Embaràs i criança 28/11/2020

Què vol dir el somriure dels nadons?

El somriure dels nadons comença molt abans de néixer, però no sempre té els mateixos significats

Natàlia Costa
5 min
Somriures  que són curatius Què vol dir el somriure dels nadons?

El somriure dels nadons és tendre, però no sempre vol dir el que els adults creiem. Des que són a l’úter, el somriure es comença a desenvolupar i va adquirint noves dimensions a mesura que evolucionen les seves capacitats neurològiques i socials. De fet, segons assenyalen investigacions neurològiques, cap al final de l’embaràs el fetus ja somriu. En concret, l’especialista en neurologia de la Clínica de la Universitat de Navarra Javier Cabanyes Truffino eplica que actualment les ecografies en tres i quatre dimensions suposen una “revolució” en el coneixement del fetus, com exposa a l’article “El comportament fetal: una finestra al neurodesenvolupament i al diagnòstic”, publicat a Pediatria Atenció Primària.

Així, es pot constatar l’obertura de la boca a partir de la desena setmana, i des de la dotzena el fetus ja té moviments de xuclar i deglutir. “A partir del final del segon trimestre, en paral·lel amb una progressiva disminució dels moviments corporals i un increment dels facials, s’identifiquen expressions que suggereixen somriure i enuig”, afegeix. Ara bé, per a l’especialista el naixement no suposa un “canvi substancial” en el comportament del fetus i assenyala que el que es produeix és una continuïtat en el comportament del nadó. Aquesta pràctica progressiva del somriure i l’enuig ha estat demostrada per diversos estudis, com el de les universitats angleses de Durham i Lancaster publicat a la revista científica Plos One, que posen de manifest que els fetus “assagen” aquestes expressions per poder-se comunicar quan neixen.

SUPERVIVÈNCIA

Un cop fora de l’úter, el somriure passarà a una nova dimensió, tot i que són necessàries algunes setmanes. Segons l’autor de La edad invisible, Joaquín Ortega, al principi el somriure es produeix per “supervivència” com a reclam per ser protegit; és a dir, no indica tant un moment de benestar com un clam de “protecció”. D’aquesta manera, per a Ortega el somriure té una clara vocació de supervivència perquè, per als adults, la feina més difícil en la criança és saber què els passa als nadons: “Ells envien el missatge dient que estan bé”, diu, i posa com a exemple que un nen amb els bolquers bruts, amb son o gana no riu, i que sí que ho fa quan les seves necessitats estan cobertes i “se sent còmode”. Són els primers somriures dels nadons “no intencionats”, mentre que a partir de la cinquena setmana es veuen reforçats pels estímuls de llum i moviment.

EL PRIMER SOMRIURE SOCIAL

Segons exposa l’investigador P.A. Osterrieth al llibre Psicologia infantil: una introducció a la psicologia infantil, els inicis de la sociabilitat comencen als dos mesos de vida, quan el nadó passa a “concedir molta més atenció al món que l’envolta” i sembla especialment interessat en el rostre humà. Així, realment, fins als dos mesos no apareix el plaer com a reacció emotiva diferenciada, i es pot manifestar a través del somriure però també a través del braceig i de petits sons com a senyal que està a gust. “Aquest nou somriure, vist de cara, constitueix des dels tres mesos el desencadenant específic del somriure del nen”, afirma l’expert, que assenyala que a partir d’aleshores es detecta una relació amb els altres perquè el nadó somriu a un rostre (el de la seva mare o de qualsevol altra persona), i el rostre li retorna el somriure. Es tracta de manifestacions que “preparen” el terreny als canvis afectius i socials que encara s’han de produir.

No serà fins als quatre o sis mesos que el nadó tindrà un somriure “més selectiu”, més lligat a les cares que li són familiars, mentre que les que li són estranyes li inhibiran d’alguna manera aquest somriure i fins i tot li provocaran una sensació “d’angoixa i potser una veritable desesperació”. Per a Osterrieth, aquesta selecció en els rostres posa de manifest una certa diferenciació dels vincles familiars i afectius, i el despertar d’una “indiscutible sensibilitat social”.

En la mateixa línia, Ortega assegura que entre la setmana 10 i 14 ja es produeix el “somriure social i intencionat”, on el nen veu la cara dels altres i pot tenir les primeres interaccions. Serà ja a partir del mig any de vida que en el seu somriure apreciarem “l’interès i l’alegria” infantils pels jocs amb els adults, sobretot els d’amagar-se i els d’imitació, com el de “cucut”. També és en aquesta edat quan el nadó somriu quan es veu reflectit al mirall i s’hi reconeix, cosa que d’alguna manera l’ajuda a diferenciar-se com a individu respecte als altres. Així, el somriure “eminentment social” apareix als sis mesos i, a més, va augmentant “molt considerablement” fins a la denominada “edat dels grans somriures”: els vuit mesos.

Somriures que són curatius

També en les pitjors situacions el riure funciona com a mecanisme de supervivència. La responsable de sensibilització de Pallapupas (que du alegria als nens hospitalitzats), Anna Verbon, explica que, després de vint anys d’experiència rient i fent riure les persones hospitalitzades i sobretot els nens i nenes (entre els quals, molts nadons), saben segur que “el riure cura” i que és molt beneficiós per al benestar emocional, físic i mental de persones de qualsevol edat. Defensa que el somriure és “orgànic i innat”, neix a dintre, i a mesura que passen els anys s’amaga, però de petit és “espontani i necessari”. Segons les prospeccions de Pallapupas, riure abans d’entrar en un quiròfan redueix en la canalla en un 52% la sensació de por i millora en un 43% l’estat anímic. A més, el riure els permet abaixar els nivells de tensió i “augmentar les defenses immunològiques”. “Amb qualsevol persona connectes abans amb el riure que amb la paraula”, diu Verbon, de manera que amb els nens és un canal de comunicació ja des de les primeres setmanes.

stats