Els transatlàntics

A través de l’Atlàntic

Els transatlàntics es diuen així perquè, en el seu origen, aquests vaixells cobrien la ruta entre Europa i Amèrica del Nord, tot travessant l’oceà Atlàntic. Així ho recullen també els noms en anglès (transatlantic), francès (transatlantique), italià (transatlantico) o portuguès (transatlântico). 

Per tot arreu

En l’actualitat, un transatlàntic és qualsevol vaixell de passatgers, amb gran capacitat, que fa travessies de llarga distància en qualsevol oceà. És a dir, viatges transoceànics. Es diferencien dels creuers en el fet que els transatlàntics poden estar dies i dies sense ni tan sols veure la costa.

El colós més antic

Fa més de 2.000 anys, a l’antiga Grècia, es va construir el vaixell més gran del món. Es deia Siracusia, i podia transportar gairebé 2.000 passatgers. També tenia torres de defensa i fins i tot una catapulta. En la seva construcció hi va participar el famós físic i enginyer Arquímedes. No es va superar fins al segle XIX, quan es van construir els grans transatlàntics.

Més grans, més ràpids, més luxosos!

Els transatlàntics són un invent del segle XIX, però la seva època d’or va ser entre els anys 1897 i 1914, just abans que esclatés la Primera Guerra Mundial. En aquella època les navilieres, que són les empreses que es dediquen al transport marítim, competien entre elles per fer els transatlàntics més grans, més ràpids i més luxosos. D’aquella època són vaixells que han passat a la història, com el RMS Queen Elizabeth, que durant més de 50 anys va ser el més gran del món, o el malaurat Titànic.

Més ràpids que el llamp

Hi va haver una època en què travessar l’Atlàntic no era suficient. Calia fer-ho més ràpid que ningú. Per això, l’any 1830 va néixer la Banda Blava, que era una condecoració que s’entregava a qui feia el viatge d’anada o de tornada més ràpidament. El guardonat tenia el dret de fer-la onejar fins que algú el superés.

Del mar al cel

Els transatlàntics van ser el principal mitjà de transport entre continents fins a la dècada de 1960, quan l’avió li va prendre el relleu. Així i tot, ara encara són un mitjà de transport marítim, destinat sobretot a viatges d’oci i plaer.