En quins casos s'han de fer classes de reforç?

SabadellA alguns alumnes els pot anar bé una empenta més enllà de l’horari lectiu, un reforç tant en alguna matèria concreta (llengües, matemàtiques) com pel que fa a tècniques d’estudi, sempre dins el marc d’una suma d’esforços d’escola i família. El coordinador del Grup de Recerca de Mediació del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya (COPEC) i director pedagògic de l’Escola l’Oreig, de Pallejà (Baix Llobregat), Joan Gamero, matisa: "Més que repàs, jo en diria acompanyament. Moltes vegades no es tracta només de fer un repàs, sinó, per exemple, d’organitzar l’agenda".

Són realment necessàries en alguns casos?

En alguns, sí. Gamero assenyala la llengua: "Quan fan el procés de lectoescriptura o acaben 1r i 2n de primària, en un 70% o 80% dels casos, amb el que es fa a l’escola, anem bé. Però no va malament practicar". I les mates: "Si jo la base no la tinc clara ni la porto bé, després, evidentment, no evoluciona. I potser sí que, en aquesta base, determinats alumnes necessiten un reforç". Una empenta que pot servir, també, perquè s’organitzin millor: "L’ideal seria que fos una activitat familiar; però si per situacions socials no pot ser, no estaria malament buscar un centre que acompanyi, guiï i ajudi. I sempre amb l’objectiu final que l’alumne ho faci sol". L’expert recorda que els centres tenen recursos per ajudar els infants amb més dificultats, però també reconeix que, "evidentment, això té uns límits".

Com ens hem de coordinar amb el tutor?

Amb repàs o sense, el diàleg hauria de ser-hi sempre, remarca l’expert: "És imprescindible una entrevista anual amb la tutora o el tutor vagi bé l’alumne bé o no. Quan es presenten algunes dificultats, el col·legi convoca entrevista amb la família". I pot ser que el tutor recomani fer algun tipus de reforç. "Coordinats, el pot fer el pare o la mare, el tiet, o un professional extern". El pedagog no recomana "gaire" recórrer a estudiants una mica més grans: "A vegades, funciona; a vegades, no, perquè no hem de desvalorar la funció del professional". Avisa que no sempre va de classes: "Moltes vegades el que necessita l’alumne no és un repàs, sinó un toc d’atenció o un seguiment familiar". I adverteix: "Si s’acostuma a les classes de reforç, ens podem trobar que a l’escola no atengui al que s'explica perquè sap que ho farà al repàs".

Com podem triar un centre o professor solvent?

Si l’acompanyament no pot fer-lo la mateixa família, Joan Gamero confia en el que anomena "intuïció familiar" i en el "boca-orella" per escollir suport extern, i recomana una primera entrevista amb el centre candidat per conèixer-ne el grau d’intervenció: "Si només es dediquen a ajudar a fer deures o si es dediquen a organitzar: acompanyament". Per què? "Si és una necessitat concreta, si està fent equacions de segon grau i no les entén, i no té feeling amb el professor de l’escola, que pot passar, llavors pot ser una intervenció concreta. Busquem un professional que li expliqui les equacions. Però si veig que és un tarannà del meu fill o la meva filla, que és una evolució, que cada cop li costa més, que no s’organitza, busquem un lloc que sigui multidisciplinari que pugui fer-ne el guiatge". Ara, la condició sine qua non perquè l’esforç valgui la pena és que l’alumne hi vagi convençut: "Si no, perdem el temps i els diners".

El repàs cal perquè l’escola no fa prou o perquè no té prou mans?

Famílies, escoles i alumnes són diversos, i els recursos per atendre’ls –sosté Gamero– suficients en general, si bé no fan miracles: "L’escola té les seves eines, però arriben a un punt. Si tinc un alumne a la classe de matemàtiques i no escolta o no està pel que ha d’estar, per molts recursos que hi posi, necessita una ajuda". O un alumne amb adaptació curricular que necessiti suport extern.

No tots els pares poden pagar classes de reforç. Això segrega?

"No segrega ni deixa de segregar. És la nostra realitat", respon el representant del COPEC, per al qual evitar la segregació i garantir la igualtat d’oportunitats ha de ser del tot prioritari. Apunta, però: "El fet que tu vagis a una classe de repàs no vol dir que tinguis més bons resultats educatius". I conclou: "On no arribin les famílies per motius socials, d’economia o de relacions, tenim l’obligació d’empoderar aquests infants i que hi puguin arribar. Haver nascut en un lloc determinat, no hauria de marcar el teu futur".