La salut mental, argument de novel·la

Era l’estiu de l’any 2018 quan la psicopedagoga Anabel Lorente estava avorrida i va començar a escriure una història que li havia passat feia poc. Més tard va decidir il·lustrar-la i animar-la ella mateixa i la va penjar a les xarxes socials. La reacció va ser immediata. Molta gent –joves i no tan joves– va començar a seguir-la i aviat va assolir centenars de milers de fans. 

“Les històries que penjava eren sempre de denúncia social –explica la creadora–. Parlava de temes que m’havien passat en primera persona i que tenien a veure amb les desigualtats socials. Qüestions com ara el bullying, què suposa viure en un barri pobre, la discriminació pel fet de ser dona... Tot i l’èxit, a les xarxes també vaig viure situacions molt poc afortunades. Era dona, jove, de tant en tant es ficaven amb mi... En algun cas vaig rebre assetjament i fins i tot amenaces”.

Arran d’aquest fet, l’Anabel va decidir deixar les xarxes socials i buscar un nou canal de comunicació per poder explicar les seves històries. “Aleshores vaig decidir que escriuria un llibre. Però en aquest cas un llibre en tercera persona, en què jo no seria la protagonista. El llibre és cronològic. Comença amb l’etapa de la infantesa, en què apareixen diferents temes, com ara què suposa viure en un barri allunyat i pobre. Després va evolucionant mitjançant les diferents etapes de creixement i entrem en temes com ara el bullying, l’anorèxia, les addiccions, l’abús, la relació amb el propi cos o el suïcidi, entre d’altres. És un llibre de reivindicació social. Les desigualtats socials hi són molt presents”, explica. 

L’Anabel va decidir autopublicar-se el llibre True story, en castellà, que immediatament va assolir un gran èxit. “M’arribaven missatges de tot tipus donant-me les gràcies per visibilitzar i per parlar d’aquests temes. Més tard, l’editora de Pagès Editors, Alba Besora, li va proposar publicar el mateix llibre en català i també n’està obtenint una gran resposta. “Fa poc que ha sortit en català i n’estic molt contenta. Ell llibre m’ha obert moltes portes i m’ha permès fer xerrades en diferents centres o instituts sobre sororitat o videocreació. Jo no soc psicòloga, sinó que soc psicopedagoga –puntualitza Anabel Lorente–. Moltes vegades començo les xerrades parlant de story telling i de la meva experiència de crear un projecte propi a les xarxes socials. Els explico com vaig patir i que sovint necessito desconnectar de les xarxes durant uns dies. A partir d’aquí els parlo dels continguts del llibre i acabem traient sempre temes de salut mental. Moltes vegades, quan acabo la xerrada, les noies de setze anys se m’acosten i m’expliquen en privat que han viscut situacions similars a les que jo explico al meu llibre. Sobre addiccions, alcoholisme, anorèxia...”, explica. 

I és que gràcies a la lectura de True story molts nois i noies poden reflexionar sobre diferents temes que els afecten i que els interpel·len en el seu dia a dia. A part, el llibre compta amb unes il·lustracions precioses fetes per la mateixa autora i que també ens conviden a reflexionar. “Rebo molts missatges a les xarxes que intento contestar sempre que puc. Noies i nois que s’han llegit el llibre i que em diuen: «Gràcies, a mi això m’ha passat», «També hi he pensat, algú molt pròxim a mi ha patit aquesta mateixa addicció», «Tinc una amiga que va patir anorèxia...» Per tots aquests motius i més, ja sento que aquest llibre ha valgut la pena. Que arribi als lectors... Què més puc demanar?”, conclou.