De no veure la família a conviure-hi les 24 hores

BarcelonaLa Marina i el Leandro viuen a Barcelona des del 2019. Són de São Paulo i han intentat anar-hi un cop l’any, gairebé sempre per Nadal. Aquest és el primer estiu que viatgen al seu país natal i també és la vegada que més temps han estat sense tornar-hi, ja que no hi van des del desembre del 2023. Marxen prop d’un mes i les emocions estan a flor de pell: a Barcelona han fet amics i hi tenen xarxa, però això no impedeix que en moments puntuals trobin a faltar els seus i els remogui el viatge. Per a la Marina és “marxar de casa per tornar a casa” i ho fa omplint tots els buits d’”amor pur” en els vint dies que hi va.

Quan hi van per Nadal, familiars i amics tenen vacances, les seves d’estiu, però hi ha molts compromisos i els costa molt poder coincidir amb tothom. A més, s’han adonat que per evitar dedicar un dineral als vols havien de marxar a principis de desembre i això, amb els nens a l’escola, volia dir perdre’s moltes celebracions, que també els sap greu. Enguany, doncs, han fet un plantejament diferent. Aprofitaran els dies feiners de juliol per teletreballar des del Brasil mentre els dos fills estan amb els avis, tiets i cosins, i els caps de setmana podran aprofitar-los en família. Això encara té un avantatge: quan tornin podran fer les vacances amb temperatures d’estiu a Catalunya. 

La família del Fernan també intenta anar a Puerto Rico un cop l’any. I també solien fer-ho per Nadal, per poder canviar tres setmanes d’hivern per tres setmanes d’estiu, però ara hi van a l’estiu. Es van adonar que per les festes, els compromisos familiars d’ells, de la seva família i dels seus amics, no els donava espai per poder fer altres coses. En canvi, si hi van a l’estiu, poden combinar els plans amb la família extensa, els amics de la infància i també fer-ne amb la seva família nuclear. 

Aquest és un dels consells que dona la psicòloga Anna Garrés. Forma part de l’equip del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP EDAI) Les Corts, de Barcelona, i entre les persones que atén, es troba sovint amb famílies d’altres llocs del món que fan viatges llargs per retrobar-se amb la família d’origen i sempre els recomana poder fer activitats sols per evitar la saturació que els pot suposar als infants (i adults) passar de no veure gens la família extensa a conviure-hi les 24 hores. 

“Si és possible, i sobretot quan els nens són petits, està bé intentar que la introducció a la família sigui progressiva”, observa Garrés. Normalment, però, les famílies amb algun dels dos progenitors a l’estranger viatgen a casa dels pares o dels germans i això no és possible. Per això, Garrés creu que cal, sobretot, respectar els límits i els ritmes dels infants a l’hora d'establir una relació de confiança el temps que dura el viatge. “Oblidem que potser nosaltres tenim tota la confiança del món, però els nens i nenes, no; per videotrucada no és el mateix i cal donar-los espai i temps perquè se situïn”, apunta Garrés.

Relacionar-se per videotrucada

En aquest sentit, la família de la Marina no s’ha trobat amb aquests inconvenients. Més o menys un cop per setmana tant ella com el pare fan una videotrucada amb els avis i, tot i que no obliguen els infants a posar-s’hi, creu que és una bona manera perquè els avis vegin els nets i els nets s’acostumin als avis. Potser per això, ni al gran ni al petit els costa adaptar-se a la resta de la família. 

Però no tot és l'adaptació dels infants, sinó també de les famílies, adults inclosos. Del contacte virtual es passa a la convivència total i això, a vegades pot generar friccions o tensions i arribar a saturar. En Fernan, que ja fa molts anys que no conviu amb les seves germanes, reconeix que hi ha hagut un aprenentatge i que fa uns quatre anys van establir unes regles per poder-ho fer més fàcil. “És important que cada família pugui mantenir la seva vida i fer els plans que cregui cadascú”, assenyala en Fernan. Per això, aprofiten al màxim els dies de convivència, però amb la llibertat que cada nucli familiar pugui tenir independència. A més, intenten tenir “temps de qualitat” també a Puerto Rico i fins i tot ajudar-se amb les germanes, ja que durant l’any no poden. “Es tracta de no estar uns damunt dels altres, alliberar-nos i oxigenar-nos tots una mica”, resumeix. 

Tornar a casa, però a Catalunya

La Raquel es troba amb la mateixa situació però a la inversa. Des de fa quinze anys viu a Brussel·les i té dos fills petits. El pare és de Togo i des que han nascut encara no hi han anat i, per tant, la seva àvia no els coneix. “Per a mi és molt més fàcil perquè tot és proper” reconeix la Raquel, per justificar que sempre, per vacances, baixen a Barcelona, sempre que ho puguin combinar bé amb les vacances escolars. 

Un dels inconvenients que sí que viu la Raquel és l’espai quan venen a Barcelona, ja que són quatre que s’instal·len en el pis on normalment viuen dues persones i han de fer muntatges de llits, a banda de la gran quantitat de coses que porten per a la criança. “Ens acullen amb alegria, però és una invasió”, assenyala. Per això, fa alguns anys van fer una aposta: com que l’objectiu de les vacances d’estiu era passar dies junts, van establir-se en una segona residència on poder tenir espai per a tots. “Amb la distància ens perdem mútuament el dia a dia, però quan hi som, podem viure molt més que si només ens veiéssim els diumenges per dinar”, destaca la Raquel. 

L’impacte econòmic

Viatjar amb una família de quatre té un impacte econòmic important. En Fernan reconeix que és una despesa “brutal” però veu “impensable” no fer-la perquè gaudeix l’estada en una illa “que troba a faltar”. A més, valora poder exposar els seus fills a la cultura de Puerto Rico i que “se la sentin propera, com una segona cultura”. 

La família de la Raquel es gasta uns 500 euros a l’hivern i uns 1.000 a l’estiu cada vegada que venen tots quatre. Anar a Togo, per fer que l’àvia conegui els seus nets, de moment no ho han fet. Primer per una qüestió econòmica, ja que viatjar allà els podria suposar més de 3.500 euros, i després perquè mentre els fills han estat petits, s’ha volgut estalviar el risc d’exposició a malalties com la febre groga o la malària. L'àvia només ha vingut a Europa pel casament i ara s’estan plantejant l’opció que sigui ella qui es desplaci.

Les vacances, sempre al mateix lloc

A banda d’aquesta barrera, anar a veure la família per vacances també limita les possibilitats de gaudir d’aquest temps de lleure en altres destins. “És gairebé impossible plantejar-nos un altre viatge, però sí que m’agradaria, algun dia, poder visitar altres llocs amb els nens”, reconeix el Fernan. Per a la Raquel també és una limitació i, a banda de no fer altres escapades al llarg de l’any, Catalunya els ocupa tot el parèntesi estival.