Vagues d’estudiants a l'ESO: Sí o no i com?

BarcelonaDes de l’inici d’aquest curs, els sindicats d’estudiants han convocat fins a tres jornades de vaga que poden secundar nois i noies a partir de 3r d’ESO com a jornades d’inassistència col·lectiva. És a dir, tenen dret a fer vaga sempre que estigui convocada per alguna entitat, s’hagi aconseguit el suport de la majoria de l’alumnat i tinguin, cadascú, l’autorització de la seva família. 

Aquestes jornades, però, sempre generen cert conflicte tant als centres com a les famílies. Uns, perquè la jornada els alenteix el currículum, i altres, perquè han de decidir i permetre la jornada a una edat que no queda clar que estiguin tots preparats per entendre la vaga, els motius puntuals i les conseqüències que comporta. Antoni Navío és doctor en Pedagogia i vicepresident del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya i reconeix que a l’ESO hi ha moltes diferències maduratives i de criteri i, per tant, hi haurà alumnes que poden estar preparats i altres que no. “Els claustres això ho saben, i per això s’ha fixat aquest estàndard”, diu amb relació a l’edat fixada, 14 anys com a “filtre”. 

Què hem de tenir en compte famílies i centres?

Navío creu, però, que hi ha altres factors a tenir en compte més rellevants que l’edat quan hi ha una convocatòria de vaga, com ara el coneixement dels motius, ja que hi ha ocasions que “ni els mateixos alumnes saben per què hi ha vaga” i la jornada s’acaba convertint en un dia de festa més, ja que els joves no sempre participen ni de les manifestacions ni d’altres accions de protesta. A més, assenyala que els darrers temps, l’auge de les xarxes ha provocat que els estudiants d’un centre debatin sobre vagues que són rumors o amb un desconeixement absolut del propòsit de la protesta. Alhora, les xarxes també provoquen, diu Navío, que arribin missatges i propòsits “esbiaixats”. Per això creu que cal parlar dels motius de la vaga, deixar que els joves es posicionin i, sobretot, fer-los entendre les repercussions que té la decisió a l’institut però també en el si de la família, que no ha de renunciar a prendre partit en aquest àmbit. 

Què implica la vaga per a l’institut? 

A banda de l’endarreriment en la matèria, Navío reconeix que a vegades les convocatòries de vaga són “un element més de desencís” als centres educatius amb equips que veuen que se’ls “desborda” la gestió amb aquests conflictes. 

Com es pot fer entendre la repercussió? 

Els treballadors que secunden una vaga tenen claríssima la repercussió econòmica que tindrà la seva decisió, però els joves no veuen quin perjudici els pot comportar la inassistència a les aules i poden arribar a prendre una decisió sense la consciència que requereix una acció d’aquesta índole. Per això, Navío insisteix que cal explicar bé que això afecta la seva formació i que si bé un sol dia pot no semblar greu, sí que té impacte en determinats períodes del curs. “Hi ha èpoques o períodes en què es convoquen vagues cada quinze dies”, exclama el pedagog. En aquests casos, el fet que el docent no avanci matèria pot provocar retards en l’aprenentatge dels joves i deixar currículums i programes inacabats i Navío considera imprescindible que els alumnes de secundària i batxillerat en siguin conscients. 

Què es pot endur l’alumnat d’una vaga?

A banda de la matèria que es dona a les classes de l’institut, Navío recorda que els docents també tenen la funció de formar nois i noies perquè siguin persones crítiques i responsables i, per això, tot i ser conscient de les diferències de maduresa entre l’alumnat d’un mateix grup, Navío aposta per veure-hi més les oportunitats que no pas els riscos. “El jovent ha de conèixer la guerra de Gaza i tenir un posicionament”, considera Navío fent referència a una de les vagues que s’han convocat aquest curs 2025-2026. 

Com es pot aprofitar acadèmicament una vaga? 

En la mateixa línia d’aprofitar les oportunitats d’una vaga, per a Navío, una aturada de classes i de temari pot servir per treballar l’educació física a través de temes de l’àmbit social. Alhora, però, reconeix que els docents ja tenen una càrrega de feina molt gran i creu que són les famílies que han de tenir un paper més actiu en aquest àmbit i que, en canvi, no es dona per una menor implicació dels pares i mares en el dia a dia escolar. En aquest sentit, lamenta que amb el pas de la primària a la secundària, les famílies abandonen els centres, on no hi ha presència de pares i mares i, per aquest motiu, decisions com aquestes acaben recaient en el professorat que té una altra funció encomanada i que, a més a més, tenen la pressió d’acabar els currículums que estan pensats per a cada curs. 

I si la família no autoritza la vaga, com es gestiona el conflicte?

Navío defensa que cal tenir “la capacitat i la responsabilitat” de conèixer els fills, implicar-se i debatre les vagues a casa. “Deixar que prengui la decisió el jove per defugir el conflicte quan sabem que el dia de vaga dormirà fins a les 12 no val la pena”, diu Navío, que demana “prendre partit i dialogar”. Reconeix que durant l’adolescència aquesta opció pot ser “xocar contra la paret” però insisteix que cal fer veure als joves què suposa fer la vaga i per a què serveix i, alhora dimensionar el valor que han tingut i tenen aquestes accions pels drets que tenim com a societat i com a país.