no faran primària, aquests nens? ¿Tampoc dividiran, a primària? ¿Ja no cal saber-se ni els rius ni les comarques perquè ja surten a la Viquipèdia?

Espero que tot plegat no sigui més que una estratègia per incidir sobre uns pares de criatures de dos anys que pensen més en cuidadors que en professors. Però no és una estratègia del tot innocent. Ens podem deixar seduir per una escola en què no se’ls estressarà amb deures i en què no hauran d’estudiar la be alta i la ve baixa. Però no tindrem cap garantia que allà assumeixin la idea que, per assolir coneixements sòlids, l’esforç és imprescindible. I malament rai si parlar d’esforç espanta els pares.