En les últimes dècades han triomfat els llibres d’autoajuda. N’hi ha milers i alguns han estat durant setmanes en la posició número u de vendes. Segons la llei de l’oferta i la demanda, aquest fet és degut a l’alta necessitat entre els adults d’aquest gènere editorial. Moltes persones cerquen en un llibre una resposta a la seva insatisfacció.
Els temes centrals d’aquesta mena de llibres són variats. Alguns tenen la intenció d’ensenyar a:
- Confiar més en un mateix
- Respirar correctament
- Gaudir del moment present
- Relacionar-nos amb els altres
- Deixar de preocupar-se
- Jugar i divertir-se
- Perdonar
- Simplificar la vida
- Prioritzar
- Riure
- Ser un mateix
- Fer amics
- Relaxar-se
- Estar connectats amb la natura
Observant els infants me n’adono que ells, de forma innata ja disposen de totes les habilitats descrites més amunt. Sense haver llegit cap llibre d’auto –ajuda tenen dins seu tot el coneixement que s’hi transmet. Cadascun de nosaltres naixem amb la facultat de creure en nosaltres, de respirar correctament de forma automàtica, de centrar-nos en l’ara, de divertir-nos, de ser autèntics, de centrar-nos en allò que més ens interessa, de ser part intrínseca de la natura. La facultat del benestar és inherent en el nostre organisme.
I doncs? Com és que quan creixem sembla que de tot d’una hem perdut totes aquestes habilitats i hem de llegir manuals que ens descriguin de nou com fer-ho? L’única explicació factible és que l’educació que rebem introdueix el dubte i la desconfiança en el nostre propi sistema. Frases com:
- - “no facis això que cauràs”
- - “no toquis”
- - “escolta i calla”
- - “no t’embrutis”
- - “si no estudies no seràs ningú”
- - “no et posis on no et demanen”
- - “fes el que et dic perquè ho dic jo”
- - “ mira tal persona què ha aconseguit i tu no”
- - “per culpa teva”
- - “sempre estàs igual”
- - “no tens solució”
creen falses necessitats. Som vàlids pel sol fet d’estar vius i tenim recursos per viure amb plenitud.
Per tant, cal obrir una nova forma d’educar en la que respectem els infants. Els valorem pel que som. Creiem en ells. Els escoltem. Aprenem conjuntament. Permetem que despleguin el seu potencial. Admirem la seva personalitat intrínseca. Estem atents a les seves veritables necessitats. Els entenem com éssers complets. Els acceptem tal com som. Ens adaptem al seu ritme. Reconeixem la seva riquesa. Els estimem de forma gratuïta.
