“Sigues bona mare i fes...” Què està passant en la nostra societat perquè sigui habitual sentir un comentari com aquest en boca de la canalla? I que això faci sentir malament la mare, fins al punt de qüestionar-se si ho fa bé? Sembla un acudit plantejar-se que una persona pot ser mala mare, tot i que és cert que en alguns casos (per alguna patologia) pugui ser cert. Així doncs, per què passa?
En primer lloc, segur que cal plantejar-se la necessària distància de la persona adulta en relació als comentaris que fa la canalla: per què aquesta reacció tan ràpida de sentir-se malament? Per què no es comprèn que la canalla pot tenir demandes a les quals no s’ha de donar resposta encara que busquin fer pressió o xantatge amb afirmacions com aquesta? Esclar que cal escoltar-los i explicar-los quan es poden satisfer les demandes i quan no, però per què tenen la capacitat de pressionar d’aquesta manera? I per què això desmunta la persona adulta? Potser la qüestió és que no tenim clar quin és el referent de “la bona manera de ser pare i mare”. I és que potser hi ha massa estereotips sobre la maternitat i la paternitat, i sortir d’aquest model acaba amb un clar sentiment de culpa i desorientació.
És millor deixar-ho clar. Ser bona mare i bon pare vol dir estimar la canalla i tenir-ne cura. No fer-ho segons un manual o una moda determinats. Cada família és un món, i té la seva organització que li permet poder gestionar el dia a dia. Cada persona adulta de la família té una manera de veure l’educació. Serà positiva la manera de fer si es confia en el creixement de la canalla, si es protegeix sense ofegar i s’afavoreix la seguretat i les relacions de les criatures amb altres infants de la mateixa edat i en contextos diferents del familiar i l’escolar, sempre que sigui possible per ampliar la socialització. Serà positiva si afavoreix la salut física i el desenvolupament psicològic, i si amplia les oportunitats per poder obrir-se camí a la vida.
Justament per això no podem centrar la bona pràctica parental en situacions concretes. Ser bona mare no és estar al servei de la canalla. Per tant, en cas que se’ls acudi dir-ho cal una resposta clara i amable però contundent, i que en cap cas doni a entendre que la persona adulta respon al xantatge, perquè seria una imatge inapropiada de bona mare i bon pare.
