El càncer de mama durant l’embaràs: "Em vaig passar quatre mesos sense saber si tindria un futur en comú amb els meus fills"

Barcelona“Em vaig notar un bony al pit, però vaig pensar que era de l’embaràs. En aquell moment vivia a Anglaterra i una de les vegades que vaig anar a Barcelona ho vaig explicar a la ginecòloga i em va fer una punció. Al cap de dos dies em va trucar per dir-me que tenia càncer de mama i em va enviar a la Vall d’Hebron”, explica Inés Gasén. Va ser una de les primeres pacients tractades al programa multidisciplinari per a dones embarassades amb càncer de mama que porta a terme l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona des del 2017. “Em va passar el millor i alhora el pitjor. Era el meu primer fill i amb una situació tan dolenta, poder tenir-lo i que sortís tot bé ho va ser tot”. El seu fill ara té dotze anys i després n’ha tingut tres més.

“L’objectiu del programa és donar informació a aquestes dones diagnosticades en un moment tan singular i les opcions de tractament que tenen si volen tirar endavant l’embaràs perquè, amb aquesta informació, puguin decidir. En tot cas, la interrupció de l’embaràs no és mai una recomanació mèdica, perquè el pronòstic de la pacient no canvia”, assenyala la doctora Cristina Saura, cap de la Unitat de Càncer de Mama del Servei d’Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigadora principal del grup de càncer de mama del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).

Pla personalitzat

Des que l’hospital va començar a registrar els casos de dones embarassades amb càncer de mama el 2001 ha tractat 83 pacients, 67 de les quals han estat mares (cinc d’elles van tenir bessons). En total, han estat 72 els infants que han nascut en aquest context els últims vint anys a la Vall d’Hebron. També durant aquest temps, onze dones van optar per interrompre la gestació després del diagnòstic de càncer de mama i cinc més van tenir un avortament espontani durant el primer trimestre. De les 83 pacients tractades, el 70% han sobreviscut a la malaltia.

Malgrat que el càncer diagnosticat durant l’embaràs és poc freqüent, es pot presentar en 1 de cada 3.000 embarassos, segons dades de la Societat Americana del Càncer. Les estadístiques també diuen que les dones cada vegada endarrereixen més l’edat de ser mares i per això augmenta el risc de càncer de mama. “A més, la diagnosi durant l’embaràs o el postpart no és tan bona perquè sol ser més tardana, i això vol dir tumors més grans, més afectació de ganglis o metàstasis, perquè ningú espera trobar un càncer de mama durant l’embaràs, ni la pacient ni els metges”, reconeix Saura. Tot i això, també admet que el 80% de les alteracions de la mama que es detecten durant l’embaràs són benignes i degudes a mastitis o afectacions similars.

En tot cas, la malaltia es pot tractar igualment durant l’embaràs, perquè es pot fer cirurgia en qualsevol moment i quimioteràpia a partir del segon trimestre. “Les guies diuen que el tractament d'una dona embarassada s’ha d’assemblar al màxim al d’una dona que no estigui embarassada. El que fem és avaluar cada cas i establir un pla de tractament personalitzat. En tots aquests anys d’experiència acumulada s’han publicat molts treballs i recomanacions, i el fet de tenir professionals de diferents serveis implicats que coneixen aquesta realitat ens dona molta seguretat per tractar les pacients i evitar complicacions”, apunta Saura. Cada pacient és avaluada per un equip multidisciplinari liderat sobretot per oncologia, cirurgia i obstetrícia.

Tractament i acompanyament

“Vaig arribar a la Vall d’Hebron buscant una segona opinió perquè al meu hospital de referència em deien que no em podien fer cap prova perquè estava embarassada, que ja me'n farien quan tingués el nen”, explica Teresa Portugal, diagnosticada durant el seu tercer embaràs. Assegura que saber que hi havia possibilitat de tractament va canviar la seva tristesa per felicitat, sobretot pel fet de ser conscient que, malgrat el tractament de quimioteràpia que hauria de seguir, les possibilitats de tenir el fill eren molt altes. “Falta informació als centres de salut, que ens diguin que hi ha aquesta opció. A nosaltres ens han donat una segona oportunitat en tots els sentits: la de continuar vivint i la de veure créixer els nostres fills”.

Ivana Liria estava embarassada de bessons en el moment que li van detectar un càncer de mama molt agressiu, tot i que s’havia fet una mamografia pocs mesos abans i no li havien detectat cap anomalia. Assegura que el pitjor no va ser saber en quin estat es trobava, sinó desconèixer si tenia metàstasi o no, perquè no es pot detectar fins que no es dona a llum. “En el meu cas, em vaig passar quatre mesos sense saber si tindria un futur en comú amb els meus fills. Comptes la vida en setmanes, però cal dir que no fer quimioteràpia tampoc millora les probabilitats. Hi ha dones que s’esperen, que no diuen res perquè no les facin avortar o que avorten per por, per això s’han de donar a conèixer programes com el de la Vall d’Hebron”. Tot i que ja està recuperada, Liria manté uns controls mèdics cada sis mesos perquè el tractament amb quimioteràpia va fer que el seu cor “perdés força” i que, dels bessons, el nen nasqués amb una patologia cardíaca de la qual ja s’ha recuperat. En aquest context, l’equip hospitalari intenta que les dones arribin a una edat gestacional tan avançada com sigui possible i després s’encarrega de fer el seguiment dels infants que han rebut quimioteràpia a través de la mare durant l’embaràs.

Arran de la seva experiència, Liria acompanya pacients que acaben de ser diagnosticades i es troben en la mateixa situació que ella fa sis anys. “Si la doctora Saura troba alguna pacient en una situació semblant, ens truca per si la podem ajudar. Quan estàs en aquest procés, conèixer algú que ja hi ha passat et dona molta força i és important veure que els seus nens estan bé i poder-li consultar dubtes i pors. Els dono molts consells”. L’equip del programa multidisciplinari de la Vall d’Hebron per tractar dones embarassades amb càncer de mama també implica les àrees d’infermeria, pediatria i psicologia, entre altres. “Tot l’hospital ha muntat un circuit perquè aquestes dones se sentin molt acompanyades i per intentar evitar complicacions. Tots els professionals hi estem implicats, tenim comunicació directa i anem avaluant constantment què cal fer. Ens hem anat adaptant a la realitat i busquem sempre els millors resultats per a la mare i per al fetus”, assegura Saura.

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron atén al voltant d’unes cinc pacients cada any en aquesta situació, diagnosticades només durant l’embaràs. A més, participa en projectes de recerca per garantir-los els millors tractaments. Actualment treballa en un projecte per detectar el càncer de mama en el postpart, a través de la llet materna. “Hem vist que podem trobar ADN circulant a la llet materna de les dones diagnosticades amb un càncer de mama durant l’embaràs. Per això treballem per veure si podem utilitzar aquesta llet materna per aconseguir una detecció precoç de la malaltia”.